Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Conversió (nom a partir d'adjectiu)**
- ca dada credencial, n f
- ca credencial, n f sin. compl.
- es credencial, n f
- es dato credencial, n m
- fr authentifiant, n m
- fr information d'identification, n f
- en credential, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**
Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Conversió (nom a partir d'adjectiu)**
Definición
Nota
- 1. Les dades credencials més habituals són la combinació de nom d'usuari i contrasenya.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dada credencial (sin. compl. credencial):
S'aproven les denominacions dada credencial (com a forma principal) i credencial (com a sinònim complementari), calcs de l'anglès (credential), pels motius següents:
·poden considerar-se formes lingüísticament adequades, tenint en compte el significat general de l'adjectiu credencial ("Que acredita", segons el diccionari normatiu) i el fet que aquesta forma ja s'utilitza també com a substantiu per a designar un "document que acredita el nomenament d'un funcionari" o un "document d'un policia que acredita la seva pertinença al cos";
·tenen un ús habitual entre els especialistes i ja es documenten en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques o lexicogràfiques;
·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.
[Acta 633, 7 de març de 2018]
Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca crèdit de carboni, n m
- es crédito de carbono, n m
- es crédito de emisión de carbono, n m
- fr crédit carbone, n m
- fr crédit compensatoire de carbone, n m
- fr crédit de carbone, n m
- en carbon credit, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definición
Nota
- Els crèdits de carboni estan subjectes a compravenda. El posseïdor d'un crèdit de carboni el pot vendre a una persona o una organització que no ha pogut reduir les seves emissions fins als límits permesos o que voluntàriament vol compensar-les, a fi d'assolir la neutralitat de carboni. El preu del crèdit de carboni depèn de la situació del mercat i pot variar segons l'oferta i la demanda.
-
Criteris aplicata pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme crèdit de carboni
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació crèdit de carboni.
Criteris aplicats
·Malgrat que és un calc de l'anglès, pot considerar-se també una forma lingüísticament adequada en català, a partir del sentit d'aquest mot en comptabilitat, en què designa la suma de les quantitats anotades en l'haver d'un compte i també cadascuna de les anotacions fetes; en altres sectors, com ara en l'ensenyament, crèdit té també aquest significat similar d'unitat de valor (en l'ensenyament universitari és, concretament, la unitat de valor d'una assignatura o d'un curs) (1). Al seu torn, la forma carboni amb el sentit de 'conjunt de gasos d'efecte hivernacle que s'emeten a l'atmosfera', que és el significat amb què s'utilitza aquí, ja està avalada pel Consell Supervisor.
·Segueix el paral·lelisme d'altres denominacions del mateix àmbit, com ara mercat de carboni o pressupost de carboni, creades també a partir de denominacions de l'àmbit comptable o econòmic i del nou sentit de carboni en medi ambient.
·És una forma ja molt utilitzada en català i documentada en nombrosos textos especialitzats.
·Té el vistiplau dels especialistes.
·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.
(1)Vegeu, per exemple, les definicions de Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2010. <www.diccionari.cat/>
[Acta 670, 11 de novembre de 2020]
Economia > Finances
- ca crèdit documentari, n m
- es crédito documentario
- fr crédit documentaire
- en documentary credit
Economia > Finances
Definición
Economia > Finances
- ca crèdit renovable, n m
- es crédito renovable, n m
- es crédito revolvente, n m
- es crédito rotativo, n m
- es crédito rotatorio, n m
- fr crédit permanent, n m
- fr crédit rotatif, n m
- fr prêt renouvelable, n m
- it credito rinnovabile, n m
- it credito rotativo, n m
- pt crédito rotativo, n m
- pt linha de crédito rotativo, n f
- en revolving credit, n
- en revolving credit facility, n
- en revolving line of credit, n
Economia > Finances
Definición
Nota
- El titular d'un crèdit renovable pot continuar disposant de crèdit sense necessitat de formalitzar un nou contracte, sempre que no excedeixi el límit concedit. Si l'import de les quotes periòdiques que satisfà és baix, una part important del que paga pot correspondre als interessos, de manera que el deute pendent es pot mantenir o fins i tot augmentar amb el temps si es fan noves disposicions de crèdit. Els crèdits renovables solen tenir tipus d'interès més elevats que altres modalitats de crèdit.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor del terme crèdit renovable
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma crèdit renovable.
Criteris aplicats
·És una denominació lingüísticament adequada i semànticament transparent, construïda sobre el nucli crèdit ("Contracte consistent en l'intercanvi de prestacions desfasades en el temps, lliurament de béns o diners contra la promesa de pagament posterior"(1)) i l'adjectiu renovable, que remet al fet que el saldo de crèdit disponible i el deute pendent es renoven cada mes, segons la quota que se satisfà i el saldo de crèdit de què s'ha disposat.
·És una forma breu i natural en català, que permet evitar la forma híbrida crèdit revolving (construïda sobre el manlleu anglès revolving), força estesa.
·Malgrat que no explicita tots els trets característics d'aquesta modalitat de crèdit -especialment el mecanisme de devolució ajornada i fraccionada-, s'identifica prou bé amb el concepte, perquè posa el focus en el tret que el singularitza més clarament: la renovació automàtica del crèdit disponible i la modificació contínua del deute pendent a mesura que es fan amortitzacions i noves disposicions de crèdit.
·És la forma catalana més documentada i estesa actualment en l'ús especialitzat i divulgatiu, a banda de la forma híbrida crèdit revolving. Es recull, de fet, en fonts lexicogràfiques catalanes amb aquest significat o amb un significat molt pròxim.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües (francès, castellà, italià i portuguès) es documenta la forma anàloga.
Formes desestimades
-crèdit revolving: Tot i que té molt d'ús, aquesta forma (creada sobre el manlleu anglès revolving) es considera innecessària.
-crèdit de pagament ajornat: Aquesta forma es documenta referida al concepte, però força menys que crèdit renovable. D'altra banda, no és una solució del tot precisa, ja que no especifica que el deute, el crèdit disponible i el cost financer evolucionen contínuament (es renoven) segons les disposicions i les amortitzacions efectuades; a més, el pagament ajornat no és un tret exclusiu d'aquesta modalitat de crèdit.
-crèdit amb retorns periòdics: És una forma descriptiva però poc precisa, perquè els retorns periòdics no és el que singularitza aquest tipus de crèdit respecte d'altres modalitats.
-crèdit rotatiu; crèdit rotatori: Són formes influïdes per l'anglès revolving i poc consolidades en català. A més, els adjectius rotatiu i rotatori no descriuen amb prou transparència el mecanisme propi d'aquest tipus de crèdit.
-crèdit permanent: És una forma semànticament inadequada, perquè aquest tipus de crèdit no és permanent, sinó renovable dins dels límits i les condicions establerts contractualment.
-crèdit refinançable: No es una forma adequada, perquè el mecanisme característic d'aquest producte no és el refinançament del deute (és a dir, el deute no se substitueix ni es reorganitza amb una nova operació de finançament), sinó la renovació automàtica del saldo disponible i del deute pendent.
[Acta 752, 11 de maig de 2026]
(1) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari essencial de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, cop. 2023. <deiec.iec.cat/>
Ciència forestal
- ca creixent, n m
- es medida
Ciència forestal
Definición
Ciències de la Terra > Geologia
- ca creixent de platja, n m
- ca fistó de platja, n m sin. compl.
- es creciente de playa
- es cúspide de playa
- es cuspilito
- es festón de playa
- fr croissant de plage
- fr cuspide de plage
- fr feston de plage
- en beach cusp
- de Strandhorn
Ciències de la Terra > Geologia
Definición
Nota
- La forma fistó de platja també s'utilitza per a fer referència al conjunt de creixents que es formen en una platja.
Gastronomia
- ca crema sabaiona, n f
- es crema sabayon
- es sabayón
- es zabaglione
- fr sabayon
- fr sambayon
- it zabaglione
- it zabaione
- en sabayon
- en zabaglione
Gastronomia
Definición
Gastronomia
- ca crep, n f
- es crep
- fr crêpe
- en crêpe
Gastronomia
Definición
Indústria > Indústria tèxtil > Teixits
- ca crepè georgette [georgette: fr], n m
- es crep georgette, n m
- es crepé georgette, n m
- es crespón georgette, n m
- fr crêpe georgette, n m
- fr georgette, n m
- it crêpe georgette, n m
- en crepe georgette, n
- en georgette
Indústria > Indústria tèxtil > Teixits
Definición
Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia
- ca crepidoma, n m
- ca crepis, n f
- es crepidoma
- es crepis
- es krepis
- en crepidoma
- en crepis
Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia