Back to top
  • ca  cribrar, v tr
  • es  cribar
  • fr  cribler
  • en  screen, to

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Sotmetre un conjunt d'elements a un procés de cribratge.
  • ca  cribratge, n m
  • es  cribado
  • es  tamizado
  • fr  dépistage
  • en  screening

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica.
  • ca  cribratge d'alt contingut, n m
  • es  cribado de alto contenido, n m
  • es  cribado informático ultrarrápido, n m
  • es  cribado ultrarrápido de información, n m
  • es  rastreo de alto contenido, n m
  • fr  dépistage à haut contenu, n m
  • fr  dépistage à haut débit, n m
  • en  high-content analysis, n
  • en  high-content screening, n
  • en  HCA, n sigla
  • en  HCS, n sigla

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Cribratge automatitzat que permet obtenir informació rellevant sobre la reacció provocada per la interacció de determinades substàncies seleccionades amb les cèl·lules, especialment informació sobre les alteracions en el fenotip.

Nota

  • 1. Les substàncies que es fan interaccionar amb les cèl·lules poden ser petites molècules, pèptids, RNA d'interferència, etc., que prèviament, per mitjà d'un cribratge d'alt rendiment o d'altres estudis, s'ha observat que compleixen unes determinades característiques.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cribratge d'alt contingut:

    S'aprova la denominació cribratge d'alt contingut, calc de l'anglès high-content screening, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu high-content screening, força estès entre els especialistes de l'àmbit;

    ·és una forma lingüísticament adequada, descriptiva i transparent: està formada pel nucli cribratge ("Recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica"), substantiu normalitzat pel Consell Supervisor (acta núm. 246) com a alternativa catalana al manlleu de l'anglès screening, i el complement del nom d'alt contingut, referit al fet que s'analitzen múltiples paràmetres de moltes cèl·lules simultàniament (a partir del significat de l'adjectiu alt: "Que passa del nivell ordinari o d'un nivell donat, que arriba més amunt, més enllà, superior a les coses de la mateixa espècie", segons el diccionari normatiu);

    ·és una forma anàloga a cribratge d'alt rendiment, denominació normalitzada pel Consell Supervisor per a designar un concepte relacionat (en anglès, high-throughput screening);(1)

    ·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Es descarta la incorporació del manlleu (high-content screening), tot i que és una forma que té força ús entre els experts, perquè els especialistes s'han mostrat favorables a trobar una solució catalana i es creu que la solució aprovada té possibilitats d'implantació.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

    ·cribratge d'alta informació: tot i que també podria ser una designació adequada, no es documenta, no té paral·lelisme en cap altra llengua i els especialistes s'han mostrat més favorable a cribratge d'alt contingut;

    ·cribratge d'informació exhaustiva: no es documenta, no té paral·lelisme en cap altra llengua i alguns especialistes s'hi han mostrat desfavorables;

    ·cribratge informàtic ultraràpid: tot i que en castellà s'ha documentat la denominació anàloga, els especialistes consideren que no és una forma prou adequada semànticament, ja que ni la velocitat ni el fet que se sustenti en eines informàtiques són característiques exclusives d'aquest tipus de cribratge;

    ·cribratge per a un alt nombre de dades: forma descriptiva proposada per alguns especialistes; és massa llarga en comparació amb la forma aprovada, cribratge d'alt contingut, que també té més suport entre els experts;

    ·imatgeria cel·lular quantitativa: a banda que no es documenta, els especialistes consideren que no descriu el concepte amb prou precisió i que podria remetre a altres tècniques anàlogues;

    ·cel·lulòmica: tot i que de vegades s'identifica amb aquest tipus de cribratge, en realitat aquesta forma designa, en general, la disciplina que s'ocupa de l'estudi quantitatiu automatitzat de cèl·lules, la qual se serveix de tècniques com ara la del cribratge d'alt contingut;

    Finalment, entre els nuclis cribratge, anàlisi (en anglès també es documenta la forma high-content analysis, per bé que menys que high-content screening) i rastreig s'ha optat per cribratge, per analogia amb la forma relacionada cribratge d'alt rendiment i d'acord també amb la preferència mostrada pels especialistes.


    (1) El cribratge d'alt rendiment és un cribratge automatitzat que permet obtenir, d'una manera ràpida, informació biològica sobre un gran nombre de substàncies alhora. Permet identificar, per exemple, compostos actius, anticossos o gens que tenen un determinat comportament bioquímic o farmacològic. Els resultats poden ser un punt de partida, entre d'altres, per al disseny de nous fàrmacs. El cribratge d'alt rendiment se sosté en disciplines com ara la robòtica, la bioinformàtica o la nanotecnologia.

    [Acta 620, 21 d'abril de 2017]
  • ca  cribratge d'alt rendiment, n m
  • es  cribado de alta densidad
  • es  cribado de alto rendimiento
  • es  rastreo de alto rendimiento
  • fr  criblage à haut débit
  • fr  criblage robotisé à haut débit
  • fr  HTS sigla
  • en  high-throughput screening
  • en  HTS sigla

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Cribratge automatitzat que permet obtenir, d'una manera ràpida, informació biològica sobre un gran nombre de substàncies alhora.

Nota

  • El cribratge d'alt rendiment se sosté en disciplines com ara la robòtica, la bioinformàtica o la nanotecnologia. Permet identificar, per exemple, compostos actius, anticossos o gens que tenen un determinat comportament bioquímic o farmacològic. Els resultats poden ser un punt de partida, entre d'altres, per al disseny de nous fàrmacs.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cribratge d'alt rendiment:

    S'aprova el terme cribratge d'alt rendiment pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès high-throughput screening, força estès entre els especialistes;

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli cribratge (forma ja normalitzada pel Consell Supervisor a l'acta núm. 246 com a alternativa a l'anglès screening i força coneguda i utilitzada)(1) i el sintagma d'alt rendiment, per referència al fet que es tracta d'un tipus de recerca que permet obtenir moltes dades en molt poc temps (segons el diccionari normatiu, rendiment és el "Profit que algú o alguna cosa dona" i també el "Resultat que es deriva de l'actuació pròpia d'una determinada unitat econòmica o d'un procés productiu referits a un cert període");

    ·es documenta ja en textos catalans d'especialitat i en algunes fonts lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques es documenta la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu, malgrat que és força conegut, perquè es considera que la forma aprovada és transparent i precisa, i té possibilitats d'implantació.

    Les formes cribratge d'alta densitat i cribratge d'alta eficàcia, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren lingüísticament menys adequades que la forma aprovada i perquè, en general, tenen menys suport entre els especialistes.

    (1)El cribratge és una "Recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica".
  • ca  crida a l'acció, n f
  • ca  CTA, n f sigla
  • es  llamada a la acción, n f
  • es  CTA, n f sigla
  • fr  appel à l'action, n m
  • fr  incitation à l'action, n f
  • fr  CTA, n m sigla
  • en  call to action, n
  • en  CTA, n sigla

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Missatge contingut en un element gràfic d'una pàgina web o d'altres aplicacions digitals, generalment un bàner o un botó, que incita a fer-hi clic, amb l'objectiu de redirigir el visitant a un contingut determinat.

Nota

  • 1. La sigla CTA correspon a l'equivalent anglès call to action.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor ne l'aprovació del terme crida a l'acció (sigla CTA):

    S'aproven la denominació crida a l'acció, calc de l'anglès, i la sigla CTA, igualment d'origen anglès, pels motius següents:

    Pel que fa a crida a l'acció,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès call to action, força estès entre els especialistes;

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, basada en l'objectiu bàsic d'aquest tipus de missatge, que és provocar una acció del visitant, concretament fer que cliqui sobre l'element que el conté;

    ·ja es documenta en textos especialitzats en català;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a la sigla CTA, de l'anglès call to action,

    ·està molt introduïda en l'àmbit;

    ·en altres llengües també s'utilitza;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que han demanat explícitament d'incorporar-la al català.

    La sigla CTA s'aprova amb gènere femení d'acord amb els usos majoritàriament documentats, per bé que hi ha una certa vacil·lació. La denominació crida a l'acció, també femenina, justifica igualment aquesta decisió.

    Es descarta la forma botó de crida, que també s'ha valorat, perquè és semànticament inadequada: una crida a l'acció no és, segons els especialistes i les fonts consultades, un botó, sinó el missatge contingut dins un botó o, per extensió, dins altres elements gràfics d'una pàgina web o d'una altra aplicació.

    També s'han desestimat les alternatives crida, reclam, element de crida i element de reclam, perquè no es consideren prou precises i no tenen ús.

    La sigla catalana corresponent a crida a l'acció (CAA) tampoc té ús, segons els experts, ni s'identificaria amb el concepte.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]
  • ca  crida a la devolució, n f
  • es  llamada a devolución, n f
  • es  recall, n m
  • es  recuperación, n f
  • fr  rappel, n m
  • fr  rappel de produit, n m
  • en  callback, n
  • en  product recall, n
  • en  recall, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Mesura adoptada per l'autoritat competent o per un fabricant consistent a demanar als consumidors que no consumeixin un producte determinat i que el retornin o el destrueixin, perquè s'ha descobert que pot comportar un risc alimentari.

Nota

  • La crida a la devolució comporta també la retirada del producte de la cadena de subministrament.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme crida a la devolució

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma crida a la devolució.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana al manlleu anglès recall, força introduït en català.

    ·És una forma lingüísticament adequada, que descriu el concepte amb força precisió.

    ·El nucli crida s'adequa bé al concepte, tenint en compte el significat del verb cridar (crida és l'acció de cridar, i cridar és, segons el diccionari normatiu, "Invitar (algú) a venir, a anar a un lloc", o també, segons el Diccionari descriptiu(1), "Invitar [algú] a participar [en una acció]" o "Instar [algú] a adoptar [un estat, una actitud]"); crida a posa clarament l'èmfasi en el consumidor, que és qui el fabricant convida a fer l'acció. El complement a la devolució, al seu torn, especifica l'acció a què es crida, que és, en aquest cas, la devolució del producte.

    ·Encara que s'ha documentat poc, és una forma que ja s'utilitza en alguns textos especialitzats.

    ·És una denominació anàloga a altres expressions habituals com ara crida a l'ordre, crida a la desobediència o crida a la participació.

    ·Segueix el paral·lelisme semàntic de les formes utilitzades en altres llengües (recall en anglès, rappel en francès, llamada en castellà).

    ·És la forma alternativa al manlleu preferida pels especialistes consultats.

    Formes desestimades

    -avís de retirada: No és una forma adequada perquè retirada s'associa a un altre concepte, concretament a la mesura consistent a separar de la cadena de subministrament un producte que pot comportar un risc (en anglès, withdrawal).

    -avís de recuperació: Malgrat que és la proposta feta inicialment pels especialistes, es considera que la forma aprovada (crida a la devolució) és semànticament més clara i s'associa més fàcilment al concepte.

    -avís de devolució, avís de retorn: Tot i que són formes motivades, es considera que crida a la devolució descriu més clarament el concepte. Aquestes formes, de fet, es troben sovint referides o bé a l'avís d'un banc del fet que s'ha retornat un rebut que s'havia de pagar, o bé a l'avís que emet el comprador sobre el retorn d'un producte al venedor.

    -alerta de devolució, alerta de retorn: Es prefereix el nucli crida, que és més neutre (alerta s'associa a 'perill') i, alhora, més adequat perquè remet al consumidor.

    (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2018]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    [Acta 684, 25 d'octubre de 2021]
  • ca  crida i cerca, n f
  • es  busca y captura
  • es  llamamiento y busca
  • en  warrant for apprehension

Dret penal

Definición
Ordre donada per l'autoritat judicial a la governativa per a perseguir i arrestar un delinqüent.
  • ca  cridat | cridada, n m, f
  • es  llamado

Dret civil

Definición
Persona designada en un títol successori.
  • ca  crim real, n m
  • es  crimen real, n m
  • es  true crime, n m
  • fr  crime réel, n m
  • fr  documentaire criminel, n m
  • fr  true crime, n m
  • it  true crime, n m
  • it  vero crimine, n m
  • pt  crime real, n m
  • pt  crime verdadeiro, n m
  • pt  true crime, n m
  • en  true crime, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Literatura, Audiovisuals > Imatge. So, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Gènere de no-ficció, literari o audiovisual, en què es recrea un crim que s'ha produït realment i s'analitza de manera aprofundida, incloent-hi les motivacions, les circumstàncies socials i la investigació policial i judicial.

Nota

  • La denominació crim real s'utilitza sovint com a modificador de noms que designen diferents tipus d'obres de creació, com ara sèrie de crim real, pòdcast de crim real o novel·la de crim real, entre d'altres.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme crim real

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma crim real.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, calc de l'anglès true crime. Es tracta d'una locució nominal formada amb el nucli crim ("Delicte greu", segons el diccionari normatiu), utilitzat per extensió semàntica, i l'adjectiu real ("Que té o ha tingut existència veritable, perceptible, no fruit de la imaginació ni de l'activitat mental"), que expressa el tret diferencial del concepte.

    ·És una alternativa catalana al manlleu, que està força estès.

    ·Tot i que no és la forma més utilitzada (el manlleu està força estès), té també una documentació notable en contextos especialitzats. També es recull en algunes fonts enciclopèdiques i terminològiques.

    ·En altres llengües es documenten locucions paral·leles que conviuen amb el manlleu.

    Formes desestimades

    -true crime: Tot i que té ús, es considera un malleu innecessari.

    -crim veritable: Aquesta forma pràcticament no té ús.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  criminalística, n f
  • es  ciencia forense, n f
  • es  criminalística, n f
  • fr  criminalistique, n f
  • fr  forensique, n f
  • fr  science forensique, n f
  • fr  science judiciaire, n f
  • fr  science légale, n f
  • it  criminalìstica, n f
  • it  scienza forense, n f
  • pt  criminalística, n f
  • en  crime detection science, n
  • en  criminalistics, n
  • en  forensic science, n
  • en  forensics, n
  • de  Kriminalistik, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Dret penal, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**

Definición
Disciplina que estudia les proves i els indicis d'un fet delictiu per mitjà de tècniques extretes d'altres disciplines, a fi d'establir totes les dades possibles relatives a l'autor, a les circumstàncies en què s'ha produït i a la víctima.

Nota

  • 1. La criminalística es basa en la prospecció de l'escena del crim i la recollida de proves i indicis (criminalística de camp), i en la valoració d'aquestes proves i indicis (criminalística de laboratori), per a la interpretació dels quals recorre a diverses especialitats d'altres disciplines, com ara la medicina, la química, la toxicologia, la física, la biologia, l'entomologia, l'odontologia, la lingüística o la informàtica. El conjunt d'aquestes especialitats aplicades a la criminalística es coneix genèricament amb la forma ciències forenses.
  • 2. Cal no confondre la criminalística, que és una disciplina aplicada, amb la criminologia, que és una disciplina científica que estudia el crim com a fenomen social.
  • 3. Es recomana evitar la forma *ciència forense, d'origen anglosaxó, com a sinònim de criminalística, denominació d'origen alemany tradicional a l'Europa continental. La forma plural ciències forenses, en canvi, és adequada i designa el conjunt de disciplines a què recorre la criminalística per valorar les proves i els indicis relacionats amb el delicte.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme criminalística

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma criminalística.

    Criteris aplicats

    ·És la forma utilitzada tradicionalment a l'Europa continental com a equivalent a la forma anglesa forensics.

    ·És una forma lingüísticament adequada, motivada i transparent. Es pot considerar que ha estat creada per derivació a partir de l'adjectiu criminal ("Relatiu o pertanyent a un crim" o "Relatiu al procés d'un crim"), amb adjunció del sufix -ística, que forma noms de disciplines o activitats.(1)

    ·Segueix el paral·lelisme formal d'altres denominacions catalanes que també designen disciplines, com ara americanística, bizantinística, catalanística, comparatística o romanística.

    ·És la designació més habitual del concepte.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -forènsica (calc de l'anglès forensics): No té ús ni tradició en català.

    -ciència forense: Malgrat que de vegades s'utilitza amb aquest significat, és un calc de l'anglès sense tradició en català. El plural (ciències forenses) designa, en canvi, el conjunt de disciplines a què recorre la criminalística per a dur a terme els seus objectius.

    -anàlisi forense: Designa un concepte subordinat, més restrictiu, concretament l'examen de les proves i els indicis d'un fet delictiu.

    (1) També podria interpretar-se com una conversió del femení de l'adjectiu criminalístic -a, derivat de la forma normativa criminalista, adjectiu i nom que significa "Versat en dret penal o en les matèries criminals". L'adjectiu criminalístic -a és adequat des del punt de vista lingüístic però té un ús testimonial, i aquest fet resta validesa, en certa manera, a la conversió com a procediment de creació del nom criminalística. El formant -ística ja es recull, de fet, en alguna font catalana com a sufix emprat per a la creació de noms a partir d'adjectius (vegeu LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís. Diccionari de formació de paraules. Barcelona: Edicions 62, 2002. (Diccionaris i Obres de Referència; 22)).

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]