Back to top
  • ca  criteri maximax, n m
  • es  criterio maximax
  • fr  critère maximax
  • en  maximax criterion

Matemàtiques > Estadística

Definición
Criteri pel qual s'actua de manera que es maximitza la probabilitat màxima de benefici.
  • ca  criteri maximín, n m
  • es  criterio maximín
  • es  criterio máximo
  • fr  critère maximin
  • en  maxim criterion
  • en  maximin criterion

Matemàtiques > Estadística

Definición
Criteri pel qual s'actua de manera que es maximitza la probabilitat mínima de benefici.
  • ca  criteri minimax, n m
  • es  criterio minimax
  • fr  critère minimax
  • en  minimax criterion

Matemàtiques > Estadística

Definición
Criteri pel qual s'actua de manera que es minimitza la probabilitat màxima de pèrdua.
  • ca  criteri minimín, n m
  • es  criterio minimín
  • fr  critère minimin
  • en  minimin criterion

Matemàtiques > Estadística

Definición
Criteri pel qual s'actua de manera que es minimitza la probabilitat mínima de pèrdua.
  • ca  criteri principal de valoració, n m
  • ca  variable principal, n f sin. compl.
  • es  variable principal de evaluación, n f
  • es  variable principal de valoración, n f
  • en  end point, n
  • en  primary endpoint, n
  • en  primary outcome variable, n

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Variable que es considera més important a l'hora d'avaluar el resultat d'un assaig clínic, a partir de la qual s'estableixen les conclusions formals de l'assaig.

Nota

  • 1. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació criteri principal de valoració:

    Es ratifica l'acord de la sessió de normalització de considerar adequat el sintagma criteri principal de valoració com a alternativa al manlleu anglès end point, pels motius següents:

    ·és un sintagma descriptiu i adequat semànticament;

    ·permet la distinció respecte d'altres variables, com ara el criteri secundari (en secondary endpoint) i el criteri indirecte de valoració (en surrogate endpoint).

    Es desestimen les alternatives criteri de referència, mesura principal i variable principal perquè es consideren semànticament menys precises que la forma proposada.

    [Acta 331, 20 de juny de 2001]
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació variable principal:

    S'aprova la denominació variable principal com a sinònim complementari de la forma normalitzada criteri principal de valoració, pels motius següents:

    ·ha estat una petició explícita dels especialistes del sector;

    ·és la forma més utilitzada en l'àmbit, segons els experts;

    ·tot i que la forma aprovada inicialment (criteri principal de valoració) és més explicativa i, per tant, semànticament més precisa, variable principal també s'identifica sense problema amb el concepte;

    ·en altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 576, 14 de juny de 2014]
  • ca  criteri varimax, n m
  • es  criterio varimax
  • fr  critère varimax
  • en  varimax criterion

Matemàtiques > Estadística

Definición
Criteri que serveix per a efectuar una rotació dels factors d'una anàlisi factorial de manera que s'aconsegueixi la màxima variància dels elements.
  • ca  juristocràcia, n f
  • ca  critarquia, n f sin. compl.
  • ca  critocràcia, n f sin. compl.
  • es  critarquía, n f
  • es  gobierno de los jueces, n m
  • es  juristocracia, n f
  • fr  dicastocratie, n f
  • fr  dikastocratie, n f
  • fr  gouvernement des juges, n m
  • fr  juristocratie, n f
  • en  critocracy, n
  • en  dikastocracy, n
  • en  juristocracy, n
  • en  jurocracy, n
  • en  kritarchy, n
  • en  kritocracy, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Dret penal, Política, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (de llengües clàssiques diferents)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**, **Denominació catalana 3: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**

Definición
Sistema de govern en què el poder judicial s'arroga la facultat d'orientar o influir en decisions polítiques rellevants.

Nota

  • El terme juristocràcia va ser desenvolupat per Ran Hirschl (1963), politòleg israelià especialista en dret comparat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme juristocràcia (sin. compl. critarquia; critocràcia)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes juristocràcia i, com a sinònims complementaris, critocràcia i critarquia.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a juristocràcia:

    ·Malgrat que és un calc de l'anglès, és una forma lingüísticament adequada en català: es tracta d'un compost a la manera culta creat amb el formant juristo- (del llatí jūrista,'persona que exerceix el dret') i la forma sufixada del grec -cràcia, que significa 'força', 'poder' i forma noms amb el sentit de 'sistema de poder' o 'sistema de govern'.

    ·És una forma transparent, que s'identifica fàcilment amb el concepte.

    ·És anàloga a altres formes catalanes acabades en -cràcia (majoritàriament d'origen grec, però), que designen també formes de govern (democràcia, estratocràcia, teocràcia, etc.).

    ·És una forma ja força documentada en català en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a critarquia i critocràcia:

    ·Són cultismes d'origen grec creats a partir de kritḗs ('jutge') i -cràcia ('sistema de poder') i -arquia (de arkhḗ 'autoritat'), respectivament. Aquestes denominacions designen, estrictament, el govern, o el període de govern, dels jutges a l'antic Israel (es descriu al Llibre dels Jutges de l'Antic Testament), però per extensió s'apliquen també, d'acord amb els contextos documentats, al concepte plantejat aquí.

    ·Són formes amb una documentació notable en textos especialitzats, però són menys transparents que juristocràcia i per això s'aproven com a sinònims complementaris.

    ·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Formes desestimades

    -dicastocràcia: Es tracta també d'una forma creada amb formants del grec (a partir de dikastēs, 'jutge' i -cràcia, 'sistema de poder'). No s'ha documentat en català, però, i és una forma molt poc transparent.

    [Acta 739, 18 de juny de 2025]
  • ca  croisé [fr], n m
  • es  croisé
  • es  cruzado
  • fr  croisé
  • en  croisé

Esport > Esports de combat > Esgrima

Definición
Presa de ferro simple consistent a emparar-se del ferro contrari en una línia alta i conduir-lo fins a la línia baixa corresponent, o a l'inrevés, dominant-lo fins que se l'aparta al final de l'acció.
  • ca  creuat -ada, adj
  • ca  croisé [fr], adj sin. compl.
  • es  croisé, adj
  • es  croisé -ée, adj
  • fr  croisé -ée, adj
  • en  croisé, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Dit del pas o del moviment en què el ballarí es col·loca en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb la cama més a prop del públic o del frontal col·locada per davant de l'altra, de manera que des del punt de vista del públic o del frontal les dues cames es veuen encreuades.

Nota

  • Un pas o moviment creuat es pot fer davant si la cama de treball és la de davant, o es pot fer darrere si la cama de treball és la de darrere.
  • ca  croisé [fr], n m
  • es  croisé, n m
  • fr  croisé, n m
  • en  croisé, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Orientació del cos del ballarí en un angle oblic respecte del públic o del frontal establert, amb la cama més propera al públic o al frontal col·locada per davant de l'altra, de manera que des del punt de vista del públic o del frontal les dues cames es veuen encreuades.

Nota

  • 1. El croisé es pot fer davant si la cama de treball és la de davant, o es pot fer darrere si la cama de treball és la de darrere.
  • 2. La denominació croisé prové del verb francès croiser, que significa 'encreuar'.