Neoloteca

ca cavista, n m, f
es cavista

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Persona propietària d'una cava.

ca cavum [la], n m
ca cavitat de núvol, n f sin. compl.
es cavum, n m
es skypunch, n
fr cavum, n m
fr trou de virga, n m
en cavum, n
en cloud canal, n
en cloud hole, n
en fallstreak hole, n
en fallstreak hole cloud, n
en hole punch cloud, n
en punch hole cloud, n
en skypunch, n

Física > Meteorologia

Definición

Complement de núvol d'un altocúmulus, un cirrocúmulus o, més rarament, un estratocúmulus, que consisteix en un forat ben definit, generalment circular, que es va eixamplant sobre una fina capa de núvols de gotetes d'aigua superrefredada, del centre del qual cauen una virga o filaments de cirrus.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca cavum [la], n m
ca cavitat de núvol, n f sin. compl.
es cavum, n m
es skypunch, n
fr cavum, n m
fr trou de virga, n m
en cavum, n
en cloud canal, n
en cloud hole, n
en fallstreak hole, n
en fallstreak hole cloud, n
en hole punch cloud, n
en punch hole cloud, n
en skypunch, n

Física > Meteorologia

Definición

Complement de núvol d'un altocúmulus, un cirrocúmulus o, més rarament, un estratocúmulus, que consisteix en un forat ben definit, generalment circular, que es va eixamplant sobre una fina capa de núvols de gotetes d'aigua superrefredada, del centre del qual cauen una virga o filaments de cirrus.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de denominacions catalanes referides a espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca centre de negocis, n m
ca CBD, n m sigla
es centro de negocios
es CBD sigla
fr centre des affaires
fr CBD sigla
en central business district
en downtown
en CBD sigla

Economia > Finances

Definición

Barri d'una ciutat on es concentren les activitats financeres i administratives i el comerç al detall de béns i serveis.

ca disc compacte, n m
ca compacte, n m sin. compl.
ca CD, n m sigla
es compacto
es disco compacto
es CD sigla
fr disque audionumérique
fr disque compact
fr CD sigla
en compact disc
en compact disk
en CD sigla

Informàtica > Maquinari

Definición

Disc òptic de 12 cm de diàmetre que conté informació visual, textual o acústica enregistrada i que es reprodueix mitjançant raigs làser.

Nota

La sigla CD correspon a la denominació anglesa compact disc.

ca CD de butxaca, n m
es discman
fr tourne-disque baladeur
en discman
en portable CD player

Audiovisuals > Imatge. So

Definición

Aparell de reproducció de discos compactes, de petites dimensions, consistent en una capseta proveïda d'un capçal lector i d'uns auriculars molt lleugers.

Nota

Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Discman, que és una marca comercial.

ca CD-ROM, n m
es CD-ROM
fr CD-ROM
en CD-ROM

Audiovisuals > Imatge. So

Definición

Disc compacte previst per a emmagatzemar-hi grans quantitats d'informació no modificable per l'usuari i consultable mitjançant un lector adequat.

Nota

La sigla CD-ROM prové de l'anglès compact disc-read only memory ('disc compacte de memòria només de lectura').

ca cinasa dependent de ciclina, n f
ca quinasa dependent de ciclina, n f sin. compl.
ca CDK, n f sigla
es quinasa dependiente de ciclina
es CDK sigla
fr cycline-dépendant kinase
fr kinase cycline-dépendant
fr CDK sigla
en cyclin-dependent kinase
en CDK sigla
de Cyklin-abhängige Kinase
de CDK sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición

Cinasa que participa en el desenvolupament del cicle cel·lular i que només és activa quan forma complexos moleculars amb ciclines.

ca cama davant wicket [wicket: en], n f
ca CDW, n f sigla
es pierna antes del wicket
fr jambe devant guichet
fr JDG sigla
en leg before
en leg before wicket
en LBW sigla

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definición

Acció antireglamentària d'un batedor consistent a impedir que la pilota toqui el wicket bloquejant-la o desviant-la amb la cama o amb una altra part del cos, la qual comporta l'eliminació del batedor.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

[Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

ca concentració efectiva 50, n f
ca CE₅₀, n f sigla
es concentración efectiva 50, n f
es concentración efectiva mediana, n f
es CE₅₀, n f sigla
fr concentration efficace 50, n f
fr concentration efficace médiane, n f
fr CE₅₀, n f sigla
en effective concentration 50, n
en median effective concentration, n
en EC₅₀, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición

Estimació estadística de la concentració necessària d'una substància en un medi particular per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL₅₀), concentració efectiva 50 (sigla CE₅₀), dosi letal 50 (sigla DL₅₀), dosi efectiva 50 (sigla DE₅₀), temps letal 50 (sigla TL₅₀) i temps efectiu 50 (sigla TE₅₀):

S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL₅₀, DL₅₀, CE₅₀, DE₅₀, TL₅₀ i TE₅₀, respectivament, pels motius següents:

·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL₅₀, DL₅₀, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota