Back to top
  • ca  cercatalents, n m, f
  • ca  caçatalents, n m, f sin. compl.
  • ca  vistaire, n m, f sin. compl.
  • es  cazacerebros, n m, f
  • es  cazatalentos, n m, f
  • fr  chasseur de têtes | chasseuse de têtes, n m, f
  • fr  chercheur de têtes | chercheuse de têtes, n m, f
  • en  headhunter, n
  • en  recruiter, n
  • en  recruiter officer, n

Treball > Recursos humans

Definición
Persona física o jurídica que, per encàrrec d'una empresa, s'ocupa d'identificar i seleccionar professionals altament qualificats per a exercir funcions directives i executives, i de persuadir-los perquè s'hi incorporin.
  • ca  cercatendències, n m, f
  • es  cazador de tendencias | cazadora de tendencias, n m, f
  • es  cazatendencias, n m, f
  • es  rastreador | rastreadora, n m, f
  • fr  chasseur de tendances | chasseuse de tendances, n m, f
  • en  coolhunter, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Compost patrimonial nominal (V+N)**

Definición
Persona que, generalment amb finalitat empresarial, s'ocupa d'observar, analitzar i investigar les tendències futures en els hàbits de consum, especialment dels joves.

Nota

  • 1. La tècnica d'investigació de mercats utilitzada pels cercatendències és la cerca de tendències.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cerca de tendències i cercatendències:

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades cerca de tendències i cercatendències pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos coolhunting i coolhunter, respectivament, relativament estesos;

    ·són formes lingüísticament adequades i descriptives, que permeten identificar els conceptes de manera fàcil;

    ·segueixen l'analogia d'altres denominacions catalanes ja normalitzades i consolidades, com ara cerca de talents i cercatalents o cerca de promeses i cercapromeses;

    ·ja han tingut difusió i es documenten en textos especialitzats;

    ·tenen el suport d'especialistes de l'àmbit.

    Les formes caça de tendències i caçatendències, calcs de l'anglès, s'han descartat d'entrada, ja que trenquen el paral·lelisme amb altres denominacions catalanes amb cerca, com les esmentades més amunt, que també partien de formes angleses amb hunt ('caçar'). A banda, es consideren formes molt connotades.

    [Acta 641, 3 d'octubre de 2018]
  • ca  cercausuaris, n m
  • es  identificador de usuarios
  • fr  finger
  • en  finger

Informàtica > Programari

Definición
Eina que facilita informació sobre els usuaris connectats a un sistema local o remot, generalment l'adreça electrònica, el nom i els cognoms, l'hora de la darrera connexió, el temps de connexió sense activitat i la línia del terminal.

Nota

  • En l'entorn UNIX s'executa, entre d'altres, amb les ordres finger o quiés.
  • ca  cèrcida, n f
  • es  cercis
  • es  kerkis
  • fr  kerkis
  • en  cercis
  • en  kerkis

Història > Arqueologia

Definición
Cadascun dels sectors de seients de la graderia d'un teatre grec compresos entre dos diazomes i dos clímaxs.
  • ca  cercle, n m
  • es  círculo
  • fr  cercle
  • en  circle

Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definición
Element de patinatge de precisió consistent en una rotllana de patinadors que gira al voltant d'un eix central.

Nota

  • Es distingeix entre cercles tancats i cercles oberts segons si els patinadors que els componen estan agafats els uns als altres o no.
  • ca  cercle, n m
  • es  círculo
  • fr  cercle
  • en  circle

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic

Definición
Element de patinatge sincronitzat consistent en una rotllana de patinadors que gira al voltant d'un eix central.

Nota

  • Es distingeix entre cercles tancats i cercles oberts segons si els patinadors que els componen estan agafats o no els uns als altres.
  • ca  cercle restauratiu, n m
  • es  círculo restaurativo, n m
  • fr  cercle restauratif, n m
  • en  restorative circle, n

Resolució alternativa de conflictes

Definición
Pràctica restaurativa que dona veu a tots els membres de la comunitat que ho desitgen per trobar acords davant d'un problema, amb l'objectiu de construir relacions de confiança que reforcin el grup a llarg termini.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  cèrcol, n m
  • es  aro
  • fr  anneau
  • en  ring

Esport > Esports de pilota > Bàsquet

Definición
Peça circular de ferro de 45 cm de diàmetre interior, generalment pintada de color carabassa, col·locada a 3,05 m d'altura i unida al tauler de manera que el punt més proper de la vora interior del cèrcol és a 15 cm de la superfície del tauler, de la qual penja la xarxa i per on s'ha de fer entrar la pilota.
  • ca  cèrcol, n m
  • es  aro
  • fr  cerceau
  • en  hoop

Esport > Gimnàstica

Definición
Aparell manual que consisteix en una anella de fusta o de matèria plàstica de 80 a 90 cm de diàmetre.
  • ca  cernos, n m
  • es  kernos
  • en  kernos

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definición
Vas ritual de terrissa d'època grega o ibèrica amb obertures al voltant per les quals s'introdueixen els diversos líquids per a l'ofrena.