Neoloteca

ca estrella, n f
es estrella
fr étoile
en star

Informàtica > Maquinari

Definición

Topologia radial, generalment bidireccional, en què s'organitzen els diferents dispositius que constitueixen una xarxa de telecomunicacions, en la qual cada node es comunica amb la resta a través d'un concentrador central que distribueix les dades.

ca hira-shuriken [ja], n m
ca estrella ninja, n f sin. compl.
es estrella ninja
es hira shuriken
es xiriquete
fr étoile à lancer
fr étoile de ninja
fr hira shuriken
it hira shuriken
it stella ninja
en hira shuriken
en ninja star
en throwing star

Esport > Esports de combat

Definición

Shuriken en forma d'estrella.

Nota

Hira-shuriken és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu japonès, i només en un cas s'ha fixat també una denominació descriptiva catalana com a sinònim complementari, pels motius següents:

·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

·els manlleus del japonès tenen ús internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogràfiques de les llengües de referència;

·són també les formes que, en general, tenen ús en català.

Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripció d'acord amb el sistema de romanització Hepburn, que és el més utilitzat internacionalment i el que ha fet servir prèviament el Consell Supervisor en la fixació d'altres manlleus procedents del japonès. Aquest sistema, a més, permet aconseguir una pronúncia bastant propera a la fonètica de la llengua d'origen.

En favor de la simplificació, però, s'ha optat per eliminar en la transcripció el diacrític corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bō-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un màcron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicació de la vocal), perquè dificulta l'escriptura i no aporta diferències quan es llegeix en català en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japonès aprovats pel Consell Supervisor. Tot i així, s'acorda de fer constar en nota la transcripció estricta de les denominacions japoneses.

Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

Pel que fa al gènere, atès que en la llengua d'origen no es fa distinció entre masculí i femení, en cada cas s'ha optat per una solució o altra en funció de l'ús més estès en català.

Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hira-shuriken (sin. compl. estrella ninja):

La forma hira-shuriken procedeix del japonès hira 'pla' i shuriken, format al seu torn per shu 'mà', ri 'dors, revers', i ken 'espasa'.

S'opta per l'escriptura en dos mots (hira i shuriken), separats per un guionet d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, perquè shuriken ja és una forma lexicalitzada que fa referència a un altre concepte en japonès.

En aquest cas s'aprova també la forma descriptiva estrella ninja com a sinònim complementari del manlleu perquè ja té un cert ús en català i es documenta anàlogament en la resta de llengües de referència.

Es descarten altres denominacions catalanes descriptives, com ara estrella llancívola, estrella d'Okinawa o estrella japonesa, perquè no tenen tant ús com la forma aprovada. A més, les denominacions estrella d'Okinawa i estrella japonesa no s'identificarien tan clarament amb el concepte.

Es desestima la forma shaken perquè fa referència a un concepte més específic, és a dir, a un tipus de hira-shuriken.

La denominació xiriqueta, que s'ha documentat en alguna font per a designar aquest concepte, es desestima perquè es creu que és una deformació de la forma japonesa shuriken.

ca estafa, n f
ca estrep, n m sin. compl.
es estafa
fr staffe
it staffa
en pitch

Arts > Circ

Definición

Impulsió en què l'àgil, amb un peu sobre les mans del portador, que té les mans juntes i les cames lleugerament flexionades, és impel·lit enlaire per a executar un element o una figura.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

[Acta 520, 16 de desembre de 2010]
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes estafa i doble estafa:

El Consell Supervisor aprova les denominacions estafa, manlleu adaptat originari probablement de l'italià staffa, i doble estafa, amb els sinònims complementaris estrep i doble estrep, respectivament, pels motius següents:

Pel que fa a estafa:

·és l'única denominació que té ús per a fer referència a aquest concepte entre els especialistes de l'àmbit, que asseguren que és una forma del tot inequívoca, malgrat que coincideix formalment en català amb un altre substantiu (estafa és en català l'acció d'estafar);

·en castellà i en francès també s'utilitza aquest manlleu.

Quant a estrep:

·és una alternativa catalana al manlleu, lingüísticament adequada i més transparent des d'un punt de vista semàntic;

·és una denominació que, si bé pot ser difícil d'implantar en contextos especialitzats, en àmbits periodístics i de divulgació pot resultar més explicativa i, per tant, més transparent.

[Acta 520, 16 de desembre de 2010]

ca estrep de sortida, n m
ca agafador, n m sin. compl.
es agarradero
es barra de salida
es estribo de salida
fr barre de départ
fr poignée de départ
en handgrip
en starting grip

Esport > Esports aquàtics > Natació

Definición

Barra metàl·lica situada horitzontalment a la part inferior del bloc de sortida, que s'utilitza en la sortida de les proves d'esquena.

ca estrès, n m
es estrés
fr stress
en stress

Ciències de la salut > Medicina clínica, Psicologia

Definición

Estat de tensió de l'organisme provocat per una situació d'amenaça o d'agressió fisiològica, psíquica, etc.

Nota

En català, el plural és estressos.

ca estrès per esdeveniment crític, n m
es estrés por incidente crítico, n m
es estrés por suceso traumático, n m
fr stress causé par un incident critique, n m
fr stress dû à un incident critique, n m
it stress da evento critico, n m
it stress da evento traumatico, n m
pt estresse após incidente crítico, n m
pt estresse de incidente crítico, n m
en critical incident stress, n
en CIS, n m sigla

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, Psicologia

Definición

Estrès degut a un esdeveniment crític, que té com a símptomes habituals l'agitació, la irritabilitat, la fatiga, els trastorns del son, l'ansietat, la dificultat de concentració, les tremolors i els vòmits, que provoquen un estat d'excitació cognitiva, física i emocional que pot esdevenir perillós si persisteix.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (GEEC), desmobilització i seguiment:

S'aprova la denominació esdeveniment crític, amb el sinònim esdeveniment traumàtic, i les denominacions semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (amb la sigla GEEC), desmobilització i seguiment, totes vinculades des del punt de vista conceptual amb els termes defúsing i debrífing, normalitzats prèviament pel Consell Supervisor, pels motius següents:

Pel que fa a esdeveniment crític,

·és una forma ja utilitzada per a designar aquest concepte;

·segueix el paral·lelisme semàntic de la denominació anglesa originària, critical incident;

·s'utilitza com a denominació de base per a la creació de les formes semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític, també utilitzades;

·és lingüísticament adequada i descriu el concepte amb precisió, prenent com a referència la idea de gravetat d'aquest tipus d'esdeveniments (segons el diccionari normatiu, crític -a significa "Que decideix la sort d'algú, greu");

·en les altres llengües romàniques es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes.

Pel que fa al sinònim esdeveniment traumàtic;

·és també una denominació utilitzada per a designar aquest concepte;

·és lingüísticament adequada i posa l'èmfasi en les conseqüències psicològiques que aquests tipus de fets poden tenir sobre les persones que els pateixen o que en són testimonis (traumàtic -a és, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a un trauma", i trauma és "Pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o experiència, físic o psíquic");

·en les altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

·té el vistiplau dels especialistes.

Quant a estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític,

·són formes descriptives dels respectius conceptes i lingüísticament adequades;

·ja tenen ús;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Pel que fa a la forma desmobilització,

·és, en aquest context, un calc de l'anglès demobilization, substantiu pres de l'àmbit militar, igual que els termes semànticament relacionats defusing i debriefing (adaptats al català com a defúsing i debrífing, respectivament), pels paral·lelismes que poden establir-se entre l'organització dels serveis d'emergències i dels grups militars en determinades situacions;(1)

·en les altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma utilitzada habitualment.

Finalment, la forma seguiment,

·és una denominació utilitzada amb normalitat pels especialistes del sector;

·és lingüísticament adequada i ja té ús en altres àmbits amb un sentit anàleg (per exemple, en l'àmbit mèdic o en recerca clínica).(2)

Com a denominació catalana equivalent de l'anglès critical incident, es descarta la forma incident crític, malgrat que té força ús, perquè es considera un calc inadequat, ja que en català incident fa referència només a un 'petit esdeveniment' o un 'esdeveniment accessori' ("Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre més o menys el curs d'un altre", segons el diccionari normatiu), i no s'adequa, per tant, al concepte. En anglès, en canvi, incident fa referència a qualsevol tipus d'esdeveniment, sobretot si és important.(3) En l'àmbit de la psicologia mateix, de fet, la forma incident crític s'aplica a un altre concepte: a un esdeveniment inesperat o sobrevingut a què s'ha de fer front en un moment determinat que condiciona el curs de l'activitat en què té lloc.

(1) Segons el diccionari normatiu, desmobilització és "Acció de desmobilitzar; l'efecte"; desmobilitzar és "Fer cessar d'estar mobilitzat", i mobilitzar, "Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes)" o, més genèricament, "Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta".

(2) En recerca clínica, concretament, seguiment (en anglès, follow-up) és: "Observació durant un període determinat dels participants en un estudi clínic per a supervisar l'evolució de les variables objecte d'estudi." (FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. <www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>)

(3) Segons el diccionari Collins, el substantiu incident té els sentits següents: 1. a distinct or definite occurrence; event. 2. a minor, subsidiary, or related event or action. 3. a relatively insignificant event that might have serious consequences, esp in international politics 4. a public disturbance ⇒ the police had reports of an incident outside a pub. 4. the occurrence of something interesting or exciting ⇒ the trip was not without incident. (Collins dictionaries [en línia]. London: Collins, cop. 2014. <www.collinsdictionary.com/>)

[Acta 590, 14 de maig de 2015]

ca estressador d'IP, n m
es IP stresser, n m
fr IP stresser, n m
en IP stresser, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definición

Sistema que permet a un administrador determinar si els recursos existents en un servidor web o una xarxa són adequats i funcionen correctament, amb l'objectiu de comprovar-ne la robustesa.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme estressador d'IP

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació estressador d'IP, calc de l'anglès IP stresser.

Criteris aplicats

·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, derivada formalment del verb normatiu estressar, que significa "Causar estrès", i, per extensió, 'causar tensió' (en l'organisme, però també en un sistema o en una màquina). Cal tenir present, de fet, que estrès, a banda de l'ús en el sector mèdic i de la psicologia, ja s'utilitza també, entre d'altres, en l'àmbit de la botànica o de l'ecologia.(1)

·Els especialistes hi donen el vistiplau.

Formes desestimades

Es descarta la forma estressor d'IP, calc directe de l'anglès, perquè es considera preferible lingüísticament crear la nova forma a partir del verb estressar, ja existent també en català. Formes de la llengua, com ara compressor, emissor, percussor o transmissor són cultismes d'origen llatí i, per tant, no poden considerar-se anàlogues a estressor, que té origen en el manlleu de l'anglès estrès.

(1) En ecologia, segons el diccionari normatiu: "Estat de tensió en un ecosistema que es manifesta més per una intensificació del treball intern."

[Acta 657, 20 de novembre de 2019]

ca estrigòpids, n m pl
nc Strigopidae

Zoologia > Ocells

Definición

Família d'ocells de l'ordre dels psitaciformes.

ca estríldids, n m pl
nc Estrildidae

Zoologia > Ocells

Definición

Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

ca estrímer, n m, f
ca comunicador en línia | comunicadora en línia, n m, f sin. compl.
es estrímer, n m, f
es estrimero | estrimera, n m, f
es realizador de transmisiones en directo | realizadora de transmisiones en directo, n m, f
es realizador de transmisiones en vivo | realizadora de transmisiones en vivo, n m, f
es streamer, n m, f
es transmisor de directos | transmisora de directos, n m, f
fr animateur en direct | animatrice en direct, n m, f
fr instavidéaste, n m, f
fr joueur animateur en direct | joueuse animatrice en direct, n m, f
fr joueur en direct | joeuse en direct, n m, f
fr streamer, n m, f
it streamer, n m, f
pt streamer, n m, f
en internet streamer, n
en live streamer, n
en online streamer, n
en streamer, n
de Streamer | Streamerin, n m, f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Comunicació > Comunicació de massa, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Persona que retransmet en estríming una acció o un esdeveniment en què intervé, generalment en interacció amb els seus seguidors.

Nota

El contingut de les retransmissions pot incloure partides de videojocs, partits de futbol o d'altres esports, comentari de llibres, elaboració de receptes de cuina, tutorials, entrevistes, etc.

Les retransmissions es fan a través de plataformes com ara Twitch, Youtube o Facebook Gaming.
Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme estrímer (sin. compl. comunicador en línia| comunicadora en línia)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes estrímer i, com a sinònim complementari, comunicador en línia | comunicadora en línia.

Criteris aplicats

Pel que fa a estrímer:

·És una adaptació del manlleu anglès streamer, molt implantat i pràcticament l'única forma que s'utilitza.

·L'adaptació del manlleu és relativament simple, permet identificar el concepte sense problemes i es considera l'opció més raonable tenint en compte la implantació de l'anglicisme fins i tot en l'àmbit de la llengua general.

·En altres llengües també s'utilitza el manlleu.

Quant a comunicador en línia | comunicadora en línia:

·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, formada sobre el nucli comunicador | comunicadora ("Professional de la paraula en un mitjà de comunicació de massa" i "Persona que transmet missatges amb capacitat d'influència i de convicció", segons el diccionari normatiu) i el sintagma en línia, que especifica que la transmissió dels continguts es fa per internet.

·Malgrat que el manlleu està molt estès, es creu que pot ser útil també l'aprovació d'una forma creada des del català, que sigui transparent i que pugui conviure amb l'anglicisme o, fins i tot, substituir-lo. El Consell Supervisor convé que caldrà fer un seguiment sobre l'evolució d'aquest cas.

Formes desestimades

-streamer: Es prefereix el manlleu adaptat a la pronúncia i l'ortografia catalanes, tenint en compte que el concepte és d'àmbit pràcticament general.

-estrimer | estrimera: Tenint en compte que no hi ha un nom de base *estrim a partir del qual construir un derivat (a diferència del que passa, per exemple, amb youtuber | youtubera, derivat del nom YouTube), es prefereix l'adaptació directa de l'anglicisme, d'acord amb la pronúncia habitual.

-comunicador en directe | comunicadora en directe: Es considera més distintiu del concepte l'especificador en línia, ja que els continguts d'un estrímer, si bé s'enregistren en directe, també es poden reproduir en diferit, un cop enregistrats.

-comunicador en continu: Malgrat que streaming equival a la forma catalana difusió en continu (vegeu-ne la fitxa corresponent), perquè la difusió de les dades es produeix en un flux continu que permet reproduir-les alhora que es transmeten, comunicador en continu es considera una forma poc entenedora i, fins i tot, equívoca, perquè pot fer pensar en un comunicador que emet contingut sense parar.

-retransmissor en línia | retransmissora en línia: Es considera preferible, com a nucli del sintagma, la forma comunicador, que aporta més informació sobre el concepte. El substantiu retransmissor, d'altra banda, remet a un aparell més que a una persona.

-creador de continguts en línia | creadora de continguts en línia: És una forma massa llarga, que es creu que no té possibilitats d'implantació.

-directer | directera: Tot i que és una forma sintètica, pràcticament no té ús i es creu que difícilment pot substituir el manlleu.

[Acta 710, 18 de setembre de 2023]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota