Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
- ca paviment podotàctil, n m
- ca paviment tàctil, n m sin. compl.
- es pavimento podotáctil, n m
- es pavimento táctil, n m
- es superficie podotáctil, n f
- fr bande podotactile, n f
- fr revêtement podotactile, n m
- fr surface podotactile, n f
- it pavimentazione tattile, n f
- it percorso tattile, n m
- en tactile paving, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
Definición
Nota
- 1. El paviment podotàctil va ser inventat per l'enginyer japonès Seiichi Miyake i introduït per primer cop a Okayama el 1967, ja amb les formes que té actualment.
- 2. Segons la funció que tinguin, els paviments podotàctils es classifiquen en paviments d'advertència (amb un relleu de pics) i paviments direccionals (amb un relleu d'estries).
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme paviment podotàctil (sin. paviment tàctil)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes sinònimes paviment podotàctil i paviment tàctil.
Criteris aplicats
·Són denominacions lingüísticament adequades, creades mitjançant l'adjunció dels adjectius podotàctil (neològic) i tàctil a la base nominal paviment. Semànticament, aquests complements indiquen que aquest tipus de paviment està pensat per a transmetre informació mitjançant el sentit del tacte, idea reforçada en el primer cas amb una referència a la part del cos implicada (podo- 'peu' com a primer formant de podotàctil).
·S'estableix una sinonímia absoluta entre les dues formes (per tant, mantenint la priorització de paviment podotàctil deguda a l'ordenació alfabètica), perquè, tot i que podotàctil es pot considerar una forma innecessàriament complexa -tractant-se d'un paviment se sobreentén que la percepció es produeix amb el peu-, el significat de tàctil com a receptiu al tacte (per exemple, pantalla tàctil) podria donar lloc a confusions. A més, paviment podotàctil també es documenta amb una freqüència més elevada.
·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
·Són locucions amb un ús important en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades.
·En les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues.
[Acta 748, 9 de febrer de 2026]
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
- ca paviment podotàctil, n m
- ca paviment tàctil, n m sin. compl.
- es pavimento podotáctil, n m
- es pavimento táctil, n m
- es superficie podotáctil, n f
- fr bande podotactile, n f
- fr revêtement podotactile, n m
- fr surface podotactile, n f
- it pavimentazione tattile, n f
- it percorso tattile, n m
- en tactile paving, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
Definición
Nota
- 1. El paviment podotàctil va ser inventat per l'enginyer japonès Seiichi Miyake i introduït per primer cop a Okayama el 1967, ja amb les formes que té actualment.
- 2. Segons la funció que tinguin, els paviments podotàctils es classifiquen en paviments d'advertència (amb un relleu de pics) i paviments direccionals (amb un relleu d'estries).
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme paviment podotàctil (sin. paviment tàctil)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes sinònimes paviment podotàctil i paviment tàctil.
Criteris aplicats
·Són denominacions lingüísticament adequades, creades mitjançant l'adjunció dels adjectius podotàctil (neològic) i tàctil a la base nominal paviment. Semànticament, aquests complements indiquen que aquest tipus de paviment està pensat per a transmetre informació mitjançant el sentit del tacte, idea reforçada en el primer cas amb una referència a la part del cos implicada (podo- 'peu' com a primer formant de podotàctil).
·S'estableix una sinonímia absoluta entre les dues formes (per tant, mantenint la priorització de paviment podotàctil deguda a l'ordenació alfabètica), perquè, tot i que podotàctil es pot considerar una forma innecessàriament complexa -tractant-se d'un paviment se sobreentén que la percepció es produeix amb el peu-, el significat de tàctil com a receptiu al tacte (per exemple, pantalla tàctil) podria donar lloc a confusions. A més, paviment podotàctil també es documenta amb una freqüència més elevada.
·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
·Són locucions amb un ús important en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades.
·En les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues.
[Acta 748, 9 de febrer de 2026]
Ciències de la vida > Genètica
- ca parell de bases, n m
- ca pb, n m abrev.
- es par de bases
- es pb abrev.
- fr paire de bases
- fr pb abrev.
- it coppia di basi
- it paio di basi
- it pb abrev.
- en base pair
- en bp abrev.
- de Basenpaar
- de bp abrev.
Ciències de la vida > Genètica
Definición
Nota
- En el DNA els parells de bases poden estar formats per adenina i timina o guanina i citosina; en l'RNA, per adenina i uracil o guanina i citosina.
- El parell de bases s'utilitza com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes insert, inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de bases:
S'aprova el terme insert, calc del substantiu anglès insert (del llatí insertus, participi passat del verb inserō inserere 'inserir, introduir, intercalar'), pels motius següents:
·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes;
·es documenta ja en nombroses fonts especialitzades en català i també en algunes obres lexicogràfiques de fiabilitat contrastada (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana);
·en les altres llengües romàniques (castellà, francès, italià, etc.) s'utilitza la mateixa solució;
·si bé és un calc de l'anglès, pot considerar-se una designació també defensable en català des del punt de vista lingüístic, especialment tenint en compte que insert ja es recull en alguns diccionaris catalans com a adjectiu (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear i al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) al costat de formes relacionades ja normatives com ara exsert -a; el fet, d'altra banda, que es tracti d'una forma d'origen llatí la fa especialment transparent i fàcilment integrable dins el sistema;
·té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que és una forma molt implantada i difícilment substituïble.
Com a termes semànticament relacionats s'aproven també les formes inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de base (aquesta darrera amb l'abreviació pb, corresponent a la forma catalana del terme). En tots els casos es tracta de formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes, descriptives, adequades des del punt de vista lingüístic, documentades en nombroses fonts (tant especialitzades com terminològiques) i amb paral·lelisme en la resta de llengües.
Pel que fa a pb, es descarta la forma p.b., corresponent a l'abreviatura de parell de bases, perquè no té cap ús. El fet que aquesta abreviació s'utilitzi generalment com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic fa, segurament, que s'equipari a altres abreviacions com ara m (metre), kg (kilogram), lm (lumen), uma (unitat de massa atòmica), etc., que es consideren símbols i, per tant, s'escriuen sense punt. D'altra banda, malgrat que la forma més internacional és l'anglesa (bp, de base pair), l'abreviació seguint l'ordre dels formants en català també es documenta en nombroses fonts; també en altres llengües romàniques (castellà, francès, italià) es documenta la forma pb.
[Acta 533, 29 de setembre de 2011]
Química, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**
- ca bifenil policlorat similar a les dioxines, n m
- ca PCB similar a les dioxines, n m sin. compl.
- ca DL-PCB, n m sigla
- es bifenil policlorado coplanar, n m
- es bifenilo policlorado similar a las dioxinas, n m
- es PCB coplanar, n m
- es PCB similar a las dioxinas, n m
- es DL-PCB, n m sigla
- fr biphényle polychloré coplanaire, n m
- fr biphényle polychloré de type dioxine, n m
- fr BPC de type dioxine, n m
- fr PCB coplanaire, n m
- fr PCB de type dioxine, n m
- fr PCB-DL, n m sigla
- en coplanar PCB, n
- en coplanar polychlorinated biphenyl, n
- en dioxin-like PCB, n
- en dioxin-like polychlorinated biphenyl, n
- en DL-PCB, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Química, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**
Definición
Nota
- 1. Des del punt de vista estructural, no contenen cap àtom de clor en posicions orto els congèneres 77, 81, 126 i 169 i en contenen només un els congèneres 105, 114, 118, 123, 156, 157, 167 i 189.
- 2. Els bifenils policlorats similars a les dioxines són els bifenils policlorats més tòxics.
- 3. Aquestes denominacions s'utilitzen sovint, en totes les llengües, en plural, referides al conjunt d'aquests dotze bifenils policlorats.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bifenil policlorat similar a les dioxines (sin. compl. PCB similar a les dioxines; sigla DL-PCB)
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma bifenil policlorat similar a les dioxines, juntament amb la forma PCB similar a les dioxines (sinònim complementari) i la sigla DL-PCB.
Criteris aplicats
Pel que fa a la forma bifenil policlorat similar a les dioxines:
·És una denominació lingüísticament adequada, calc de la forma anglesa dioxin-like polychlorinated biphenyl.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.
·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català i que partien de denominacions angleses similars: agent similar al virus de Norwalk (Norwalk-like agent), deficiència de proteïna similar a la ubiquitina (ubiquitin-like protein deficiency), efector similar a un activador transcripcional (transcription activator-like effector), nucleasa d'efector similar a un activador transcripcional (transcription activator-like effector nuclease), etc.
·És una forma força estesa ja en català, documentada en contextos especialitzats de l'àmbit.
·Té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que creuen que és una forma amb possibilitats reals d'implantació.
Quant a PCB similar a les dioxines:
·És una denominació lingüísticament adequada, que simplifica l'anterior substituint bifenil policlorat per la sigla internacional PCB.
·És una solució anàloga formalment a altres denominacions ja normalitzades, com ara DNA cloroplàstic (amb la sigla anglesa de àcid desoxiribonucleic) o RNA separador (amb la sigla anglesa de àcid ribonucleic separador).
·És una forma força estesa ja en català, documentada en contextos especialitzats de l'àmbit.
·Té el vistiplau de tots els especialistes consultats, que creuen que és una forma amb possibilitats reals d'implantació.
·S'usen denominacions anàlogues en castellà i francès.
Quant a DL-PCB:
·És la sigla, d'origen anglès, utilitzada internacionalment per a fer referència al concepte.
Formes desestimades
-bifenil policlorat amb efecte (de) dioxina: És una forma adequada però es documenta menys que la forma aprovada i els especialistes s'hi ha mostrat menys favorables.
-bifenil policlorat coplanari: Els especialistes han descartat aquesta solució, malgrat que es documenta en altres llengües. Consideren que és preferible destacar la similitud amb les dioxines abans que la coplanarietat.
-bifenils policlorats amb efecte similar a les dioxines: És una forma innecessàriament llarga.
-difenil policlorat similar a les dioxines: És una forma poc adequada, perquè, segons argumenten els experts, en química bi- és un prefix per a hidrocarburs formats per dos cicles (que és el cas aquí) i di-, en canvi, s'aplica quan hi ha dos substituents iguals (que no és el cas perquè no són dos fenils enllaçats a una unitat base, sinó dos fenils units entre si). El fet que el diccionari normatiu remeti bifenil a difenil, tot afavorint el nom trivial per damunt del nom sistemàtic, pot fer dubtar sobre aquesta qüestió. Tot i això, d'acord amb la nomenclatura científica, en aquest cas cal optar clarament per bifenil.
-policlorobifenil similar a les dioxines: Aquesta forma no es fa servir gaire, tal com confirmen els especialistes.
[Acta 696, 19 de setembre de 2022]
Informàtica > Maquinari
- ca organitzador personal, n m
- ca PDA, n m sigla
- es asistente digital personal
- es PDA sigla
- fr assistant électronique
- fr assistant numérique personnel
- fr assistant personnel
- fr ANP sigla
- en electronic assistant
- en personal digital assistant
- en PDA sigla
Informàtica > Maquinari
Definición
Medi ambient > Gestió ambiental
- ca població equivalent, n f
- ca PE, n f sigla
- es equivalente habitante, n m
- es población equivalente, n f
- fr équivalent habitant, n m
- fr population équivalente, n f
- fr équivalent-habitant, n m var. ling.
- fr EH, n m sigla
- fr éq.-hab., n m abrev.
- fr p. e., n f abrev.
- en population equivalent, n
- en population-equivalent, n var. ling.
- en PE, n sigla
- en p. e., n abrev.
Medi ambient > Gestió ambiental
Definición
Nota
- 1. La unitat de mesura de la població equivalent és l'habitant equivalent.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació desl termes població equivalent (sigla PE) i habitant equivalent (sigla HE):
S'aproven les denominacions semànticament relacionades població equivalent i habitant equivalent, totes dues calcs literals de l'anglès, juntament amb les sigles PE i HE, respectivament, pels motius següents:
·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;
·són formes semànticament adequades i justificables, malgrat que impliquen una reinterpretació del significat de les denominacions angleses de partida, motivada pel canvi d'ordre dels components de les denominacions: així, mentre que les formes angleses remeten al concepte d'equivalència en població o en habitants, les catalanes remeten al volum de població o al nombre d'habitants;
·en altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.
Es descarten les formes equivalent habitant i equivalent població, malgrat que serien les traduccions que respecten l'ordre dels components de les denominacions angleses de partida, perquè no tenen ús ni el suport dels especialistes.
Pel que fa a les formes abreujades, s'ha optat per les sigles (PE i HE) i no per les abreviatures (p. e. i h. e.), que també es documenten, per motius d'ús i de preferència dels experts.
[Acta 613, 9 de novembre de 2016]
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
- ca peatge de congestió, n m
- es peaje de congestión, n m
- fr péage de congestion, n m
- en congestion pricing, n
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
Definición
Nota
- 1. En contrast amb el peatge de congestió, la taxa de congestió s'aplica a una àrea i té en compte un període de temps i no el nombre de desplaçaments.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes taxa de congestió i peatge de congestió:
S'aprova la denominació taxa de congestió, juntament amb el terme relacionat peatge de congestió, pels motius següents:
·són formes transparents que reflecteixen la proximitat dels conceptes, ja que el nucli indica que es tracta d'impostos, en un cas de valor fix (taxa de congestió) i en l'altre de valor variable (peatge de congestió), i el complement de congestió fa referència a l'objectiu principal per a tots dos d'evitar congestions;
·els nuclis triats aporten precisió a les solucions tarifa i tarifació, anàlogues a les documentades en altres llengües, ja que les taxes i els peatges són tipus concrets de tarifes que indiquen també la naturalesa de l'import;
·tot i que alguns especialistes opinen que és una forma restrictiva perquè aquest peatge no actua únicament sobre les congestions (també pot tenir en compte factors ambientals, per exemple per a beneficiar els vehicles menys contaminants), es considera convenient que el complement expliciti l'objectiu principal del peatge, d'una manera similar al cas de la mobilitat ocupacional.
Es descarta l'alternativa peatge variable (en comptes de peatge de congestió) pels motius següents:
·es tracta d'una forma molt poc informativa, ja que no posa l'accent sobre cap dels motius que solen originar-lo (congestions, medi ambient);
·es pot considerar una forma redundant per tal com, segons els especialistes, els peatges tenen habitualment un import variable;
·com a conseqüència dels punts anteriors, és una forma que es podria aplicar pràcticament a qualsevol tipus de peatge.
[Acta 599, 16 de desembre de 2015]
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
- ca peatge de cordó, n m
- ca peatge de perímetre, n m sin. compl.
- es peaje de cordón, n m
- fr péage de cordon, n m
- en cordon toll, n
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
Definición
Nota
- 1. En contrast amb el peatge de cordó, el peatge zonal grava tant l'accés a una àrea urbana com els desplaçaments interns que s'hi efectuïn.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes peatge de cordó (sin. compl. peatge de perímetre) i peatge zonal:
S'aprova la denominació peatge de cordó (amb el sinònim complementari peatge de perímetre), juntament amb el terme relacionat peatge zonal, pels motius següents:
·són formes transparents, creades amb el nucli peatge, que indica un impost aplicat a una via de comunicació, i dos complements diferents que fan referència a l'espai sobre el qual s'aplica l'impost (en un cas de cordó, és a dir, per metàfora, l'entrada a un nucli urbà, i en l'altre zonal, o sigui l'àrea completa del nucli urbà);
·són formes avalades pels especialistes;
·es documenten formes anàlogues en altres llengües.
Pel que fa al sinònim complementari peatge de perímetre,
·és una forma transparent, creada també amb el nucli peatge i amb el complement de perímetre, que indica d'una manera recta el límit d'una zona urbana;
·té l'aval dels especialistes;
·trenca l'analogia amb les formes documentades en les altres llengües, motiu pel qual es dona prioritat a peatge de cordó.
Finalment, es descarta l'alternativa peatge urbà per a designar un o altre concepte, ja que es tracta d'una forma imprecisa que no indica si grava l'accés o l'àrea de la zona urbana i, doncs, es podria aplicar indistintament a qualsevol dels dos.
[Acta 599, 16 de desembre de 2015]
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
- ca peatge de cordó, n m
- ca peatge de perímetre, n m sin. compl.
- es peaje de cordón, n m
- fr péage de cordon, n m
- en cordon toll, n
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible
Definición
Nota
- 1. En contrast amb el peatge de cordó, el peatge zonal grava tant l'accés a una àrea urbana com els desplaçaments interns que s'hi efectuïn.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes peatge de cordó (sin. compl. peatge de perímetre) i peatge zonal:
S'aprova la denominació peatge de cordó (amb el sinònim complementari peatge de perímetre), juntament amb el terme relacionat peatge zonal, pels motius següents:
·són formes transparents, creades amb el nucli peatge, que indica un impost aplicat a una via de comunicació, i dos complements diferents que fan referència a l'espai sobre el qual s'aplica l'impost (en un cas de cordó, és a dir, per metàfora, l'entrada a un nucli urbà, i en l'altre zonal, o sigui l'àrea completa del nucli urbà);
·són formes avalades pels especialistes;
·es documenten formes anàlogues en altres llengües.
Pel que fa al sinònim complementari peatge de perímetre,
·és una forma transparent, creada també amb el nucli peatge i amb el complement de perímetre, que indica d'una manera recta el límit d'una zona urbana;
·té l'aval dels especialistes;
·trenca l'analogia amb les formes documentades en les altres llengües, motiu pel qual es dona prioritat a peatge de cordó.
Finalment, es descarta l'alternativa peatge urbà per a designar un o altre concepte, ja que es tracta d'una forma imprecisa que no indica si grava l'accés o l'àrea de la zona urbana i, doncs, es podria aplicar indistintament a qualsevol dels dos.
[Acta 599, 16 de desembre de 2015]
Transports > Mobilitat
- ca peatge viari, n m
- es peaje vial, n m
- fr péage routier, n m
- en road toll, n
Transports > Mobilitat
Definición
Nota
- 1. El peatge viari sol aplicar-se a autopistes, túnels i ponts.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peatge viari:
S'aprova la denominació peatge viari pels motius següents:
·és una forma descriptiva, creada amb el nucli peatge, que indica el caràcter d'impost aplicat a una via de comunicació, i amb l'adjectiu viari -ària, que especifica que fa referència a les vies urbanes o interurbanes, d'acord amb les definicions del diccionari normatiu;(1)
·es documenta àmpliament en obres d'especialitat;
·té l'aval dels especialistes.
(1) Segons el diccionari normatiu, peatge és "Dret que es paga per passar per certes vies de comunicació", via de comunicació és "Ruta terrestre, marítima o aèria, utilitzada per al comerç dels pobles entre ells", i viari -ària, "Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes".
[Acta 599, 16 de desembre de 2015]