adequació de l'esforç terapèutic
adequació de l'esforç terapèutic
- ca adequació de les actuacions sanitàries, n f
- ca adequació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
- ca limitació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
- ca LET, n f sigla
- oc adequacion des actuacions sanitàries, n f
- oc limitacion der esfòrç terapeutic, n f
- es limitación del esfuerzo terapéutico, n f
- es limitación del soporte vital, n f
- es LET, n f sigla
- es LSV, n f sigla
- pt limitação de esforço terapêutico, n f
- pt limite terapêutico, n m
- pt LET, n f sigla
- en life support limitation, n
- en limitation of life support, n
- en LLS, n sigla
- en LSL, n sigla
Definición
Decisió clínica que comporta l'aplicació de les actuacions sanitàries que afavoreixen el màxim benestar al pacient i l'abstenció de les que no li aporten prou beneficis, tenint en compte la seva situació concreta.
Nota
- 1. Al final de la vida, quan ja no es preveu una recuperació de la malaltia amb una qualitat de vida acceptable, l'adequació de les actuacions sanitàries facilita l'evolució cap a la mort sense provocar-la ni prolongar inútilment l'agonia amb tractaments fútils.
- 2. La denominació limitació de l'esforç terapèutic, que és la que té més tradició, s'està substituint progressivament per les denominacions adequació de les actuacions sanitàries o adequació de l'esforç terapèutic, que es consideren semànticament més adequades.
adequació de les actuacions sanitàries
adequació de les actuacions sanitàries
- ca adequació de les actuacions sanitàries, n f
- ca adequació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
- ca limitació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
- ca LET, n f sigla
- oc adequacion des actuacions sanitàries, n f
- oc limitacion der esfòrç terapeutic, n f
- es limitación del esfuerzo terapéutico, n f
- es limitación del soporte vital, n f
- es LET, n f sigla
- es LSV, n f sigla
- pt limitação de esforço terapêutico, n f
- pt limite terapêutico, n m
- pt LET, n f sigla
- en life support limitation, n
- en limitation of life support, n
- en LLS, n sigla
- en LSL, n sigla
Definición
Decisió clínica que comporta l'aplicació de les actuacions sanitàries que afavoreixen el màxim benestar al pacient i l'abstenció de les que no li aporten prou beneficis, tenint en compte la seva situació concreta.
Nota
- 1. Al final de la vida, quan ja no es preveu una recuperació de la malaltia amb una qualitat de vida acceptable, l'adequació de les actuacions sanitàries facilita l'evolució cap a la mort sense provocar-la ni prolongar inútilment l'agonia amb tractaments fútils.
- 2. La denominació limitació de l'esforç terapèutic, que és la que té més tradició, s'està substituint progressivament per les denominacions adequació de les actuacions sanitàries o adequació de l'esforç terapèutic, que es consideren semànticament més adequades.
agèusia
agèusia
- ca agèusia, n f
- oc agèusia, n f
- es ageusia, n f
- fr ageusie, n f
- pt ageusia, n f
- pt ageustia, n f
- en ageusia, n
Definición
Pèrdua o disminució del sentit del gust.
Nota
- 1. L'agèusia pot ser transitòria o permanent, deguda a causes diverses.
- 2. La denominació agèusia està formada a partir de a- i del grec geûsis 'gust
aïllament
aïllament
- ca aïllament, n m
- oc isolament, n m
- es aislamiento, n m
- fr isolement, n m
- pt isolamento, n m
- pt isolamento social, n m
- en isolation, n
Definición
Conjunt de mesures que s'apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període en què la malaltia és transmissible per a evitar el contagi d'altres persones.
Nota
- 1. L'aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).
- 2. En llengua general, aïllament té un significat més ampli que en l'àmbit de les ciències de la salut, ja que únicament indica l'acció de separar una persona o una cosa de la resta. És per aquest motiu que, en un ús no especialitzat, també es pot aplicar a persones que han estat separades tot i estar en observació o bé fins i tot com a mesura preventiva.
anòsmia
anòsmia
- ca anòsmia, n f
- oc anòsmia, n f
- es anosmia, n f
- fr anosmie, n f
- pt anosmia, n f
- en anosmia, n
Definición
Pèrdua o disminució del sentit de l'olfacte.
Nota
- 1. L'anòsmia pot ser transitòria, causada per l'obstrucció de les vies nasals, o permanent, produïda per una lesió total o parcial del nervi olfactori o del bulb olfactori.
- 2. L'anòsmia és freqüent en traumatismes cranioencefàlics que afecten la làmina cribrosa de l'etmoide, en infeccions víriques, com la COVID-19, o en afeccions cròniques, com la rinitis al·lèrgica, que atrofien la mucosa nasal.
- 3. La denominació anòsmia està formada a partir de a- i del grec osmé 'olfacte'.
anticòs
anticòs
- ca anticòs, n m
- oc anticòs, n m
- oc Ac, n m sigla
- es anticuerpo, n m
- fr anticorps, n m
- pt anticorpo, n m
- en antibody, n
- sbl Ab
- sbl Ac
Definición
Immunoglobulina secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a l'estimulació exercida per un antigen, al qual és capaç d'unir-se de manera específica.
Nota
-
1. Els anticossos són proteïnes plasmàtiques amb activitat immunitària. Són γ-globulines i, en menor proporció, ß-globulines.
Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent. -
2. Els símbols Ac i Ab, creats amb les inicials del prefix i el radical de les denominacions completes, es distribueixen segons la llengua:
- En les llengües romàniques s'utilitza el símbol Ac (corresponent al català anticòs, el castellà anticuerpo, el francès anticorps i el portuguès anticorpo).
- En anglès s'utilitza el símbol Ab (corresponent a antibody).
antigen
antigen
- ca antigen, n m
- oc antigèn, n m
- oc Ag, n m sigla
- es antígeno, n m
- fr antigène, n m
- pt antígeno, n m
- en antigen, n
- sbl Ag
Definición
Molècula capaç de produir una resposta immunitària en l'organisme.
Nota
-
Els antígens tenen capacitat per unir-se a un anticòs o un BCR o per iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T.
El terme antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa antibody generation ('generació d'anticossos'). Però actualment s'ha comprovat que només un tipus d'antígens, els immunògens, són capaços d'induir una resposta immunitària humoral i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels glúcids. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids
antiretroviral
antiretroviral
- ca antiretroviral, n m
- ca ARV, n m sigla
- es antirretroviral, n m
- es antirretrovírico, n m
- es ARV, n m sigla
- fr antirétroviral, n m
- fr ARV, n m sigla
- en antiretroviral, n
- en ARV, n sigla
Definición
Fàrmac o substància que té capacitat per a inhibir la reproducció d'un retrovirus o per a combatre'n l'acció.
antiviral
antiviral
- ca antivíric, n m
- ca antiviral, n m sin. compl.
- oc antivirau, n m
- oc antiviric, n m
- es antivírico, n m
- fr antiviral, n m
- pt antiviral, n m
- en antiviral, n
Definición
Fàrmac o substància que inactiva selectivament els virus o en debilita l'acció.
Nota
- Entre els antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació del DNA víric, com la vidarabina i l'acicloguanosina. Entre els antivírics naturals hi ha l'interferó.
antivíric
antivíric
- ca antivíric, n m
- ca antiviral, n m sin. compl.
- oc antivirau, n m
- oc antiviric, n m
- es antivírico, n m
- fr antiviral, n m
- pt antiviral, n m
- en antiviral, n
Definición
Fàrmac o substància que inactiva selectivament els virus o en debilita l'acció.
Nota
- Entre els antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació del DNA víric, com la vidarabina i l'acicloguanosina. Entre els antivírics naturals hi ha l'interferó.
