Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  categoria gramatical, n f
  • ca  categoria flexiva, n f sin. compl.
  • ca  categoria morfològica, n f sin. compl.
  • es  categoría flexiva
  • es  categoría gramatical
  • es  categoría morfológica
  • fr  catégorie flexive
  • fr  catégorie grammaticale
  • fr  catégorie morphologique
  • en  grammatical category
  • en  inflectional category
  • en  morphological category

Definición
Propietat gramatical expressada mitjançant les marques flexives, com ara el gènere, el nombre, el cas, el temps, el mode o l'aspecte.

Nota

  • Per exemple, en l'adjectiu altes l'afix flexiu -e- expressa la categoria de gènere (femení) i l'afix flexiu -s la de nombre (plural). L'expressió formal de les categories gramaticals no és sempre transparent i uniforme, a causa de fenòmens com la fusió, l'al·lomorfia, el sincretisme o la manca de marques flexives. Per exemple, en la forma verbal cantàvem l'afix flexiu -ve- expressa de manera fusionada les categories de temps (passat o pretèrit), aspecte (imperfectiu) i mode (indicatiu) i l'afix flexiu -m, les de persona (primera) i nombre (plural). Així mateix, en les formes verbals cantaré i cantarà les marques de futur presenten al·lomorfia, ja que en el primer cas, s'expressa mitjançant l'afix -ré i en el segon, mitjançant l'afix -rà. A més, no hi ha cap afix concret que indique que es tracta respectivament de formes de primera i tercera persona del singular. Finalment, hi ha sincretisme en formes com ara el substantiu dimarts (que pot ser singular o plural), el pronom feble els (que pot ser acusatiu o datiu plural) i la forma verbal cantava (que pot ser de primera o tercera persona del singular).
  • ca  funció sintàctica, n f
  • ca  categoria funcional, n f sin. compl.
  • ca  categoria sintàctica, n f sin. compl.
  • ca  funció gramatical, n f sin. compl.
  • es  categoría funcional
  • es  categoría sintáctica
  • es  función gramatical
  • es  función sintáctica
  • fr  catégorie fonctionnelle
  • fr  catégorie syntactique
  • fr  fonction grammaticale
  • fr  fonction syntaxique
  • en  functional category
  • en  grammatical function
  • en  syntactic category
  • en  syntactic function

Definición
Relació gramatical que un determinat constituent oracional o sintagmàtic estableix amb la resta dels constituents de la mateixa oració o sintagma.

Nota

  • Són funcions oracionals el subjecte, el predicat, els complements directe, indirecte, de règim verbal, els circumstancials, etc. Són funcions sintagmàtiques el nucli, els especificadors, els complements del nom, de l'adjectiu, etc. Les funcions sintàctiques tenen una naturalesa bàsicament gramatical, a pesar del fet que en la tradició lingüística normalment han sigut definides a partir de criteris nocionals («el qui fa l'acció», «l'objecte sobre el qual recau l'acció», etc.). Les funcions han estat considerades com a primitives per l'Escola de Praga, la glossemàtica, el funcionalisme europeu, la gramàtica funcional de Simon C. Dik, la gramàtica liminar, la gramàtica relacional i la gramàtica lexicofuncional; i això, a diferència de la gramàtica generativa i de les anomenades gramàtiques categorials, que prenen les categories com a bàsiques.
  • ca  categoria funcional, n f
  • es  categoría funcional
  • fr  catégorie fonctionnelle
  • en  functional category

Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria integrada per elements que tenen un significat gramatical i que es comporten com a nucli d'un sintagma.

Nota

  • Són categories funcionals els determinants, els complementadors, la negació, els verbs auxiliars i les categories verbals flexives (els afixos de temps, aspecte, mode i concordança). S'oposa a categoria lèxica.
  • ca  categoria gramatical, n f
  • ca  categoria flexiva, n f sin. compl.
  • ca  categoria morfològica, n f sin. compl.
  • es  categoría flexiva
  • es  categoría gramatical
  • es  categoría morfológica
  • fr  catégorie flexive
  • fr  catégorie grammaticale
  • fr  catégorie morphologique
  • en  grammatical category
  • en  inflectional category
  • en  morphological category

Definición
Propietat gramatical expressada mitjançant les marques flexives, com ara el gènere, el nombre, el cas, el temps, el mode o l'aspecte.

Nota

  • Per exemple, en l'adjectiu altes l'afix flexiu -e- expressa la categoria de gènere (femení) i l'afix flexiu -s la de nombre (plural). L'expressió formal de les categories gramaticals no és sempre transparent i uniforme, a causa de fenòmens com la fusió, l'al·lomorfia, el sincretisme o la manca de marques flexives. Per exemple, en la forma verbal cantàvem l'afix flexiu -ve- expressa de manera fusionada les categories de temps (passat o pretèrit), aspecte (imperfectiu) i mode (indicatiu) i l'afix flexiu -m, les de persona (primera) i nombre (plural). Així mateix, en les formes verbals cantaré i cantarà les marques de futur presenten al·lomorfia, ja que en el primer cas, s'expressa mitjançant l'afix -ré i en el segon, mitjançant l'afix -rà. A més, no hi ha cap afix concret que indique que es tracta respectivament de formes de primera i tercera persona del singular. Finalment, hi ha sincretisme en formes com ara el substantiu dimarts (que pot ser singular o plural), el pronom feble els (que pot ser acusatiu o datiu plural) i la forma verbal cantava (que pot ser de primera o tercera persona del singular).
  • ca  categoria lèxica, n f
  • ca  classe de mots, n f sin. compl.
  • ca  classe de paraules, n f sin. compl.
  • ca  part de l'oració, n f sin. compl.
  • ca  part del discurs, n f sin. compl.
  • es  categoría léxica
  • es  clase de palabras
  • es  parte de del discurso
  • es  parte de la oración
  • fr  catégorie lexicale
  • fr  classe de mots
  • fr  partie du discours
  • en  lexical category
  • en  part of speech
  • en  word-class

Definición
Categoria integrada pels mots que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques.

Nota

  • Les gramàtiques tradicionals diferencien, generalment, vuit categories: el nom, el pronom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció. En les propostes lingüístiques més recents, es tendeix a establir més categories (els determinants o els quantificadors, per exemple), tot i que a vegades hi ha també propostes d'agrupació (la inclusió dels adverbis en la classe de les preposicions, per exemple). Les expressions part de l'oració, part del discurs, classe de mots i categoria lèxica són, en general, sinònimes: les dues primeres són típiques de la gramàtica tradicional; la tercera, de l'estructuralisme, i la darrera dels corrents lingüístics més actuals. Tot i amb això, a vegades s'han tractat d'establir diferències entre els termes anteriors i s'ha considerat, per exemple, que les parts del discurs s'identifiquen amb les categories lèxiques i les parts de l'oració amb les categories sintagmàtiques
  • ca  categoria lèxica, n f
  • ca  categoria lèxica major, n f sin. compl.
  • es  categoría léxica
  • fr  catégorie lexicale
  • en  lexical category

Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria integrada pels mots que formen inventaris oberts i que tenen un significat delimitable com a entrada de diccionari.

Nota

  • Són categories lèxiques el nom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi i les preposicions. S'oposa a categoria funcional.
  • ca  categoria lèxica, n f
  • ca  categoria lèxica major, n f sin. compl.
  • es  categoría léxica
  • fr  catégorie lexicale
  • en  lexical category

Definición
En la teoria del règim i del lligam, categoria integrada pels mots que formen inventaris oberts i que tenen un significat delimitable com a entrada de diccionari.

Nota

  • Són categories lèxiques el nom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi i les preposicions. S'oposa a categoria funcional.
  • ca  categoria gramatical, n f
  • ca  categoria flexiva, n f sin. compl.
  • ca  categoria morfològica, n f sin. compl.
  • es  categoría flexiva
  • es  categoría gramatical
  • es  categoría morfológica
  • fr  catégorie flexive
  • fr  catégorie grammaticale
  • fr  catégorie morphologique
  • en  grammatical category
  • en  inflectional category
  • en  morphological category

Definición
Propietat gramatical expressada mitjançant les marques flexives, com ara el gènere, el nombre, el cas, el temps, el mode o l'aspecte.

Nota

  • Per exemple, en l'adjectiu altes l'afix flexiu -e- expressa la categoria de gènere (femení) i l'afix flexiu -s la de nombre (plural). L'expressió formal de les categories gramaticals no és sempre transparent i uniforme, a causa de fenòmens com la fusió, l'al·lomorfia, el sincretisme o la manca de marques flexives. Per exemple, en la forma verbal cantàvem l'afix flexiu -ve- expressa de manera fusionada les categories de temps (passat o pretèrit), aspecte (imperfectiu) i mode (indicatiu) i l'afix flexiu -m, les de persona (primera) i nombre (plural). Així mateix, en les formes verbals cantaré i cantarà les marques de futur presenten al·lomorfia, ja que en el primer cas, s'expressa mitjançant l'afix -ré i en el segon, mitjançant l'afix -rà. A més, no hi ha cap afix concret que indique que es tracta respectivament de formes de primera i tercera persona del singular. Finalment, hi ha sincretisme en formes com ara el substantiu dimarts (que pot ser singular o plural), el pronom feble els (que pot ser acusatiu o datiu plural) i la forma verbal cantava (que pot ser de primera o tercera persona del singular).
  • ca  categoria contínua, n f
  • ca  categoria difusa, n f sin. compl.
  • ca  categoria no discreta, n f sin. compl.
  • es  categoría continua
  • es  categoría difusa
  • fr  catégorie continue
  • fr  catégorie diffuse
  • en  continuous category
  • en  fuzzy category

Definición
Categoria sense límits precisos.

Nota

  • S'oposa a categoria discreta.
  • ca  categoria radial, n f
  • es  categoría radial
  • fr  catégorie radiale
  • en  radial category

Definición
En lingüística cognitiva, categoria formada per elements amb diferent grau de representativitat i organitzada a partir d'un centre prototípic amb el qual els elements perifèrics mantenen algun tipus de relació de motivació.

Nota

  • En una categoria radial, el centre és fàcilment predictible i s'identifica amb el valor bàsic de la categoria; els elements perifèrics, per contra, resulten menys predictibles, però mantenen algun tipus de semblança amb el centre.