castellanisme
castellanisme
- ca castellanisme, n m
- es castellanismo
- fr hispanisme
- en Castilianism
Definición
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent del castellà i incorporat a una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara tarda, caldo, etc.
catàfora
catàfora
- ca catàfora, n f
- es catáfora
- fr cataphore
- en cataphora
Definición
Procediment sintàctic per mitjà del qual un element és interpretat en remetre a un altre element posterior del discurs.
Nota
- La catàfora és una remissió progressiva o anticipatòria. En l'oració Quan el van veure entrar, tots anaren a saludar Joan, per exemple, el pronom feble el remet catafòricament al nom propi Joan. Contrasta amb anàfora.
catalanisme
catalanisme
- ca catalanisme, n m
- es catalanismo
- fr catalanisme
- en Catalanism
Definición
Mot, calc, construcció sintàctica o gir estilístic procedent del català i incorporat a una altra llengua.
Nota
- Així, són catalanismes capicúa en castellà, i badagghiari ('badallar') en l'italià de Sicília.
catàstasi
catàstasi
- ca intensió, n f
- ca catàstasi, n f sin. compl.
- es catástasis
- es intensión
- fr catastase
- fr intension
- en catastasy
- en intension
Definición
Primera fase d'una articulació fònica (anterior a les fases de tensió i distensió) corresponent a la col·locació dels òrgans articulatoris.
Nota
- També s'anomena catàstasi en la terminologia de Maurice Grammont.
catàstasi
catàstasi
- ca implosió, n f
- ca catàstasi, n f sin. compl.
- es implosión
- fr implosion
- en implosion
Definición
Primera fase de l'articulació d'una consonant oclusiva (a la qual segueixen les fases d'oclusió i explosió) en què els òrgans articulatoris es col·loquen en la posició de tancament necessària per a l'oclusió posterior.
Nota
- També s'anomena catàstasi en la terminologia de Maurice Grammont.
catàstrofe
catàstrofe
- ca catàstrofe, n f
- es catástrofe
- fr catastrophe
- en catastrophe
Definición
Pas discontinu, ràpid i no estable d'un estat a un altre, o acceleració brusca d'un canvi continu.
Nota
- En lingüística, la teoria de les catàstrofes s'ha utilitzat a vegades per a explicar la ràpida generalització d'un canvi lingüístic. La formació en anglés d'una classe de verbs modals clarament diferenciada de la resta de verbs, per exemple, ha sigut atribuïda a aquest tipus de canvi.
categorema
categorema
- ca categorema, n m
- es categorema
- fr catégorème
- en categoreme
Definición
En la terminologia de Bernard Pottier, conjunt de trets semàntics que defineixen el tipus de relació sintàctica que una forma estableix amb les altres.
Nota
- Per exemple, felicitat té el categorema substantiu. El terme és equivalent al de categoria lèxica.
categoremàtic -a
categoremàtic -a
- ca categoremàtic -a, adj
- es categoremático -ca
- fr catégorématique
- en categorematic
Definición
Dit del mot que en un enunciat té significació per ell mateix, com els substantius i els verbs.
Nota
- S'oposa a sincategoremàtic.
categoria
categoria
- ca categoria, n f
- es categoría
- fr catégorie
- en category
Definición
Classe d'elements que posseeixen una sèrie de propietats en comú o que mantenen algun tipus de semblança.
Nota
- En lingüística, aquest terme s'utilitza normalment amb el valor de classe de mots, part de l'oració o part del discurs. Així, són categories el nom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, etc., i també els constituents sintagmàtics formats a partir d'aquests elements (sintagma nominal, sintagma verbal, oració, etc.). Des d'aquesta perspectiva, les categories es diferencien clarament de les funcions: la categoria és una classe de mots o de formes lingüístiques i la funció és el tipus de relació sintàctica que estableixen els mots. De manera semblant, les anàlisis i les gramàtiques categorials (que prenen com a primitives les categories) s'oposen a les anàlisis i gramàtiques funcionals (que prenen com a primitives les funcions). Tot i amb això, la delimitació entre funció i categoria no és sempre tan nítida, ja que el terme categoria designa, en un sentit més ampli, qualsevol paradigma format per elements que poden ocupar determinades posicions de la cadena i que tenen, per tant, un comportament paral·lel. Tenint en compte aquest fet, es pot parlar de categories lèxiques (nom, adjectiu, etc.), de categories funcionals o sintàctiques (subjecte, objecte, predicat, etc.), de categories sintagmàtiques (sintagma nominal, sintagma verbal, etc.) i de categories gramaticals o flexives (gènere, nombre, temps, etc.).
categoria
categoria
- ca classe, n f
- ca categoria, n f sin. compl.
- es clase
- fr classe
- en class
Definición
Conjunt d'elements que presenten una sèrie de propietats en comú o que mantenen algun tipus de semblança.
