complement del nom
complement del nom
- ca complement del nom, n m
- es complemento del nombre
- fr complément du nom
- en noun complement
Definición
Complement que depén, directament o per mitjà d'una preposició, d'un nom nucli de sintagma, com ara fresca en el sintagma nominal la fruita fresca.
complement del verb
complement del verb
- ca complement del verb, n m
- es complemento del verbo
- fr complément du verbe
- en verb complement
Definición
Complement que depén d'un verb nucli de sintagma, directament o per mitjà d'una preposició.
Nota
- Els complements del verb poden classificar-se en directe, indirecte, de règim verbal, circumstancial, atributiu, predicatiu i agent.
complement directe
complement directe
- ca complement directe, n m
- ca objecte directe, n m sin. compl.
- es complemento directo
- es objeto directo
- fr complément d'objet direct
- en direct object
Definición
Complement del verb que està exigit pel semantisme d'aquell, no du quasi mai preposició i admet la pronominalització per mitjà del pronom el o les seues variants morfològiques si és definit, del pronom feble ho si és oracional, i del pronom feble en si és indefinit o quantificat.
Nota
- És el cas del complement el teu fill en l'oració He vist el teu fill al cinema. El complement directe únicament admet la preposició a en els casos següents: quan és un pronom personal tònic (Ens mirava a nosaltres), davant de pronoms relatius i interrogatius i de les formes tothom i ningú (Coneixia a tothom, A qui ha vist?), per a evitar ambigüitats amb el subjecte quan tots dos apareixen junts (Perseguia el gat al ratolí) i quan hi ha expressió de reciprocitat (S'estimaven l'un a l'altre). En tots aquests casos la preposició es comporta com una marca de cas.
complement indirecte
complement indirecte
- ca complement indirecte, n m
- ca objecte indirecte, n m sin. compl.
- es complemento indirecto
- es objeto indirecto
- fr complément d'objet indirect
- fr complément indirect
- en indirect object
Definición
Complement del verb que està introduït per la preposició a, admet la pronominalització mitjançant el pronom feble li o les variants morfològiques de persona i nombre, i designa l'entitat generalment animada que experimenta, es beneficia o és el destinatari de l'esdeveniment verbal.
Nota
- Per exemple, al cambrer en l'oració Demanà un café al cambrer. En la tradició gramatical, es considera que són complements indirectes tots els complements de datiu, tant els que són exigits pel semantisme del verb (per exemple, al pare en Això no li agradarà gens al pare) com els que no són exigits pel semantisme del verb (per exemple, al seu nebot en Ha fet uns peücs al seu nebot). En l'actualitat, però, hi ha autors que reserven el terme per als que són exigits pel semantisme del verb. En la tradició gramatical, també hi ha autors que consideren complements indirectes els benefactius introduïts per la preposició per a (com per al seu nebot en Ha fet uns peücs per al seu nebot), malgrat que aquests tenen un comportament sintàctic diferent, com demostra el fet que no puguen ser pronominalitzats per mitjà del pronom li.
complement intern
complement intern
- ca complement cognat, n m
- ca cognat, n m sin. compl.
- ca complement intern, n m sin. compl.
- ca objecte cognat, n m sin. compl.
- es cognado
- es complemento cognado
- es complemento interno
- fr cognat
- fr objet interne
- en cognate
- en cognate complement
- en internal complement
Definición
Complement directe que poden prendre molts verbs intransitius per a reforçar el seu significat i que està format per noms relacionats etimològicament o semànticament amb el verb.
Nota
- Per exemple, llàgrimes amargues en plorar llàgrimes amargues o un ball en ballar un ball.
complement locatiu
complement locatiu
- ca complement locatiu, n m
- es complemento locativo
- fr complément locatif
- en locative complement
Definición
Complement seleccionat pel verb que expressa localització o ubicació.
Nota
- Per exemple, allí, a Bellreguard o darrere de la porta en les oracions Es troba allí, Viu a Bellreguard, Deixa la caixa darrere de la porta. A vegades, s'usa amb un sentit més general per a referir-se també als complements verbals que indiquen destinació ('el lloc a on') o origen ('el lloc des d'on'). Per exemple, a la platja o de Torrent en les oracions Heu anat a la platja?, Han tornat ja de Torrent. També s'empra a vegades per a referir-se tant als complements seleccionats com als no seleccionats, que funcionen com a circumstancials de lloc. És el cas, per exemple, de a Bellreguard en l'oració Vaig veure el teu germà a Bellreguard.
complement predicatiu
complement predicatiu
- ca complement predicatiu, n m
- ca predicatiu, n m sin. compl.
- es complemento predicativo
- es predicativo
- fr complément prédicatif
- fr prédicative
- en predicative
- en predicative complement
Definición
Predicat no verbal que afig una predicació secundària a la predicació primària expressada pel verb.
Nota
- Per exemple, en l'oració Se'n va anar tranquil al treball, l'adjectiu tranquil funciona com a predicatiu, ja que predica una propietat del subjecte (la propietat d'estar tranquil) que s'afig a la predicació d'una acció expressada pel verb (l'acció d'anar-se'n). La predicació normalment s'orienta al subjecte, com en l'exemple anterior, o al complement directe, com en Duia els pantalons foradats. Menys habitualment, pot orientar-se al complement indirecte (Li han fet la prova dreta) o al complement de règim (Pensava en vosaltres arraulits a la vora del foc). El predicatiu pot ser expressat per un adjectiu (o sintagma adjectival), com en els exemples anteriors, però també per un sintagma nominal (primera ministra en L'han nomenada primera ministra) o un sintagma preposicional (de cambrer en Fa de cambrer). Els predicatius poden ser obligatoris (o seleccionats) o optatius.
complement predicatiu obligatori
complement predicatiu obligatori
- ca complement predicatiu obligatori, n m
- es complemento predicativo obligatorio
- fr complément prédicatif obligatoire
- en obligatory predicative complement
Definición
Predicatiu exigit pel verb, que és l'element que aporta la predicació primària.
Nota
- Per exemple, de cambrer en l'oració L'Enric fa de cambrer.
complement predicatiu optatiu
complement predicatiu optatiu
- ca complement predicatiu optatiu, n m
- ca adjunt predicatiu, n m sin. compl.
- es adjunto predicativo
- es complemento predicativo optativo
- fr adjoint predicatif
- fr complément prédicatif optionnel
- en optional predicative complement
- en predicative adjunct
Definición
Predicatiu que no és exigit pel verb, que és l'element que aporta la predicació primària.
Nota
- Per exemple, tranquil en Se'n va anar tranquil al treball.
complementador
complementador
- ca complementador, n m
- ca C, n m sigla
- ca COMP, n m abrev.
- es complementador
- es C sigla
- es COMP abrev.
- fr complétiviseur
- fr C sigla
- fr COMP abrev.
- en complementizer
- en C sigla
- en COMP abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, node que en la sintaxi pot estar ocupat per la conjunció que, per pronoms relatius i per elements focalitzats.
Nota
- En un primer moment aquest node fou considerat com a especificador del node O (oració). Posteriorment, però, es considerà que el complementador és el nucli d'una projecció màxima (el sintagma complementador) que té com a complement l'oració flexionada o sintagma flexiu.
