diegesi
diegesi
- ca diegesi, n f
- es diégesis
- fr diégèse
- en diegesis
Definición
Aspecte narratiu del discurs.
Nota
- Amb aquest sentit, el terme diegesi va ser proposat pel narratòleg parisenc Gérard Genette.
dièresi
dièresi
- ca dièresi, n f
- es diéresis
- fr diérèse
- en diaeresis
Definición
Signe diacrític (¨) que indica un valor distint del grafema sobre el qual es col·loca respecte del que tindria en absència d'aquest signe.
Nota
- En català té dues funcions bàsiques: assenyalar la realització fonemàtica de <u> com a [w] precedida de <g>, <q> i seguida de <e>, <i> (com en aigües, pasqües), i indicar un valor pròpiament vocàlic de <i>, <u> en determinades posicions en què podria interpretar-se com a gradual, quan les regles d'accentuació no permeten que aquest valor siga expressat per l'accent gràfic (com en Lluïsa, taüt).
diferenciació
diferenciació
- ca diferenciació, n f
- es diferenciación
- fr différentiation
- en differentiation
Definición
Canvi fonològic pel qual dos fonemes contigus tendeixen a accentuar els trets opositius, per tal d'evitar la tendència a l'assimilació.
diferenciació màxima
diferenciació màxima
- ca diferenciació màxima, n f
- es diferenciación máxima
- fr différenciation maximale
- en maximal differentiation
Definición
Tendència dels fonemes a conservar el poder distintiu i a mantenir-se allunyats de la resta de fonemes pròxims.
diferenciació semàntica
diferenciació semàntica
- ca diferenciació semàntica, n f
- es diferenciación semántica
- fr différentiation sémantique
- en semantic differentiation
Definición
Procés pel qual dues unitats lèxiques que provenen del mateix ètim assoleixen formes i valors semàntics distints.
Nota
- Així, l'indefinit hom i el substantiu home.
diferenciador
diferenciador
- ca diferenciador, n m
- ca especificador semàntic, n m sin. compl.
- es diferenciador
- es especificador semántico
- fr différentiateur
- fr spécificateur sémantique
- en distinguisher
Definición
En semàntica generativa, tret semàntic que no és sistemàtic en una llengua i que té un abast limitat.
Nota
- Per exemple, el mot solter consta del diferenciador [no casat] i dels marcadors [humà] i [mascle]. El terme diferenciador va ser introduït pels filòsofs del llenguatge Jerrold J. Katz i Jerry A. Fodor. S'oposa a marcador semàntic, que és un tret sistemàtic.
diferencial
diferencial
- ca diferencial, n m
- es diferencial
- fr différentiel
- en differential
Definición
En les construccions comparatives de desigualtat, quantificador o sintagma quantificat que modifica el sintagma amb el quantificador de grau i especifica la diferència existent entre les magnituds comparades.
Nota
- Per exemple, el sintagma tres dies en Se'n van anar tres dies més tard.
diferencial semàntic
diferencial semàntic
- ca diferencial semàntic, n m
- es diferencial semántico
- fr différentiel sémantique
- en semantic differential
Definición
Mètode d'avaluació del valor connotatiu dels mots basat en l'ordenació subjectiva dels mots estudiats en tres escales diferents integrades per adjectius antònims o polars: l'escala de l'avaluació (bo/dolent), l'escala del poder (fort/feble) i l'escala de l'activitat (ràpid/lent), a partir de les quals es calcula la mitjana aritmètica i s'obté el perfil de polaritat de cada mot.
Nota
- Aquest mètode va ser elaborat pel psicòleg nord-americà Charles E. Osgood.
diftong
diftong
- ca diftong, n m
- es diptongo
- fr diphtongue
- en diphthong
Definición
Grup fònic integrat per una vocal i una gradual emeses en una sola seqüència sil·làbica.
Nota
- El diftong pot estar format per dos elements tancats, un d'ells tònic, o per un element tancat àton i un altre element obert i tònic. Com que la durada d'emissió del diftong és aproximadament igual a la d'una vocal, alguns autors com Maurice Grammont han considerat el diftong com una vocal única que canvia de timbre en el curs de l'emissió. Tenint en compte l'ordre dels elements que formen el diftong, es distingeixen el diftong creixent o ascendent, el decreixent o descendent i el neutre o homogeni.
diftong ascendent
diftong ascendent
- ca diftong creixent, n m
- ca diftong ascendent, n m sin. compl.
- es diptongo ascendente
- fr diphtongue croissante
- en rising diphthong
Definición
Diftong format per una gradual, [j] o [w], seguida d'una vocal nucli de síl·laba amb major grau d'obertura, /a, ɛ, e, ɔ, o/, com en guant.
