faringalització
faringalització
- ca faringalització, n f
- es faringalización
- fr pharyngalisation
- en pharyngealization
Definición
Articulació secundària que es produeix amb una constricció addicional per la retracció de l'arrel de la llengua cap a la part inferior de la faringe.
fàtic -a
fàtic -a
- ca fàtic -a, adj
- es fático ‑ca
- fr phatique
- en phatic
Definición
En la terminologia de B. Malinowski, dit de l'ús del llenguatge l'objectiu del qual no és la comunicació d'un missatge, sinó el manteniment del contacte entre els interlocutors.
Nota
- És el cas de l'intercanvi de cortesies trivials o paraules com diga'm, m'escolta? o sí? en les converses telefòniques. Roman Jakobson dona el nom de funció fàtica a aquest ús del llenguatge.
feble
feble
- ca feble, adj
- es débil
- fr faible
- en weak
Definición
Dit de qualsevol unitat lingüística inaccentuada.
Nota
- Per exemple, pronom feble, síl·laba feble, vocal feble, etc. S'oposa a fort.
feedback [en]
feedback [en]
- ca retroalimentació, n f
- ca feedback [en], n m sin. compl.
- ca retroacció, n f sin. compl.
- es feedback
- es retroacción
- es retroalimentación
- fr feedback
- fr rétroaction
- en feedback
Definición
En fonètica, sensació que té un parlant de la seua pròpia producció de sons.
feix
feix
- ca feix, n m
- es haz
- fr faisceau
- en bundle
Definición
Agrupació d'entitats lingüístiques en expressions com ara feix de trets, feix de categories, etc.
feix d'isoglosses
feix d'isoglosses
- ca feix d'isoglosses, n m
- es haz de isoglosas
- fr faisceau d'isoglosses
- en isogloss bundle
Definición
En dialectologia, conjunt d'isoglosses superposades o pròximes que permet establir de manera més o menys ideal el pas d'un dialecte a un altre.
feix de correlacions
feix de correlacions
- ca feix de correlacions, n m
- es haz de correlaciones
- fr faisceau de corrélations
- en correlation bundle
Definición
Oposició de trets fonològics que afecta de la mateixa manera diversos grups de fonemes d'una mateixa llengua.
Nota
- En sànscrit, per exemple, els fonemes oclusius s'oposen pel tret d'aspiració i pel de sonoritat, cosa que dona lloc a feixos de correlacions de quatre fonemes en l'ordre labial (/p, ph, b, bh/), el dental (/t, th, d, dh/) i el velar (/k, kh, g, gh/).
feix de trets
feix de trets
- ca feix de trets, n m
- es haz de rasgos
- fr faisceau de traits
- en feature bundle
Definición
Agrupació sistemàtica de trets distintius en qualsevol pla gramatical.
Nota
- Aquest concepte pressuposa la idea que les unitats lingüístiques poden analitzar-se en unitats mínimes universals (semàntiques, morfològiques, fonològiques, etc.).
fema
fema
- ca fema, n m
- es fema
- fr phème
- en pheme
Definición
En la terminologia de Bernard Pottier, tret distintiu del pla de l'expressió.
Nota
- S'oposa al sema, pertanyent al pla del contingut.
femení
femení
- ca gènere femení, n m
- ca femení, n m sin. compl.
- es femenino
- es género femenino
- fr féminin
- fr genre féminin
- en feminine
- en feminine gender
Definición
Categoria de gènere que, en les classificacions binàries, s'oposa al masculí, i en les classificacions ternàries, al masculí i al neutre.
Nota
- En totes dues oposicions el gènere femení és un membre marcat enfront del masculí, membre no marcat. A causa d'això, el femení s'obté en moltes llengües afegint un afix a la forma masculina. En les descripcions lingüístiques tant el femení com el neutre es defineixen per referència al masculí. En la majoria de les llengües el gènere femení es fonamenta en una certa base semàntica natural (femella per oposició a mascle), però no tot el lèxic gramaticalment femení respon a aquesta base. Algunes formes femenines, per exemple, assumeixen un valor de col·lectivitat o de grandària respecte a les paral·leles formes masculines. Per exemple, horta enfront de hort, plata enfront de plat, etc.
