femení -ina
femení -ina
- ca femení -ina, adj
- es femenino ‑na
- fr féminin ‑ine
- en feminine
Definición
Del gènere femení o que hi té relació.
fenomen compensatori
fenomen compensatori
- ca fenomen compensatori, n m
- es fenómeno compensatorio
- fr phénomène compensatoire
- en compensatory phenomenon
Definición
En gramàtica històrica, canvi fonètic que s'origina per a pal·liar el perill de confusió creat per un altre canvi, anterior o simultani, dins del sistema.
fenotext
fenotext
- ca fenotext, n m
- es fenotexto
- fr phénotexte
- en phenotext
Definición
Estructura superficial d'un text.
Nota
- S'oposa a genotext.
fenotext
fenotext
- ca fenotext, n m
- es fenotexto
- fr phénotexte
- en phenotext
Definición
Text considerat com a redacció definitiva pel seu autor.
Nota
- S'oposa a genotext.
fenotip
fenotip
- ca fenotip, n m
- es fenotipo
- fr phénotype
- en phenotype
Definición
En la terminologia de Sebastian Shaumyan, actualització d'una construcció sintàctica abstracta.
Nota
- S'oposa a genotip.
fenotip
fenotip
- ca fenotip, n m
- es fenotipo
- fr phénotype
- en phenotype
Definición
En la terminologia de Benjamin L. Whorf, classe lingüística evident, això és, classe que presenta una marca formal en una llengua determinada.
Nota
- Per exemple, la categoria de [+mascle]/[−mascle] que apareix marcada respectivament amb morfemes de gènere. S'oposa a criptotip.
FF
FF
- ca forma fonològica, n f
- ca FF, n f sigla
- es forma fonológica
- es FF sigla
- fr forme phonologique
- fr FP sigla
- en phonological form
- en PF sigla
Definición
En la teoria del règim i del lligam, nivell de representació fonològica posterior a l'estructura superficial i, per tant, a la sintaxi.
figura
figura
- ca figura, n f
- es figura
- fr figure
- en figure
Definición
En alguns corrents lingüístics, component realçat i amb contorn definit, que queda situat per referència a un altre de menys realçat, anomenat fons.
Nota
- En una oració com Estàvem sopant quan van sentir uns crits forts al carrer, l'oració amb el passat perifràstic s'identifica amb la figura, i l'oració amb l'imperfet, amb el fons. En Joan s'assembla a Carles, el subjecte s'identifica amb la figura, i l'objecte, amb el fons.
figura
figura
- ca figura, n f
- es figura
- fr figure
- en figure
Definición
En glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic que no són signes tots sols.
Nota
- Les figures d'una llengua constitueixen un nombre reduït d'unitats però, combinades, serveixen per a construir un nombre no definit de signes. Hi ha dos tipus de figures, les figures del contingut i les figures de l'expressió.
figura
figura
- ca figura, n f
- es figura
- fr figure
- en figure
Definición
En la retòrica clàssica, qualsevol tipus de recurs estilístic destinat a aconseguir un major grau d'expressivitat.
