formal
formal
- ca formal, adj
- es formal
- fr formel ‑elle
- en formal
Definición
Dit de qualsevol descripció o anàlisi lingüística explícita, precisa i rigorosa.
Nota
- Una anàlisi d'aquest tipus normalment es realitza en termes lògics o matemàtics. S'utilitza per exemple en expressions del tipus gramàtica formal, anàlisi formal, etc. S'oposa a informal o intuïtiu.
formalització
formalització
- ca formalització, n f
- es formalización
- fr formalisation
- en formalization
Definición
Operació de descripció del sistema lingüístic a través d'un metallenguatge pres de la lògica formal i la matemàtica moderna (basat en operacions calculables i en símbols) i específic en cada teoria lingüística.
formant
formant
- ca formant, n m
- ca formatiu, n m sin. compl.
- ca F, n m sigla
- es formante
- es formativo
- es F sigla
- fr formant
- fr formatif
- fr F sigla
- en formant
- en formative
- en F sigla
Definición
En fonètica acústica, cada feix d'harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d'energia com a característica d'emissions vocals.
Nota
- Generalment, es diferencien tres formants. La definició del timbre o la localització de les vocals s'extrau a partir dels dos primers formants, el bucal i el faringi. El primer formant (F1) depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua, i per això la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix. El segon formant (F2) depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció, i per això la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/. El tercer formant (F3) depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior, i en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
formant
formant
- ca formant, n m
- es formativo
- fr formant
- fr formatif
- en formative
Definición
En gramàtica generativa, element gramatical formalment identificable i integrat en una unitat lèxica.
Nota
- Generalment es diferencien els formants flexius, o morfemes, dels formants lèxics, o lexemes.
formant
formant
- ca formant, n m
- es formante
- fr formant
- en formant
Definición
En glossemàtica, cadascuna de les diferents realitzacions d'un morfema.
Nota
- Són formants les variants ‑ava, ‑ia del morfema d'imperfet d'indicatiu.
formant
formant
- ca forma lligada, n f
- ca forma travada, n f sin. compl.
- ca formant, n f sin. compl.
- es forma ligada
- es formante
- fr formant
- fr forme liée
- en bound form
- en formant
Definición
En la terminologia de Leonard Bloomfield, unitat lingüística dependent que mai no pot constituir per si mateixa un mot.
Nota
- Només pot aparéixer unida a una forma lliure. És el cas dels afixos flexius o derivatius. S'oposa a forma lliure.
formant culte
formant culte
- ca element culte, n m
- ca element compositiu culte, n m sin. compl.
- ca formant culte, n m sin. compl.
- es elemento compositivo culto
- es elemento culto
- es formante culto
- fr élément savant
- fr formant savant
- en neo-classical element
Definición
Morfema lligat que prové d'arrels preses directament del grec o el llatí i que pot formar un mot compost amb un altre element culte (per exemple, bio- i ‑leg en biòleg) o amb un mot (per exemple hidr(o)-, que amb el mot avió forma el compost hidroavió).
format de producció
format de producció
- ca format de producció, n m
- es formato de producción
- fr format de production
- en production format
Definición
En la terminologia del sociòleg Erving Goffman, descomposició del subjecte enunciador en diverses posicions o estatus de participació respecte de l'enunciació.
Nota
- Goffman, concretament, diferencia tres posicions: l'animador, l'autor i el principal. Aquestes posicions poden ser emplenades per una o per diferents persones i duen associada una conducta codificada i especificada normativament. De manera esquemàtica, un animador produeix físicament la parla, un autor en crea el missatge i el contingut i un principal n'és socialment el responsable. Aquesta distinció presenta un cert paral·lelisme amb els conceptes de subjecte empíric, locutor i enunciador d'Oswald Ducrot. [V. locutor]
formatiu
formatiu
- ca formant, n m
- ca formatiu, n m sin. compl.
- ca F, n m sigla
- es formante
- es formativo
- es F sigla
- fr formant
- fr formatif
- fr F sigla
- en formant
- en formative
- en F sigla
Definición
En fonètica acústica, cada feix d'harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d'energia com a característica d'emissions vocals.
Nota
- Generalment, es diferencien tres formants. La definició del timbre o la localització de les vocals s'extrau a partir dels dos primers formants, el bucal i el faringi. El primer formant (F1) depén directament del grau d'obertura de la cavitat bucal i inversament del grau d'elevació de la llengua, i per això la vocal /a/ presenta el primer formant més alt, i les vocals /i/ i /u/, més baix. El segon formant (F2) depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció, i per això la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/. El tercer formant (F3) depén inversament de la dimensió de la cavitat anterior, i en llengües com la catalana sol augmentar a mesura que augmenta el segon formant.
formes supletives
formes supletives
- ca formes supletives, n f
- es formas supletivas
- fr formes supplétives
- en suppletive forms
Definición
Mots de diferent arrel que pertanyen a un mateix paradigma flexiu i que tenen un significat lèxic comú.
Nota
- Per exemple, les formes bo/millor.
