gramàtica universal
gramàtica universal
- ca gramàtica universal, n f
- es gramática universal
- fr grammaire universelle
- en universal grammar
Definición
Conjunt de propietats lingüístiques innates transmeses genèticament.
Nota
- D'acord amb el generativisme, aquestes propietats innates justifiquen que tots els infants siguen capaços d'aprendre amb molta facilitat i amb una estimulació relativament reduïda qualsevol tipus de llengua natural.
gramàtica universal
gramàtica universal
- ca gramàtica universal, n f
- es gramática universal
- fr grammaire universelle
- en universal grammar
Definición
Gramàtica racionalista vinculada a l'escolàstica i a l'Escola de Port Royal que establia una identitat estructural entre la lògica i el llenguatge.
gramaticalitat
gramaticalitat
- ca gramaticalitat, n f
- es gramaticalidad
- fr grammaticalité
- en grammaticality
Definición
Condició d'adequació d'un enunciat a les regles gramaticals d'una llengua.
Nota
- En gramàtica generativa es considera que la gramaticalitat pertany a l'àmbit de la competència. Cal no confondre acceptabilitat amb gramaticalitat: una manifestació lingüística pot estar gramaticalment ben formada però ser inacceptable per raons de percepció, de memòria o d'estil.
gramaticalització
gramaticalització
- ca gramaticalització, n f
- es gramaticalización
- fr grammaticalisation
- en grammaticalization
Definición
Procés diacrònic que transforma d'una manera progressiva el significat lèxic d'una unitat o construcció lingüística en un significat de caràcter gramatical o funcional, o el significat gramatical en un altre de més gramatical i abstracte.
Nota
- Generalment, els processos de gramaticalització s'associen amb altres canvis de tipus sintàctic i morfofonològic. Les formes gramaticalitzades, així, tendeixen a assolir progressivament una posició sintàctica més fixa i a convertir-se, en alguns casos, en afixos; a experimentar processos de descategorització; a augmentar la freqüència d'ús, i a perdre contingut fonològic. Aquest és el cas del verb habeo en construccions del tipus HŌC DĪCĔRE HABĔO: originàriament habeo és un verb principal amb semantisme ple ('tinc coses a dir'), que es converteix, primer, en un verb modal (dir he coses 'he de dir coses'), i després, en un afix flexiu amb valor futur (diré coses).
gramema
gramema
- ca gramema, n m
- es gramema
- fr grammème
- en grammeme
Definición
En la terminologia de Bernard Pottier, morfema gramatical.
Nota
- El gramema és una unitat mínima de la primera articulació que només assoleix significat ple en unir-se a un lexema. Pot ser dependent (els afixos, per exemple, in-, ‑ot, etc.) o independent (l'article, les preposicions, els quantificadors). S'oposa a lexema.
grau
grau
- ca grau, n m
- es grado
- fr degré
- en degree
Definición
Nivell d'intensitat relativa de la qualitat expressada per certs adjectiu i adverbis a través de procediments morfològics o sintàctics.
Nota
- Tradicionalment es diferencien tres graus: el positiu o zero, el comparatiu i el superlatiu. El primer és no marcat respecte als altres dos i remet a l'absència de grau, com ocorre amb l'adjectiu llarg en un camí llarg. El segon atribueix una major o una menor intensitat per comparació d'entitats o de propietats, com ocorre en un camí més llarg que un altre. I el tercer atribueix una intensitat màxima, com en un camí llarguíssim o el camí més llarg. En català, el grau comparatiu s'assenyala mitjançant construccions amb un quantificador comparatiu (més, menys) o un comparatiu sintètic (major, menor), i el superlatiu per mitjà dels mateixos elements o bé del sufix ‑íssim.
grau d'abstracció
grau d'abstracció
- ca grau d'abstracció, n m
- es grado de abstracción
- fr degré d'abstraction
- en degree of abstractness
Definición
En l'anàlisi lingüística, nivell d'amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
Nota
- En gramàtica generativa alguns elements subjacents tenen un grau màxim d'abstracció (són elements comuns a tots els parlants, previsibles i generalment de nombre finit), mentre que les realitzacions d'aquests elements assoleixen sempre un nivell inferior d'abstracció (no són necessàriament comuns a tots els parlants, ni previsibles ni finits).
grau d'obertura de les vocals
grau d'obertura de les vocals
- ca grau d'obertura de les vocals, n m
- es grado de abertura de las vocales
- fr degré d'aperture des voyelles
- en degree of vowel aperture
Definición
Mode d'articulació o distància que separa el paladar i la llengua en una emissió vocàlica.
Nota
- En català, la vocal més oberta és la /a/, seguida de /ɛ, ɔ/; són semitancades les vocals /e, o/, i tancades les vocals /i, u/.
grecisme
grecisme
- ca grecisme, n m
- es grecismo
- fr hellénisme
- en Hellenism
Definición
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara xarxa, codonyat, galera, palangre.
greu
greu
- ca greu, adj
- es grave
- fr grave
- en low
Definición
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, pel predomini de la part baixa de l'espectre i, articulatòriament, per posseir un ressonador ample i poc compartimentat.
Nota
- Són greus les consonants labials i velars i les vocals posteriors. S'oposa a agut.
