grup tonal
grup tonal
- ca grup prosòdic, n m
- ca frase tonal, n f sin. compl.
- ca grup entonatiu, n m sin. compl.
- ca grup tonal, n m sin. compl.
- ca sintagma fonològic, n m sin. compl.
- ca unitat melòdica, n f sin. compl.
- es grupo de entonación
- es grupo prosódico
- es grupo tonal
- es sintagma fonológico
- fr groupe intonationnel
- fr groupe prosodique
- fr syntagme phonologique
- fr unité intonative
- en intonation group
- en phonological phrase
- en prosodic group
- en tone group
Definición
Cadascuna de les parts d'un enunciat que es troba delimitada per inflexions tonals i també, encara que no necessàriament, per pauses.
Nota
- El grup prosòdic consta d'un nucli tonal, o to obligatori de màxima prominència, que recau sobre la síl·laba que porta l'accent primari; d'una cadència tonal, o inflexió tonal que descriu el to nuclear i els tons de les possibles síl·labes següents, i d'un cap tonal, que inclou les possibles síl·labes accentuades i inaccentuades situades abans del nucli. L'oració Quan van arribar ja li ho havíem explicat, per exemple, normalment és emesa amb dos grups prosòdics, Quan van arribar i ja li ho havíem explicat; en el primer, el to nuclear recau sobre la síl·laba bar de arribar i en el segon, sobre la síl·laba cat de explicat. L'estructura sintàctica i la intencionalitat semàntica determinen el nombre i la distribució dels grups prosòdics d'una seqüència. Un grup prosòdic pot coincidir amb un mot, un sintagma, una oració simple o una oració composta. L'acabament dels grups prosòdics està demarcat per inflexions tonals, per un allargament de la durada de la síl·laba final i per l'anacrusi.
grup vocàlic
grup vocàlic
- ca grup vocàlic, n m
- es grupo vocálico
- fr groupe vocalique
- en vowel group
Definición
Reunió de dues o més vocals contigües en una mateixa síl·laba o en més d'una.
Nota
- Per exemple, els grups del mot traïció.
guillaumisme
guillaumisme
- ca psicomecànica, n f
- ca guillaumisme, n m sin. compl.
- ca psicosistemàtica, n f sin. compl.
- es guillaumismo
- es psicomecánica
- fr guillaumisme
- fr psychomécanique
- en Guillaumism
- en psychomechanics
Definición
Teoria gramatical vinculada a l'estructuralisme europeu que, a partir de la reinterpretació de la dicotomia saussureana llengua/parla, considera que l'acte de llenguatge està integrat per la llengua (el sistema de signes) i pel discurs (les manifestacions físiques i psíquiques de la llengua).
Nota
- La idea central d'aquesta teoria, desenvolupada pel lingüista francés Gustave Guillaume i els seus deixebles, es basa en el fet que l'acte de llenguatge efectua una transferència des de la llengua vers el discurs; una transferència que es produeix en un temps determinat (el temps operatiu), a partir del qual es poden delimitar els diferents usos (o efectes de sentit) de cada forma gramatical. En aquest sentit, la psicomecànica és una lingüística de posició, una teoria que delimita els diferents usos de les unitats lingüístiques situant-los en una línia contínua, que simbolitza el moviment del pensament i el temps operatiu. L'article un, per exemple, denota en la llengua un moviment de pensament, simbolitzat per una línea, que s'orienta des d'allò general a allò particular; en el discurs, aquest valor unitari produeix dos efectes de sentit: un valor genèric quan el moviment es copsat de manera precoç (Un cavaller valencià no diu mai mentides) i un valor particular quan el moviment és copsat tardanament (Entrà un cavaller valencià). La psicomecànica ha sigut sovint criticada per l'hermetisme de les argumentacions i per la impossibilitat de falsar alguns dels seus postulats bàsics, com ara la idea del temps operatiu. La psicomecànica ha tingut una certa incidència en els estudis del sistema verbal i de l'article.
guió
guió
- ca guió, n m
- es raya
- fr tiret
- en dash
Definición
Signe gràfic (—) utilitzat en els incisos d'una frase, equivalent a un parèntesi.
guionet
guionet
- ca guionet, n m
- es guion
- fr trait d'union
- en hyphen
Definición
Signe gràfic (-) utilitzat en la unió d'un verb amb un pronom feble enclític, en la unió de dos pronoms febles enclítics, en la formació de numerals, en la formació d'alguns mots compostos o al final d'una línia per a dividir un mot que no hi cap sencer.
guturalització
guturalització
- ca guturalització, n f
- es guturalización
- fr gutturalisation
- en gutturalization
Definición
Procés pel qual una articulació consonàntica no gutural esdevé gutural o endarrerida (velar, uvular o faríngia) a causa de l'assimilació a una altra articulació gutural contigua.
Nota
- Per exemple, la velarització del fonema alveolar /n/ en contextos com han caigut.
