Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  lligam, n m
  • es  ligamiento
  • fr  liage
  • en  binding

Definición
En la teoria del règim i del lligam, relació sintàctica establida entre dues categories nominals, segons la qual la interpretació de la categoria estructuralment més baixa (la categoria lligada) està determinada per la categoria més alta (la que lliga).

Nota

  • Aquesta relació està subjecta a dues condicions diferents: la categoria que lliga ha de comandar la categoria lligada i totes dues han d'estar coindexades. Normalment es diferencien dos tipus de lligams, el lligam argumental, o lligam A, i el lligam no argumental, o lligam A amb barra. Aquest tipus de relació és la que dona nom a la teoria del lligam.
  • ca  lligam, n m
  • es  ligamiento
  • fr  liage
  • en  binding

Definición
En lògica, relació establida entre una variable i el quantificador que en delimita l'extensió.

Nota

  • Així, en la representació Ǝx (francés (x)), equivalent a 'existeix almenys un x tal que x és francés', el quantificador existencial lliga la variable x.
  • ca  lligam argumental, n m
  • ca  lligam A, n m sin. compl.
  • es  ligamiento A
  • es  ligamiento argumental
  • fr  liage argumental
  • fr  liage-A
  • en  A-binding
  • en  argument binding

Definición
Lligam que es caracteritza pel fet que la categoria nominal que lliga ocupa una posició argumental.

Nota

  • En l'oració Jordi parlava amb si mateix el sintagma nominal Jordi ocupa la posició argumental de subjecte i estableix una relació de lligam argumental amb el sintagma nominal si mateix.
  • ca  lligam argumental, n m
  • ca  lligam A, n m sin. compl.
  • es  ligamiento A
  • es  ligamiento argumental
  • fr  liage argumental
  • fr  liage-A
  • en  A-binding
  • en  argument binding

Definición
Lligam que es caracteritza pel fet que la categoria nominal que lliga ocupa una posició argumental.

Nota

  • En l'oració Jordi parlava amb si mateix el sintagma nominal Jordi ocupa la posició argumental de subjecte i estableix una relació de lligam argumental amb el sintagma nominal si mateix.
  • ca  lligam no argumental, n m
  • es  ligamiento no argumental
  • fr  liage non-argumental
  • en  non-argument binding

Definición
Lligam que es caracteritza pel fet que la categoria nominal que lliga ocupa una posició no argumental.

Nota

  • En l'oració Oni vas veure els nostres amics ti?, el mot QU on ocupa la posició no argumental de complementador i estableix una relació de lligam no argumental amb la categoria buida que ocupa la posició original del dit mot QU.
  • ca  lloc apropiat per a la transició, n m
  • ca  LAT, n m sigla
  • es  lugar pertinente de transición
  • es  LPT sigla
  • fr  point de transition pertinent
  • fr  PTP sigla
  • en  transition relevance place
  • en  TRP sigla

Definición
En l'anàlisi de la conversa, moment d'una intervenció que possibilita el canvi de parlant en una conversa.

Nota

  • Els llocs apropiats per a la transició es poden reconéixer perquè es produeixen determinats indicis de caràcter sintàctic (acabament d'una oració), lèxic (completadors del tipus i ja està, això és tot, etc.), prosòdic (entonació descendent, pausa, etc.), gestual, díctic (Tu què en penses, d'això?, A tu què et sembla?, etc.).
  • ca  punt d'articulació, n m
  • ca  lloc d'articulació, n m sin. compl.
  • es  lugar de articulación
  • es  punto de articulación
  • fr  lieu d'articulation
  • fr  point d'articulation
  • en  place of articulation

Definición
Zona on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre òrgan actiu o passiu per tal de realitzar una emissió fònica.

Nota

  • Segons el punt d'articulació, les consonants poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals, velars, uvulars, faríngies i glotals, i les vocals, anteriors (o palatals), centrals i posteriors (o velars).
  • ca  localisme, n m
  • ca  hipòtesi localista, n f sin. compl.
  • es  hipótesis localista
  • es  localismo
  • fr  hypothèse localiste
  • fr  localisme
  • en  localism
  • en  localist hypothesis

Definición
Hipòtesi lingüística segons la qual els termes de localització són cognitivament més bàsics que els termes temporals i que els nocionals.

Nota

  • Des d'una perspectiva històrica, això permet justificar que els elements espacials puguen desenvolupar valors temporals (dins de quatre dies, per exemple) i que sovint s'interprete el temps, o altres valors nocionals, a partir de conceptes espacials (S'acosten les festes de Nadal, per exemple).
  • ca  localitat, n f
  • es  localidad
  • fr  localité
  • en  locality

Definición
En gramàtica generativa, propietat de qualsevol construcció, regla, relació, procés, etc., en què intervenen elements adjacents.
  • ca  locatiu, n m
  • es  locativo
  • fr  locatif
  • en  locative

Definición
Unitat lingüística que expressa localització.

Nota

  • Per exemple, davant, darrere, dins.