locució substantiva
locució substantiva
- ca locució substantiva, n f
- ca locució nominal, n f sin. compl.
- es locución nominal
- es locución sustantiva
- fr locution nominale
- fr locution substantivale
- en phrase noun
Definición
Locució que funciona com un nom.
Nota
- Per exemple, gall d'indi o blat de moro. Pel fet de ser locucions tenen un significat idiosincràtic (com mostra l'existència dels geosinònims titot i dacsa o panís, respectivament) i no admeten la inserció de material lèxic entre els seus constituents (*gall petit d'indi, per exemple). Hi ha autors que consideren que es tracta de compostos sintagmàtics, encara que, a diferència dels compostos pròpiament dits, en exemples com els anteriors la flexió és interna (gall/galls d'indi) i el primer constituent (gall, blat) manté l'accent de mot.
locució verbal
locució verbal
- ca locució verbal, n f
- es locución verbal
- fr locution verbale
- en phrasal verb
Definición
Locució que equival a un verb, com ara donar l'abast, posar fil a l'agulla, ser bufar i fer ampolles.
locus
locus
- ca locus, n m
- es locus
- fr locus
- en locus
Definición
En fonètica acústica, punt d'origen dels formants per a cadascun dels punts d'articulació.
Nota
- El locus pot ser calculat a partir de les imatges espectrogràfiques.
locutor
locutor
- ca locutor, n m
- es locutor
- fr locuteur
- en principal
Definición
En la terminologia d'Oswald Ducrot, subjecte que assumeix la responsabilitat de l'acte de parla, per oposició al subjecte empíric, o productor físic de l'enunciat, i a l'enunciador, o persona designada pel jo, que se situa en l'origen de les senyalitzacions.
Nota
- Molt sovint, aquests tres subjectes són assumits per una única persona, però a vegades s'hi produeix una clara diferenciació. En un fragment com ara: Que he agafat jo els diners? Això és totalment fals, el subjecte empíric reprén en primera persona les afirmacions d'un altre, però no les assumeix i no n'és, per tant, el locutor. Aquesta distinció de tres subjectes amb estatus diferents està íntimament relacionada amb el concepte de format de producció d'Erving Goffman. El concepte de locutor, concretament, s'identifica amb el que Goffman anomena principal.
locutor
locutor
- ca emissor, n m
- ca destinador, n m sin. compl.
- ca locutor, n m sin. compl.
- ca subjecte de l'enunciació, n m sin. compl.
- es destinador
- es emisor
- es locutor
- es sujeto de la enunciación
- fr destinateur
- fr émetteur
- fr locuteur
- fr sujet de l'énonciation
- en sender
- en speaker
Definición
En la teoria de la comunicació, agent animat o aparell que produeix un missatge d'acord amb les regles d'un codi determinat, a través d'un canal i que va adreçat a un receptor.
Nota
- En lingüística, el terme emissor s'utilitza normalment amb un sentit més restrictiu; concretament, com la persona que codifica un missatge i realitza un acte de parla. En la terminologia de Roman Jakobson s'anomena destinador.
lògica
lògica
- ca lògica, n f
- es lógica
- fr logique
- en logic
Definición
Disciplina formal que estudia l'estructura i els fonaments de les expressions cognitives sense tenir en compte el contingut material.
Nota
- La lògica fa servir un llenguatge formal que molt sovint ha sigut utilitzat parcialment o totalment pels lingüistes.
lògica bivalent
lògica bivalent
- ca lògica bivalent, n f
- es lógica bivalente
- fr logique bivalente
- en bivalent logic
Definición
Lògica que postula l'existència de dos valors únics de veritat.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva una proposició sols pot ser vertadera o falsa. S'oposa a lògica trivalent.
lògica de predicats
lògica de predicats
- ca lògica de predicats, n f
- es lógica de predicados
- fr logique de prédicats
- en predicate logic
Definición
Lògica que s'ocupa de l'estructura interna de les proposicions.
Nota
- Una proposició consta d'un predicat i d'una sèrie d'arguments, que poden ser constants o variables quantificades. Segons el nombre d'arguments d'una proposició es parla de predicats monoargumentals, biargumentals o triargumentals. Les proposicions, d'altra banda, poden estar relacionades per mitjà de connectives.
lògica deòntica
lògica deòntica
- ca lògica deòntica, n f
- es lógica deóntica
- fr logique déontique
- en deontic logic
Definición
Lògica que s'ocupa de les diverses modalitats d'obligació que poden contenir els enunciats.
lògica difusa
lògica difusa
- ca lògica difusa, n f
- es lógica difusa
- fr logique diffuse
- en fuzzy logic
Definición
Lògica que postula l'existència d'infinits valors de veritat.
Nota
- Aquest tipus de concepció resulta bastant adequada per a analitzar contextos de categorització poc prototípica. Per exemple, l'oració La rata penada és un ocell podria tenir un valor de veritat situat entre la veritat i la falsedat per tal de recollir el fet que tot i que les rates penades no són ocells, sí que tenen alguna de les propietats típiques dels ocells.
