Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  nèustic, n m
  • es  néustico
  • fr  neustique
  • en  neustic

Definición
Part de l'oració que expressa la relació del parlant amb l'acte de parla que realitza, això és, la força il·locutiva.

Nota

  • Contrasta amb fràstic i tròpic.
  • ca  neutralització, n f
  • es  neutralización
  • fr  neutralisation
  • en  neutralization

Definición
Fenomen fonològic pel qual desapareix l'oposició entre dos o més fonemes en una determinada posició de la cadena parlada.

Nota

  • Per exemple, la neutralització dels fonemes /p, b/ en posició final de mot o de síl·laba en l'arxifonema /P/. El concepte de neutralització ha sigut també utilitzat en altres disciplines lingüístiques diferents de la fonologia amb el valor de desaparició d'una oposició distintiva.
  • ca  gènere neutre, n m
  • ca  neutre, n m sin. compl.
  • es  género neutro
  • es  neutro
  • fr  genre neutre
  • fr  neutre
  • en  neuter
  • en  neuter gender

Definición
Categoria de gènere que s'oposa al femení i al masculí.

Nota

  • En aquesta oposició el gènere neutre és un membre marcat (com el femení), enfront del masculí, membre no marcat. En les descripcions lingüístiques tant el neutre com el femení es defineixen per referència al masculí. En la majoria de les llengües el gènere neutre es fonamenta en una certa base semàntica natural (inanimat per oposició a animat). Formalment, el català només conserva, com a restes del gènere neutre, els pronoms demostratius això, allò i açò, ço, els indefinits tot, quelcom, l'interrogatiu què i el pronom feble ho, que són formes referides a alguna cosa indeterminada o a un conjunt d'antecedents presos col·lectivament.
  • ca  neutre -a, adj
  • es  neutro -tra
  • fr  neutre
  • en  neuter

Definición
Del gènere neutre o que hi té relació.
  • ca  nexe, n m
  • es  nexo
  • fr  noeud
  • en  nexus

Definición
En la terminologia d'Otto Jespersen i de Louis Hjelmslev, reunió de sintagmes caracteritzats com un tot per mitjà de morfemes extensos o verbals.

Nota

  • Equival a oració.
  • ca  nexe, n m
  • es  nexo
  • fr  noeud
  • en  nexus

Definición
Element lingüístic que serveix per a unir altres dos elements copresents en un enunciat.

Nota

  • Per exemple, les còpules, les preposicions, les conjuncions, etc.
  • ca  nivell, n m
  • es  nivel
  • fr  niveau
  • en  level

Definición
En gramàtica liminar, cadascuna de les estructures que delimiten les diferents maneres d'organització i d'aglutinació del material lingüístic.

Nota

  • Segons el tipus d'organització, es diferencien el nivell de recció, el nivell de concordança, el nivell d'ordre i el nivell d'enunciació o de determinació externa. Aquestes estructures presenten un clar paral·lelisme amb els axiomes de la topologia i amb les lleis perceptives de la psicologia de la Gestalt.
  • ca  nivell, n m
  • ca  nivell d'anàlisi, n m sin. compl.
  • es  nivel
  • fr  niveau
  • en  level

Definición
Cadascun dels components d'una gramàtica organitzat estructuralment i susceptible de ser analitzat independentment.

Nota

  • Així, la sintaxi, o nivell sintàctic, la semàntica, o nivell semàntic, la morfologia, o nivell morfològic, etc.
  • ca  rang, n m
  • ca  nivell, n m sin. compl.
  • ca  nivell d'estructura, n m sin. compl.
  • es  rango
  • fr  rang
  • en  rank

Definición
Cadascun dels nivells lingüístics jeràrquicament ordenats que abasten des de la unitat superior (el text o discurs) fins a les unitats elementals (els trets distintius dels fonemes).

Nota

  • Cada rang constitueix una capa d'anàlisi: posseeix unes regles particulars i està format per unitats que en combinar-se formen les unitats del rang immediatament superior. El conjunt de les regles de combinació establides per a cada rang constitueix la gramàtica d'una llengua. El terme juga un paper important en la lingüística sistèmica. En glossemàtica també s'anomena nivell o nivell d'estructura.
  • ca  nivell categoremàtic, n m
  • es  nivel categoremático
  • fr  niveau catégorématique
  • en  categorematic level

Definición
En la terminologia d'Émile Benveniste, nivell de l'oració.

Nota

  • Aquest nivell no constitueix una classe d'unitats distintives ni pot formar part d'una totalitat de rang superior.