ortoèpia
ortoèpia
- ca ortologia, n f
- ca ortoèpia, n f sin. compl.
- es ortoepia
- es ortología
- fr orthoépie
- en orthoepy
Definición
Branca de la gramàtica normativa que s'ocupa d'establir la forma correcta d'expressió, especialment en la llengua parlada.
Nota
- També s'anomena ortoèpia, sobretot quan tracta les normes d'elocució i la recitació.
ortofonia
ortofonia
- ca ortofonia, n f
- es ortofonía
- fr orthophonie
- en orthophony
Definición
Disciplina que s'ocupa de corregir les articulacions defectuoses dels sons d'una llengua.
ortografia
ortografia
- ca ortografia, n f
- es ortografía
- fr orthographe
- en orthography
Definición
Branca de la gramàtica normativa que s'ocupa de l'escriptura correcta dels mots i d'altres signes gràfics, com els d'accentuació i puntuació.
Nota
- El concepte d'ortografia suposa l'acomodació de l'escriptura d'una llengua a unes normes establides segons criteris etimològics, d'evolució i d'ús lingüístic, en relació amb els quals es considera correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals emeses pels parlants.
ortologia
ortologia
- ca ortologia, n f
- ca ortoèpia, n f sin. compl.
- es ortoepia
- es ortología
- fr orthoépie
- en orthoepy
Definición
Branca de la gramàtica normativa que s'ocupa d'establir la forma correcta d'expressió, especialment en la llengua parlada.
Nota
- També s'anomena ortoèpia, sobretot quan tracta les normes d'elocució i la recitació.
oscil·lògraf
oscil·lògraf
- ca oscil·lògraf, n m
- es oscilógrafo
- fr oscillographe
- en oscillograph
Definición
Aparell que permet representar gràficament l'ona sonora.
Nota
- L'oscil·lògraf consta d'un tub de raigs catòdics que converteix l'ona sonora en una sèrie de traços.
oscil·lograma
oscil·lograma
- ca oscil·lograma, n m
- es oscilograma
- fr oscillogramme
- en oscillogram
Definición
Representació gràfica de l'ona sonora realitzada per mitjà d'un oscil·lògraf.
