plurilingüe
plurilingüe
- ca multilingüe, adj
- ca plurilingüe, adj sin. compl.
- es multilingüe
- es plurilingüe
- fr multilingue
- fr plurilingue
- en multilingual
- en plurilingual
Definición
Dit del text escrit en diverses llengües.
plurilingüe
plurilingüe
- ca multilingüe, adj
- ca plurilingüe, adj sin. compl.
- ca poliglot -a, adj sin. compl.
- es multilingüe
- es plurilingüe
- es políglota
- fr multilingue
- fr plurilingue
- fr polyglotte
- en multilingual
- en plurilingual
- en polyglot
Definición
Dit de la persona que coneix i pot utilitzar diverses llengües i, per extensió, del territori o de l'àmbit en què coexisteixen diverses llengües.
plurilingüisme
plurilingüisme
- ca multilingüisme, n m
- ca plurilingüisme, n m sin. compl.
- es multilingüismo
- es plurilingüismo
- fr multilinguisme
- fr plurilinguisme
- en multilingualism
- en plurilingualism
Definición
Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Nota
- El terme s'usa sobretot per a referir-se a la coexistència de diferents comunitats lingüístiques en una àrea geogràfica o geopolítica determinada.
plusquamperfet
plusquamperfet
- ca plusquamperfet, n m
- es pluscuamperfecto
- fr plus-que-parfait
- en pluperfect
Definición
Temps verbal que indica anterioritat respecte a un moment de referència passat.
plusquamperfet d'indicatiu
plusquamperfet d'indicatiu
- ca plusquamperfet d'indicatiu, n m
- es pretérito pluscuamperfecto de indicativo
- fr plus-que-parfait
- en pluperfect
Definición
Temps verbal del mode indicatiu format per l'auxiliar haver conjugat en imperfet d'indicatiu i pel participi del verb que es conjuga.
Nota
- Per exemple, el temps de havia cantat. Aquest temps situa l'esdeveniment verbal en un interval temporal anterior a un altre interval passat, com en Ens va dir que havia estudiat filologia.
plusquamperfet de subjuntiu
plusquamperfet de subjuntiu
- ca plusquamperfet de subjuntiu, n m
- es pretérito pluscuamperfecto de subjuntivo
- fr subjonctive plus-que-parfait
- en pluperfect subjunctive
Definición
Temps verbal del mode subjuntiu format per l'auxiliar haver conjugat en imperfet de subjuntiu i pel participi del verb que es conjuga.
Nota
- Per exemple, el temps de hagués cantat (o haguera cantat) del verb cantar. Segons el context, pot presentar els valors del plusquamperfet d'indicatiu (com en No sabia que se n'hagués anat, equivalent a No sabia que se n'havia anat) o del condicional perfet (com en No era probable que quan arribaren ja se n'hagueren anat, equivalent a Em va dir que quan arribarien ja se n'haurien anat).
polaritat
polaritat
- ca polaritat, n f
- es polaridad
- fr polarité
- en polarity
Definición
Sistema d'oposició positiu/negatiu que pot realitzar-se sintàcticament (mitjançant la presència o l'absència de l'adverbi de negació no, per exemple), morfològicament (com en els mots simètric i asimètric) o lèxicament (com en els mots mort i viu).
Nota
- Per extensió, el terme també indica la restricció que presenten determinats elements lingüístics segons la qual només poden aparéixer o bé en contextos positius o bé en contextos negatius. Tenint en compte aquesta distinció, es parla de termes de polaritat positiva i de termes de polaritat negativa.
polifonia
polifonia
- ca polifonia, n f
- es polifonía
- fr polyphonie
- en polyphony
Definición
En la teoria polifònica de l'enunciació desenvolupada pel lingüística francés Oswald Ducrot, escenificació de diferents veus o punts de vista en el procés d'enunciació.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, en cada enunciat hi ha un locutor, que assumeix la responsabilitat de l'acte de parla i que pot fer intervenir unes altres veus, uns altres enunciadors, per tal d'identificar-se amb ells o distanciar-se'n i atribuir-los la responsabilitat de determinats actes il·locutius.
polifonia
polifonia
- ca polifonia, n f
- es polifonía
- fr polyphonie
- en polyphony
Definición
Qualitat d'una grafia, d'una llengua donada, de ser realitzada fònicament de diverses maneres; per exemple, la grafia <c> que es pot realitzar com a velar o com a sibilant: accés.
poligènesi
poligènesi
- ca poligènesi, n f
- es poligénesis
- fr polygénése
- en polygenesis
Definición
Fenomen pel qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi haja cap relació genètica.
