posició no argumental
posició no argumental
- ca posició no argumental, n f
- es posición no argumental
- fr position non-argumentale
- en nonargument position
Definición
Posició sintàctica que no pot ser ocupada per un sintagma nominal, o argument, en l'estructura profunda.
Nota
- Per exemple, les posicions d'adjunt o de complementador. S'oposa a posició argumental.
posició no temàtica
posició no temàtica
- ca posició no temàtica, n f
- es posición no temática
- fr position non-thématique
- en non-theta position
Definición
Posició sintàctica a la qual no s'assigna cap paper temàtic.
Nota
- La posició corresponent al subjecte d'una oració amb el verb semblar és, per exemple, una posició no temàtica. S'oposa a posició temàtica.
posició parentètica
posició parentètica
- ca posició parentètica, n f
- es posición parentética
- fr position parenthétique
- en parenthetical position
Definición
Posició ocupada per una construcció lingüística que es troba com a incís dins d'una altra.
Nota
- Per exemple, la posició entre el subjecte i el predicat que ocupa el sintagma preposicional per això en l'oració Els seus pares, per això, no volien dir-nos res.
posició temàtica
posició temàtica
- ca posició temàtica, n f
- es posición temática
- fr position thématique
- en theta position
Definición
Posició sintàctica ocupada per un sintagma nominal en l'estructura profunda a la qual s'assigna un determinat paper temàtic.
Nota
- La posició corresponent al subjecte d'una oració amb el verb córrer és, per exemple, una posició temàtica a la qual s'assigna el paper temàtic d'agent. S'oposa a posició no temàtica.
posicionament
posicionament
- ca posicionament, n m
- es posicionamiento
- fr position
- en footing
Definición
En l'anàlisi de la conversa, actitud que adopten els participants en un intercanvi comunicatiu respecte a la producció o la recepció d'un enunciat.
Nota
- El posicionament es pot manifestar per mitjà de senyals lingüístics i no lingüístics, i cada canvi de posicionament és un índex que serveix per a descobrir com s'organitza la interacció en diverses seqüències. El terme posicionament va ser introduït pel sociòleg canadenc Erving Goffman.
posposició
posposició
- ca posposició, n f
- es posposición
- fr postposition
- en postposition
Definición
Categoria lèxica, o element de la categoria, integrada per partícules invariables que segueixen una categoria sintàctica, normalment nominal, i assenyalen el tipus de relació gramatical que aquesta categoria estableix amb una altra.
Nota
- La posposició forma sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu complement, o terme de relació. Contrasta amb la preposició. El basc, per exemple, té posposicions, equivalents a les preposicions del català, com ocorre amb gabe 'sense': Ezer esan gabe 'sense dir res' (literalment 'res dir sense'), Ogirik gabe 'sense pa' (literalment 'pa-de sense'). Les posposicions s'integren en la categoria de les adposicions.
possessió
possessió
- ca possessió, n f
- es posesión
- fr possession
- en possession
Definición
Relació semàntica establida entre dos elements nominals de manera que l'entitat denotada per un dels elements s'interpreta com a pertanyent a l'entitat denotada per l'altre.
Nota
- El primer rep el nom de posseïdor; el segon, el de posseït. Aquesta relació es pot donar en dos tipus de contextos sintàctics: entre el nucli i el complement del nom d'un sintagma nominal, com en el mas de Júlia, o entre els dos sintagmes nominals d'oracions del tipus El mas és de Júlia o Júlia té un mas. Des d'un punt de vista semàntic, es poden diferenciar dos tipus de possessió: la possessió alienable i la possessió inalienable. Aquesta distinció semàntica apareix reflectida gramaticalment en llengües com el xinés.
possessió alienable
possessió alienable
- ca possessió alienable, n f
- es posesión alienable
- fr possession aliénable
- en alienable possession
Definición
Possessió en la qual l'element posseït manté una relació temporal o no essencial amb el posseïdor.
Nota
- Per exemple, la relació de possessió establida en el sintagma el vestit d'Irene. S'oposa a possessió inalienable.
possessió inalienable
possessió inalienable
- ca possessió inalienable, n f
- es posesión inalienable
- fr possession inaliénable
- en inalienable possession
Definición
Possessió en la qual l'element posseït manté una relació permanent o necessària amb el posseïdor, com en Joan es trencà la cama.
Nota
- En els contextos de possessió inalienable, l'element que denota l'entitat posseïda difícilment admet com a modificador el sintagma nominal o el possessiu que denota el posseïdor: *Joan es trencà la seua cama, *Va trencar la cama de Lluís. S'oposa a possessió alienable.
possessiu
possessiu
- ca possessiu, n m
- es posesivo
- fr possessif
- en possessive
Definición
Unitat lingüística que denota el posseïdor d'una relació de pertinença o de possessió.
Nota
- Per exemple, meua en la meua casa o sa en sa casa. Tradicionalment els possessius s'han caracteritzat com a adjectius o pronoms segons que modifiquen un nom, com en els meus amics, o no modifiquen cap element com en Els llibres són meus. Actualment, però, es tendeix a considerar que els possessius són una classe especial de pronoms personals, que segons el cas poden equiparar-se funcionalment als determinants o als adjectius. Si funcionen com a determinants precedeixen el nom i no poden anar acompanyats de cap altre especificador (per exemple, son en son pare, o llur en llurs germanes). Si funcionen com a adjectius poden aparéixer anteposats o posposats al nom o funcionar com a atribut, i si s'anteposen al nom o el nom és implícit han d'anar precedits d'un determinant, generalment l'article definit (com seus en els seus llibre, els seus, llibres seus o Són seus). Funcionen com a determinants tots els possessius àtons (mon, ton, son i les variants flexives), a més de llur, i com a adjectius, tots els possessius tònics (meu, teu, seu i les variants flexives). En els possessius el radical indica la persona i el nombre, que depenen del posseïdor, i les marques flexives, el gènere i el nombre, amb què s'estableix la flexió amb el nom que designa l'entitat posseïda.
