subjuntiu concessiu
subjuntiu concessiu
- ca subjuntiu concessiu, n m
- es subjuntivo concesivo
- fr subjonctif concessif
- en concessive subjunctive
Definición
En algunes llengües com el llatí, mode que s'usa en una proposició subordinada i que hi aporta un valor de concessivitat.
Nota
- En català no existeix el subjuntiu concessiu pur, i la construcció que més s'hi acosta és la del tipus Acabarem la tasca, ni que siga a la vellesa.
subordinació
subordinació
- ca subordinació, n f
- ca hipotaxi, n f sin. compl.
- es hipotaxis
- es subordinación
- fr hypotaxe
- fr subordination
- en hypotaxis
- en subordination
Definición
Relació que s'estableix entre dues o més oracions que formen part d'una oració composta, de manera que l'una depén gramaticalment de l'altra.
Nota
- L'oració dependent s'anomena subordinada, i l'oració de què depén, principal. Generalment, la subordinació s'expressa per mitjà de les conjuncions de subordinació si l'oració subordinada és finita, i sense nexe si és no finita. Així, hi ha subordinació en l'oració El director demanà que callaren tots i en No vol obrir el regal.
substància
substància
- ca substància, n f
- es sustancia
- fr substance
- en substance
Definición
En la terminologia de Ferdinand de Saussure i, en general, de l'estructuralisme europeu, entitat fònica dels elements lingüístics, independentment del valor funcional o forma.
Nota
- L'afirmació saussureana que una llengua és una forma i no una substància, cal entendre-la en el sentit que una llengua no és un simple conglomerat de fets físics sinó un conjunt d'elements relacionats. Partint d'aquesta concepció, la glossemàtica diferencia la substància de l'expressió i la substància del contingut, això és, la matèria fònica i cognitiva, respectivament.
substància de l'expressió
substància de l'expressió
- ca substància de l'expressió, n f
- es sustancia de la expresión
- fr substance de l'expression
- en substance of expression
Definición
En glossemàtica, realitat física de les llengües prèvia a l'estructuració fònica pròpia de la forma de l'expressió.
Nota
- Són els sons d'una llengua, objecte d'estudi de la fonologia.
substància del contingut
substància del contingut
- ca substància del contingut, n f
- es sustancia del contenido
- fr substance du contenu
- en substance of content
Definición
En glossemàtica, realitat cognitiva de les llengües prèvia a l'estructuració semàntica pròpia de la forma del contingut.
Nota
- Són les significacions dels mots d'una llengua, objecte d'estudi de la semàntica.
substantiu
substantiu
- ca nom, n m
- ca substantiu, n m sin. compl.
- ca N, n m sigla
- es nombre
- es sustantivo
- es N sigla
- fr nom
- fr substantif
- fr N sigla
- en noun
- en substantive
- en N sigla
Definición
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen, formalment, per ser susceptibles de flexionar en nombre i, a vegades, en gènere; sintàcticament, perquè solen anar acompanyats d'un determinant i eventualment d'un complement (sintagma adjectival, sintagma preposicional, etc.) i poden desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, aposició o complement, i semànticament, perquè denoten, de manera prototípica, entitats individuals físiques.
Nota
- Segons el tipus de significat o la manera de designar, els noms poden classificar-se en abstractes i concrets, en comptables i no comptables, en comuns i propis i en individuals i col·lectius. En gramàtica tradicional, el terme nom inclou tant el substantiu com l'adjectiu.
substantivació
substantivació
- ca substantivació, n f
- es sustantivación
- fr substantivation
- en nominalization
Definición
En gramàtica tradicional, conversió o utilització com a substantiu d'un mot que pertany a una classe diferent.
Nota
- Aquesta conversió apareix assignada per l'ús de l'article o del demostratiu amb mots originàriament no substantius. Així, el roig, aquest viure amb dolor, etc.
substitució lingüística
substitució lingüística
- ca substitució lingüística, n f
- es sustitución lingüística
- fr substitution linguistique
- en language shift
Definición
En sociolingüística, procés pel qual en una situació de conflicte lingüístic una llengua o una varietat lingüística, la dominant, s'imposa totalment o parcialment sobre una altra, la dominada.
Nota
- El procés invers és el de la normalització lingüística.
substrat
substrat
- ca substrat, n m
- es sustrato
- fr substrat
- en substrate
- en substratum
Definición
Llengua que, en un territori determinat, ha sigut substituïda per una altra a conseqüència d'una conquesta o colonització, però que influeix en la nova llengua aportant-hi algunes marques lingüístiques.
Nota
- Aquestes marques normalment es tradueixen en evolucions de naturalesa fonètica o en manlleus lèxics. Contrasta amb adstrat i superstrat.
subsumpció
subsumpció
- ca subsumpció, n f
- es subsunción
- fr subsomption
- en subsumption
Definición
Relació d'inclusió establida entre dues categories definida com segueix: una categoria A subsumeix una categoria B si B posseeix tots els trets de A i algun tret addicional més.
Nota
- La categoria [plural], per exemple, subsumeix la categoria [3a persona, plural].
