vocalisme
vocalisme
- ca vocalisme, n m
- es vocalismo
- fr vocalisme
- en vowel system
Definición
Sistema vocàlic d'una llengua, d'una família o d'un grup de llengües, o d'una etapa fonològica.
vocalisme mínim
vocalisme mínim
- ca vocalisme mínim, n m
- es vocalismo mínimo
- fr vocalisme minimal
- en minimal vowel system
Definición
En la terminologia de Roman Jakobson, sistema vocàlic elemental que constitueix el fonament articulatori en les primeres etapes de l'adquisició d'una llengua.
Nota
- El vocalisme mínim està format per /i, u/ i /a/.
vocalització
vocalització
- ca vocalització, n f
- es vocalización
- fr vocalisation
- en vocalization
Definición
Acció de pronunciar de manera clara i intel·ligible.
vocalització
vocalització
- ca vocalització, n f
- es vocalización
- fr vocalisation
- en vocalization
Definición
Procés pel qual una articulació no vocàlica esdevé vocàlica.
Nota
- En català antic hi hagué un procés sistemàtic de vocalització de les consonants /v, d/ implosives, com ara breu < BRĔVE, peu < PĔDE.
vocatiu
vocatiu
- ca vocatiu, n m
- es vocativo
- fr vocatif
- en vocative
Definición
Cas gramatical de la declinació nominal d'algunes llengües indoeuropees, com el grec i el llatí, que expressa la interpel·lació directa d'una persona o cosa.
Nota
- Per analogia, a vegades també s'anomena vocatiu qualsevol forma d'interpel·lació en les llengües que no tenen declinació, com ara en Joan! Vine. El vocatiu en el sistema nominal i l'imperatiu en el verbal són les màximes expressions de la funció apel·lativa o conativa del llenguatge.
vocoide
vocoide
- ca vocoide, n m
- es vocoide
- fr vocoïde
- en vocoid
Definición
So vocàlic.
Nota
- El terme vocoide va ser introduït per Kenneth L. Pike, i ha estat utilitzat per alguns lingüistes nord-americans per a referir-se a una articulació que no presenta obstacles al corrent d'aire, com ara [a, e, l, r, …], excloent-hi qualsevol implicació en el pla funcional. Els vocoides, des d'aquesta perspectiva, són unitats fonètiques, i les vocals, unitats fonològiques. Dins de l'àmbit de la fonètica, d'altra banda, vocoide s'oposa a contoide.
vulgarisme
vulgarisme
- ca vulgarisme, n m
- es vulgarismo
- fr vulgarisme
- en vulgarism
Definición
Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar, propi del llenguatge parlat corrent.
