PCS
PCS
Conceptes generals
- ca poder calorífic superior, n m
- ca PCS, n m sigla
- es poder calorífico superior, n m
- es PCS, n m sigla
- fr pouvoir calorifique supérieur, n m
- fr PCS, n m sigla
- en gross calorific value, n
- en higher heating value, n
- en GCV, n sigla
- en HHV, n sigla
Conceptes generals
Definición
Poder calorífic d'un combustible comptant també l'energia continguda en el vapor d'aigua generat en la combustió.
pèl·let
pèl·let
Tecnologia
- ca pèl·let, n m
- es pélet, n m
- es pella, n f
- es pellet, n m
- fr granulé de bois, n m
- fr pellet, n m
- en pellet, n
Tecnologia
Definición
Biocombustible sòlid en forma de cilindre de mida petita obtingut de l'agregació de fusta i altres elements vegetals secs finament dividits.
Nota
- Habitualment, els materials que componen un pèl·let són serradures de fusta o similars.
pèrdua energètica
pèrdua energètica
Conceptes generals
- ca pèrdua energètica, n f
- es pérdida de energía, n f
- es pérdida energética, n f
- fr perte d'énergie, n f
- fr perte énergétique, n f
- en energy loss, n
- en loss of energy, n
Conceptes generals
Definición
Quantitat d'energia que es dissipa en el procés de transformació d'energia o en el transport i distribució d'energia.
Nota
- 1. Les pèrdues energètiques fan que hi hagi una diferència entre l'energia generada per les instal·lacions de producció i l'energia final consumida pels consumidors d'energia. L'energia generada sempre és més gran que l'energia final consumida. D'aquesta manera, les pèrdues energètiques impedeixen que l'eficiència energètica dels processos sigui del 100%.
- 2. En el cas de l'energia elèctrica, les pèrdues energètiques es deuen a la resistència que presenten els materials a la conducció d'aquest tipus d'energia, i aquest fet provoca pèrdues energètiques en forma de calor (efecte Joule).
pèrgola solar
pèrgola solar
Tecnologia
- ca pèrgola solar, n f
- es pérgola solar, n f
- fr pergola solaire, n f
- en solar gazebo, n
- en solar pergola, n
- en solar terrace, n
- en solar veranda, n
Tecnologia
Definición
Estructura construïda en un espai exterior per a fer ombra o oferir protecció contra les inclemències del temps i, alhora, generar energia amb plaques solars.
Nota
- Les pèrgoles solars es poden instal·lar, per exemple, en jardins, terrasses, aparcaments o espais públics.
petjada de carboni
petjada de carboni
Fonaments i principis
- ca petjada de carboni, n f
- es huella de carbono, n f
- fr empreinte carbone, n f
- fr empreinte de carbone, n f
- en carbon footprint, n
Fonaments i principis
Definición
Quantitat total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle associades al cicle de vida d'un producte, un servei o una organització.
Nota
- 1. La petjada de carboni d'un producte és el càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle associades a la seva existència, des que s'extreuen els materials per a produir-lo fins a la seva disposició final (reutilització, reciclatge o destrucció), incloent-hi les emissions de gasos d'efecte hivernacle produïdes durant la seva vida útil.
- 2. Les unitats que s'utilitzen per a mesurar la petjada de carboni són els grams d'equivalent de diòxid de carboni (o els seus múltiples) associats al producte, al servei o a l'organització.
petjada de carboni zero
petjada de carboni zero
Fonaments i principis
- ca neutralitat de carboni, n f
- ca neutralitat climàtica, n f sin. compl.
- ca petjada de carboni zero, n f sin. compl.
- es neutralidad climática, n f
- es neutralidad de carbono, n f
- es neutralidad de gases de efecto invernadero, n f
- es neutralidad de GEI, n f
- fr carboneutralité, n f
- fr neutralité carbone, n f
- fr neutralité climatique, n f
- fr neutralité en matière de gaz à effet de serre, n f
- fr neutralité GES, n f
- fr zéro émission nette de gaz à effet de serre, n f
- en carbon neutrality, n
- en climate neutrality, n
- en greenhouse gas neutrality, n
- en net zero carbon footprint, n
- en net-zero greenhouse gas emissions, n
- en zero net emissions, n
Fonaments i principis
Definición
Situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la seva absorció a través dels embornals de carboni.
Nota
- La neutralitat de carboni es pot assolir a escala local, regional, estatal, europea o mundial, però també en l'àmbit d'una empresa o organització o fins i tot en relació amb un producte o servei, tenint en compte la fabricació del producte o la realització del servei, i les emissions degudes a l'obtenció, fabricació i transport de tots els materials i productes intermedis utilitzats.
petjada ecològica
petjada ecològica
Fonaments i principis
- ca petjada ecològica, n f
- es huella ecológica, n f
- fr empreinte écologique, n f
- en ecological footprint, n
- en environmental footprint, n
Fonaments i principis
Definición
Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.
petjada energètica
petjada energètica
Fonaments i principis
- ca petjada energètica, n f
- es huella energética, n f
- fr empreinte énergétique, n f
- en energy footprint, n
Fonaments i principis
Definición
Quantitat d'energia consumida per una persona, un grup, una organització o un territori en un període determinat, inclosa l'energia incorporada dels productes consumits o dels serveis utilitzats.
petroli
petroli
Fonaments i principis
- ca petroli, n m
- es petróleo, n m
- fr pétrole, n m
- en oil, n
- en petroleum, n
Fonaments i principis
Definición
Combustible fòssil en forma líquida a temperatura ambient que consisteix en una barreja d'hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d'origen.
Nota
- 1. El petroli té el seu origen en la descomposició dels minúsculs organismes aquàtics que vivien als mars de la Terra fa milions d'anys, i el procés de digestió de la matèria i formació del petroli va trigar entre 10 i 100 milions d'anys. Al llarg dels últims 150 anys ha augmentat molt el consum de petroli, la qual cosa n'ha fet minvar les reserves disponibles.
- 2. El petroli, juntament amb el gas natural i el carbó, és un dels combustibles fòssils que més s'utilitzen per a generar energia. Concretament, el petroli es transforma per a l'obtenció de subproductes energètics com el gasoil, la gasolina, el querosè i el fuel, i també per a l'obtenció de subproductes no energètics com ara les parafines, les olefines i les naftes.
- 3. L'extracció del petroli implica destrucció d'ecosistemes, canvis en el paisatge i contaminació de l'aigua i de l'aire; a més a més, la seva combustió per a generar energia allibera diòxid de carboni a l'atmosfera, la qual cosa contribueix a l'escalfament global i al canvi climàtic.
pila de combustible
pila de combustible
Tecnologia
- ca pila de combustible, n m
- es celda de combustible, n f
- es célula de combustible, n f
- es pila de combustible, n f
- fr cellule à combustible, n f
- fr cellule de combustible, n f
- fr pile à combustible, n f
- fr PAC, n f sigla
- en fuel cell, n
- en FC, n sigla
Tecnologia
Definición
Dispositiu electroquímic que converteix energia química en energia elèctrica, a partir de la reacció d'un combustible i un oxidant subministrats externament d'una manera continuada, sense necessitat de processos de combustió.
Nota
- 1. La pila de combustible més habitual utilitza hidrogen com a combustible, sigui en forma líquida o bé de gas comprimit, i oxigen com a oxidant, també en forma líquida o bé pres directament de l'atmosfera. Com a resultat de la reacció també es produeix calor i aigua.
- 2. El benefici principal de les piles de combustible, en comparació amb els motors de combustió interna utilitzats àmpliament en l'àmbit del transport, és que no emeten contaminants ni gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera durant el seu funcionament. A més, un avantatge addicional és que pràcticament no tenen parts mòbils, de manera que generen menys vibracions i soroll i requereixen menys manteniment que els motors de combustió interna o les turbines.
