Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de virologia

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  viricida, n m
  • es  viricida, n m
  • fr  virocide, n m
  • fr  virucide, n m
  • en  viricide, n
  • en  virucide, n

Aplicacions dels virus > Salut

Definición
Fàrmac o agent que destrueix un virus.
  • ca  viriforme, n m
  • es  viriforme, n m
  • fr  viriforme, n m
  • en  viriform, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Element genètic d'origen víric integrat en el genoma d'un organisme hoste que ha perdut la capacitat d'infecció, però conserva funcions derivades del seu origen víric.

Nota

  • Els viriformes representen restes evolutives de virus ancestralment integrats que han estat cooptats per l'hoste. Alguns són essencials per a funcions com la formació de càpsules protectores en insectes, com en el cas dels bracovirus en les vespes parasitoides.
  • El 2023 l'ICTV va reconèixer els viriformes com una categoria biològica diferenciada.
  • ca  virió, n m
  • es  virión, n m
  • fr  particule virale, n f
  • fr  virion, n m
  • en  virion, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Partícula vírica completa i infecciosa formada pel genoma víric envoltat per la càpsida i, en alguns casos, per un embolcall.

Nota

  • 1. El virió és l'estat extracel·lular del virus, capaç de sobreviure fora de la cèl·lula hoste i d'iniciar una nova infecció. La seva estructura inclou la nucleocàpsida, que protegeix el genoma, i pot portar un embolcall amb espícules per reconèixer i unir-se a receptors cel·lulars específics. L'estudi dels virions és clau per comprendre la transmissió, la infecció i la classificació dels virus.
  • 2. Alguns exemples de virions inclouen els Herpesviridae, Coronaviridae i Orthomyxovirus.
  • ca  viròfag, n m
  • es  virófago, n m
  • fr  virophage, n m
  • en  virophage, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que depèn de la infecció simultània d'un altre virus més gran, generalment un virus hoste, per replicar-se i completar el seu cicle vital.

Nota

  • 1. Els viròfags no poden replicar-se de manera independent i necessiten els mecanismes replicatius d'un virus més gran, com alguns mimivirus, per multiplicar-se. Aquestes partícules poden interferir amb la replicació del virus hoste, reduint la seva eficiència i modulant la infecció. L'estudi dels viròfags ofereix informació sobre la biologia vírica, la coevolució entre virus i la regulació de les poblacions víriques en ecosistemes naturals.
  • 2. El primer viròfag es va descobrir el 2008 i es va batejar amb el nom de viròfag Sputnik, que infecta mimivirus dins d'amebes.
  • ca  viroide, n m
  • es  viroide, n m
  • fr  viroïde, n m
  • en  viroid, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Molècula d'RNA circular, petit i no codificant, capaç de replicar-se de manera autònoma dins d'una cèl·lula hoste vegetal i de provocar malalties en plantes.

Nota

  • Per exemple, el viroide del mosaic de l'alvocat, el viroide del nanisme del tomàquet o el viroide del tubercle fusiforme de la patata.
  • ca  virologia, n f
  • es  virología, n f
  • fr  virologie, n f
  • en  virology, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Branca de la microbiologia que estudia els virus, la seva estructura, classificació, replicació i interacció amb els hostes, així com les malalties que causen i les estratègies per a prevenir-les i controlar-les.

Nota

  • En l'enfocament d'una sola salut, la virologia és clau per entendre la circulació de virus entre éssers humans, animals, plantes, foncs, bacteris i medi ambient i per reforçar la vigilància d'agents patògens emergents i les mesures de bioseguretat des d'una perspectiva integrada.
  • ca  viroma, n m
  • es  viroma, n m
  • fr  virome, n m
  • en  virome, n

Transmissió vírica

Definición
Conjunt total de virus presents en un organisme, un teixit, un ecosistema o una comunitat determinada que es pot estudiar mitjançant la seqüenciació metagenòmica dels àcids nucleics vírics.

Nota

  • L'estudi del viroma, sovint mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, permet comprendre la biodiversitat vírica, les relacions hoste-virus i el paper dels virus en la salut i la malaltia.
  • ca  viròmica, n f
  • ca  metaviròmica, n f sin. compl.
  • es  metavirómica, n f
  • fr  métaviromique, n f
  • en  metaviromics, n

Aplicacions dels virus > Salut

Definición
Estudi dels viromes presents en una mostra, en un hoste o en un teixit mitjançant la seqüenciació d'alt rendiment i posteriorments l'anàlisi i la caracterització del material genètic.
  • ca  viroporina, n f
  • es  viroporina, n f
  • fr  viroporine, n f
  • en  viroporin, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definición
Proteïna vírica multifuncional de mida petita i generalment hidròfoba que forma complexos oligomèrics en les membranes de la cèl·lula hoste i crea canals o porus que n'alteren la permeabilitat i faciliten el flux d'ions i molècules petites i la sortida dels virions.

Nota

  • 1. Les viroporines contribueixen als processos vírics com l'assemblatge, l'alliberament de virions i la modulació de la resposta immunitària.
  • 2. Les viroporines poden alterar l'homeòstasi i la permeabilitat cel·lular i afavorir la replicació vírica i, en alguns casos, la patogenicitat del virus. Són considerades dianes potencials per als tractaments antivírics.
  • ca  viroteràpia, n f
  • ca  teràpia vírica, n f sin. compl.
  • es  terapia vírica, n f
  • es  viroterapia, n f
  • fr  thérapie virale, n f
  • fr  virothérapie, n f
  • en  viral therapy, n
  • en  virotherapy, n

Aplicacions dels virus > Salut

Definición
Tractament que utilitza virus modificats biotecnològicament amb finalitats terapèutiques.

Nota

  • En la viroteràpia, els virus modificats poden reconèixer i destruir les cèl·lules canceroses sense danyar les cèl·lules sanes.