Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de virologia

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  virus de la pesta porcina africana, n m
  • ca  virus PPA, n m sin. compl.
  • ca  ASFV, n m sigla
  • es  virus de la peste porcina africana, n m
  • es  virus PPA, n m
  • es  ASFV, n m sigla
  • fr  virus de la peste porcine africaine, n m
  • fr  virus PPA, n m
  • fr  ASFV, n m sigla
  • en  African swine fever virus, n
  • en  ASFV, n sigla
  • nc  Asfivirus haemorrhagiae

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Nota

  • 1. Taxonomia: Única espècie del gènere Asfivirus, de la família Asfarviridae.

    2. Hostes i reservori: Infecta porcs domèstics i porcs senglars. A l'Àfrica, el reservori natural inclou facoquers i altres suids silvestres, juntament amb paparres toves del gènere Ornithodoros, que poden actuar com a vectors i reservoris biològics.

    3. Una sola salut: Virus animal no zoonòtic que causa la pesta porcina africana, una malaltia hemorràgica greu dels suids amb una elevada mortalitat i un impacte sanitari, econòmic i ambiental molt important sobre la producció porcina, la fauna silvestre i el comerç internacional.

    4. Nivell de bioseguretat: Cultiu i recerca amb virus infectiu a NBS3. Manipulació de mostres clíniques i diagnòstic rutinari a NBS2 amb mesures reforçades de bioseguretat i biocontenció, segons l'avaluació del risc i la normativa aplicable.
  • ca  coronavirus de la SARS, n m
  • ca  coronavirus associat a la SARS, n m sin. compl.
  • ca  virus de la SARS, n m sin. compl.
  • ca  SARS-CoV, n m sigla
  • es  coronavirus del síndrome respiratorio agudo grave, n m
  • es  virus del SAR, n m
  • es  virus del SRAG, n m
  • es  SARS-CoV, n m sigla
  • fr  coronavirus du syndrome respiratoire aigu sévère, n m
  • fr  virus du SRAS, n m
  • fr  SARS-CoV, n m sigla
  • fr  SRAS-CoV, n m sigla
  • en  SARS virus, n
  • en  SARS-associated coronavirus, n
  • en  severe acute respiratory syndrome-related coronavirus, n
  • en  SARS-CoV, n sigla
  • nc  Betacoronavirus pandemicum

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Nota

  • 1. Taxonomia: Espècie vírica de la família Coronaviridae (subfamília Orthocoronavirinae).

    2. Hostes i reservori: Infecció i transmissió a éssers humans per hostes intermediaris, des del reservori natural que són els ratpenats;

    3. Una sola salut: Virus zoonòtic responsable de l'epidèmia de SARS (síndrome respiratòria aguda greu, de l'anglès severe acute respiratory syndrome ) de 2002-2004.

    4. Nivell de bioseguretat: NBS3.
  • ca  virus de Marburg, n m
  • es  virus de Marburg, n m
  • fr  virus de Marburg, n m
  • fr  virus Marburg, n m
  • en  Marburg virus, n
  • en  MARV, n sigla
  • en  MBGV, n sigla
  • nc  Orthomarburgvirus marburgense

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Nota

  • 1. Taxonomia: Espècie de virus de la família Filoviridae.
    2. Reservori i hostes: Reservori en ratpenats frugívors; infecta primats i éssers humans.
    3. Una sola salut: Virus zoonòtic causant en éssers humans de la febre hemorràgica de Marburg.
    4. Nivell de bioseguretat: NBS4.
  • ca  virus de Nipah, n m
  • es  virus de Nipah, n m
  • fr  virus Nipah, n m
  • en  Nipah virus, n
  • nc  Henipavirus nipahense

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Nota

  • 1. Taxonomia: Espècie de virus de la família Paramyxoviridae.
    2. Reservori i hostes: Reservori natural en ratpenats frugívors; transmissió a porcs i a éssers humans.
    3. Una sola salut: Virus emergent zoonòtic amb elevada mortalitat, causant de la malaltia del virus de Nipah.
    4. Nivell de bioseguretat: NBS4.
  • ca  virus defectiu, n m
  • es  virus defectivo, n m
  • fr  virus défectif, n m
  • en  defective virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que no pot replicar-se de manera autònoma perquè li manca alguna informació genètica essencial, i que requereix la presència d'un virus auxiliar per completar el seu cicle vital.

Nota

  • 1. Els virus defectius sovint emergeixen com a variants de virus normals a causa de delecions genètiques o mutacions. Tot i que no poden produir virions per si mateixos, poden interferir amb la replicació del virus auxiliar i modular la infecció. L'estudi dels virus defectius és important per a la virologia experimental, les coinfeccions i les estratègies antivíriques.
  • 2. Un exemple conegut és el virus de l'hepatitis D, que depèn del virus de l'hepatitis B per sintetitzar el seu embolcall i replicar-se.
  • ca  virus del bronzejat del tomàquet, n m
  • es  virus del bronceado del tomate, n m
  • es  VBT, n m sigla
  • fr  virus du bronzage de la tomate, n m
  • fr  TSWV, n m sigla
  • en  Tomato Spotted Wilt Virus, n
  • en  TSWV, n sigla
  • nc  Orthotospovirus tomatomaculae

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Nota

  • 1. Taxonomia: Espècie de virus de la família Tospoviridae.
    2. Hostes i reservori: Infecta plantes cultivades i silvestres; transmissió per trips.
    3. Una sola salut: Virus fitopatogen d'alt impacte agrícola.
    4. Nivell de bioseguretat: NBS1.
  • ca  virus DNA, n m
  • es  virus ADN, n m
  • es  virus DNA, n m
  • fr  virus à ADN, n m
  • en  deoxyribovirus, n
  • en  DNA virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que té com a material genètic l'àcid desoxiribonucleic, que pot ser de cadena simple o de cadena doble, lineal o circular.

Nota

  • 1. Els virus DNA utilitzen aquest genoma per codificar les proteïnes necessàries per a la replicació i l'assemblatge de nous virions. La naturalesa del DNA determina el mecanisme de replicació i la classificació segons l'ICTV i la classificació de Baltimore. Aquests virus poden infectar animals, plantes o bacteris, i la seva replicació sovint es realitza dins el nucli de la cèl·lula hoste.
  • 2. Alguns exemples de virus DNA bicatenaris inclouen els Herpesviridae i Adenoviridae, mentre que un exemple de virus DNA monocatenari són els Parvoviridae.
  • ca  virus amb embolcall, n m
  • ca  virus embolcallat, n m
  • es  virus con envoltura, n m
  • es  virus envuelto, n m
  • fr  virus enveloppé, n m
  • en  enveloped virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que, a més de la càpsida proteica que envolta el genoma, presenta una membrana lipídica derivada de la cèl·lula hoste, coneguda com a embolcall, que incorpora glicoproteïnes víriques.

Nota

  • 1. L'embolcall facilita la unió i l'entrada del virus a la cèl·lula hoste mitjançant la seva fusió amb la membrana o per endocitosi. Tot i proporcionar protecció addicional al genoma i a les proteïnes de la càpsida, fa que aquests virus siguin més sensibles a factors ambientals com els detergents, la calor o els desinfectants.
  • 2. Alguns exemples de virus amb embolcall inclouen els Herpesviridae, els Coronaviridae i els Orthomyxovirus.
  • ca  virus emergent, n m
  • es  virus emergente, n m
  • fr  virus émergent, n m
  • en  emergent virus, n
  • en  emerging virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que apareix recentment en una població o que augmenta ràpidament la seva incidència, sovint provocant malalties noves o brots epidèmics.

Nota

  • 1. Els virus emergents poden originar-se per mutacions, per recombinació genètica, per salt d'hoste (zoonosi) o per un canvi en les condicions ecològiques i socials. Aquestes característiques fan que la població humana o animal tingui poca immunitat prèvia, facilitant-ne la propagació. L'estudi dels virus emergents és clau per a la vigilància epidemiològica, el control de brots i el desenvolupament de vacunes i fàrmacs antivírics.
  • 2. Alguns exemples d'aquest tipus de virus inclouen el SARS-CoV (2002), el MERS-CoV (2012) i el SARS-CoV-2 (2019).
  • ca  virus entèric, n m
  • es  virus entérico, n m
  • fr  virus entérique, n m
  • en  enteric virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que infecta principalment les cèl·lules del tracte gastrointestinal i que sovint es transmet per via fecal-oral.

Nota

  • 1. Els virus entèrics poden causar malalties gastrointestinals, des de diarrea lleu fins a infeccions greus, depenent del virus i de l'hoste. Aquests virus solen ser resistents a l'acidesa estomacal i a altres condicions adverses del tracte digestiu. L'estudi dels virus entèrics és fonamental per comprendre la transmissió, desenvolupar vacunes i establir mesures de salut pública per a la prevenció de brots.
  • 2. Alguns exemples d'aquest tipus de virus inclouen els Enterovirus (com el poliovirus), els Rotavirus i els Adenovirus entèrics.