Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de dret processal

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pronunciar-se [sobre], v prep pron
  • ca  dictaminar [sobre], v prep sin. compl.
  • ca  resoldre [sobre], v prep sin. compl.
  • es  dictaminar, v intr
  • es  fallar, v intr
  • es  pronunciarse [sobre], v prep pron
  • es  resolver, v tr

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Resoldre, una autoritat judicial, un litigi.
  • ca  resolució, n f
  • es  resolución, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Determinació presa per un òrgan jurisdiccional o administratiu sobre un afer.
  • ca  resolució definitiva, n f
  • es  resolución definitiva, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Resolució judicial que posa fi a la primera instància o resol un recurs interposat en contra.
  • ca  resolució ferma, n f
  • es  resolución firme, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Resolució contra la qual no es pot interposar un recurs, bé perquè la llei no el preveu, bé perquè les parts han deixat transcórrer el termini sense presentar-lo.
  • ca  resolució judicial, n f
  • es  resolución judicial, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Resolució adoptada per un òrgan jurisdiccional.

Nota

  • Són resolucions judicials els decrets dictats per un lletrat de l'Administració de justícia, les diligències, les interlocutòries, les providències i les sentències.
  • ca  resolutori -òria, adj
  • es  resolutorio -ria, adj

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Dit d'una decisió que té la capacitat de decidir un assumpte definitivament.

Nota

  • Una decisió és resolutòria quan conclou una fase del procés o posa fi a la controvèrsia plantejada.
  • ca  responsable civil, n m, f
  • es  responsable civil, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Persona física o jurídica contra la qual es dirigeix l'acció civil, en el marc d'un procés penal, i que respon únicament dels efectes econòmics del delicte.

Nota

  • Hi ha dos tipus de responsables civils: els responsables civils directes i els responsables civils subsidiaris.
  • ca  responsable civil directe | responsable civil directa, n m, f
  • es  responsable civil directo | responsable civil directa, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Responsable civil que ha de fer front a les conseqüències de naturalesa civil derivades de la comissió del delicte.

Nota

  • 1. El responsable civil directe sol ser l'autor del delicte, però no sempre és el responsable penal dels fets.
  • 2. En cas que el responsable civil directe no respongui pels danys o perjudicis causats, té l'obligació de fer-ho el responsable civil subsidiari, si existeix.
  • ca  responsable civil subsidiari | responsable civil subsidiària, n m, f
  • es  responsable civil subsidiario | responsable civil subsidiaria, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Responsable civil que, sense ser autor del delicte, ha de fer front a les conseqüències de naturalesa civil derivades de la comissió d'un delicte quan el responsable civil directe no ho fa.
  • ca  condemnat | condemnada, n m, f
  • ca  culpable, n m, f sin. compl.
  • ca  penat | penada, n m, f sin. compl.
  • ca  reu | rea, n m, f sin. compl.
  • es  condenado | condenada, n m, f
  • es  culpable, n m, f
  • es  penado | penada, n m, f
  • es  reo, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Persona física o jurídica a qui se li imposa una condemna per sentència ferma.

Nota

  • 1. En les causes civils, el condemnat és aquell a qui s'imposa una condemna de diversa naturalesa, mai privativa de llibertat, per haver-se estimat total o parcialment la demanda civil exercida contra ell. En les causes penal, la condemna consisteix en la imposició d'una pena legalment establerta per haver estat declarat culpable d'un delicte.
  • 2. Convé distingir un condemnat d'un sentenciat, sobre el qual recau una sentència que no és ferma.