margarida de barranc
margarida de barranc
compostes / asteràcies
- ca margarida d'una flor, n f
- ca margarida de barranc, n f alt. sin.
- ca margarida de runar, n f alt. sin.
- ca margarida diànica, n f alt. sin.
- ca margarida fina, n f alt. sin.
- ca margarida valenciana, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo
compostes / asteràcies
Nota
- En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
margarida de bosc
margarida de bosc
compostes / asteràcies
- ca camamilla, n f
- ca crisantem corimbós, n m alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarida corimbosa, n f alt. sin.
- ca margarida de bosc, n f alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca segura de bosc, n f alt. sin.
- nc Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl.
compostes / asteràcies
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
margarida de camí
margarida de camí
compostes / asteràcies
- ca margarida de camí, n f
- ca margaridot, n m alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare L. subsp. vogtii O. Bolòs et Vigo
- nc Leucanthemum maestracense Vogt et Hellw. sin. compl.
compostes / asteràcies
margarida de camp
margarida de camp
compostes / asteràcies
- ca camamilla grossa, n f
- ca floranda, n f alt. sin.
- ca leucantem, n m alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarida de camp, n f alt. sin.
- ca margarida de prat, n f alt. sin.
- ca margarida vera, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarides de bosc, n f pl alt. sin.
- ca margarides de camp, n f pl alt. sin.
- ca margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare Lam.
- nc Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.
compostes / asteràcies
Nota
-
1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
margarida de flor gran
margarida de flor gran
compostes / asteràcies
- ca margarida de flor gran, n f
- ca margarida, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare Lam. subsp. maximum (Ramond) O. Bolòs et Vigo
- nc Chrysanthemum maximum Ramond sin. compl.
- nc Leucanthemum maximum (Ramond) DC. sin. compl.
compostes / asteràcies
margarida de flor gran
margarida de flor gran
compostes / asteràcies
- ca margarida, n f
- ca margarida de flor gran, n f alt. sin.
- ca margarida gran, n f alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare Lam. subsp. catalaunicum (Vogt) O. Bolòs et Vigo
- nc Leucanthemum catalaunicum Vogt sin. compl.
compostes / asteràcies
margarida de marjal
margarida de marjal
compostes / asteràcies
- ca àster suculent, n m
- ca àster tripoli, n m alt. sin.
- ca cabridella, n f alt. sin.
- ca margarida de marjal, n f alt. sin.
- nc Aster tripolium L. subsp. pannonicus (Jacq.) Soó
compostes / asteràcies
margarida de muntanya
margarida de muntanya
compostes / asteràcies
- ca àntemis de muntanya, n f
- ca margarida de muntanya, n f alt. sin.
- nc Anthemis cretica L.
compostes / asteràcies
margarida de paper
margarida de paper
compostes / asteràcies
- ca immortal, n f
- ca sempreviva, n f sin. compl.
- ca flor de palla, n f alt. sin.
- ca margarida de paper, n f alt. sin.
- nc Bracteantha bracteata (Vent.) Anderb. et Haegi
- nc Helichrysum bracteatum (Vent.) Andrews sin. compl.
compostes / asteràcies
margarida de prat
margarida de prat
compostes / asteràcies
- ca camamilla grossa, n f
- ca floranda, n f alt. sin.
- ca leucantem, n m alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarida de camp, n f alt. sin.
- ca margarida de prat, n f alt. sin.
- ca margarida vera, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarides de bosc, n f pl alt. sin.
- ca margarides de camp, n f pl alt. sin.
- ca margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- nc Leucanthemum vulgare Lam.
- nc Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.
compostes / asteràcies
Nota
-
1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
