Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sordonaia, n f
  • ca  coronària, n f sin. compl.
  • ca  moixos, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  bolig, n m alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  margalidera de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mirambell, n m alt. sin.
  • ca  rams de Tots Sants, n m pl alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • nc  Chrysanthemum coronarium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • Cagaranxo és un nom alguerès provinent del gal·lurès cagaranciu.
  • ca  botonets, n m pl
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta blanca, n f alt. sin.
  • ca  margarideta de riu, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia perenne, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita menuda, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  moristella, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • nc  Bellis perennis L.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
  • ca  ull de bou, n m
  • ca  bolig, n m alt. sin.
  • ca  bolig de bou, n m alt. sin.
  • ca  cerdà, n m alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  criallei, n m alt. sin.
  • ca  engreixaporc, n m alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  herba nana, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  moixos, n m pl alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou segetal, n m alt. sin.
  • nc  Chrysanthemum segetum L.

compostes / asteràcies

  • ca  cota altíssima, n f
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • nc  Anthemis altissima L.
  • nc  Cota altissima (L.) J. Gay sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

compostes / asteràcies

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
  • ca  botonets, n m pl
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta blanca, n f alt. sin.
  • ca  margarideta de riu, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia perenne, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita menuda, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • ca  moristella, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • nc  Bellis perennis L.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.