Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "beca" dins totes les àrees temàtiques

desembocadura desembocadura

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  desembocadura, n f
  • ca  embocadura, n f
  • ca  boca, n f sin. compl.
  • ca  gola, n f sin. compl.
  • es  boca
  • es  desembocadura
  • fr  bouche
  • fr  embouchure
  • en  mouth

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Lloc on un corrent d'aigua desguassa al mar, a un llac o a un altre corrent del qual és afluent.
desembocadura desembocadura

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  desembocadura, n f
  • ca  boca, n f sin. compl.
  • es  boca
  • es  desembocadura
  • en  mouth

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>, <Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
Lloc on un corrent d'aigua desguassa a la mar, en un llac o en un altre corrent del qual és afluent.
dictamen CECA dictamen CECA

<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).

© Communautés européennes, 2004

La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.

  • ca  dictamen CECA, n m
  • es  dictamen CECA
  • fr  avis CECA
  • en  ECSC opinion

<Comunitats europees > Dret comunitari>

Nota

  • La sigla CECA correspon a Comunitat Europea del Carbó i l'Acer.
efèlide efèlide

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  efèlide, n f
  • ca  piga, n f sin. compl.
  • es  efélide
  • es  lunar
  • es  peca
  • fr  éphélide
  • fr  grain de beauté
  • fr  tache de rousseur
  • en  beautyspot
  • en  birthmark
  • en  ephelis
  • en  freckle
  • en  mole

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Petita taca pigmentada de la pell, d'ordinari múltiple, de forma irregular, de color groguenc, castany o bru, amb variacions en la intensitat de la seva coloració, que apareix en zones exposades a la llum solar, amb més freqüència al nas, les galtes, el front, les espatlles, el dors de les mans i la porció superior del tronc, en persones joves predisposades genèticament que per regla general tenen els cabells roigs o rossos i gran sensibilitat a les cremades del sol. Es fa més palesa a l'estiu per l'acció estimuladora de la melanogènesi de les radiacions ultraviolades solars. En l'edat adulta acostuma a remetre. El nombre de melanòcits de les efèlides no està augmentat sinó que formen melanina més ràpidament i en una quantitat més gran que els melanòcits de la pell normal. Cal diferenciar-la del lentigen.

Nota

  • La denominació efèlide prové del grec éphelis 'piga'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escanyagats, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  veces bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  veçó, n m alt. sin.
  • ca  veçó hirsut, n m alt. sin.
  • ca  vícia hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  essos, n m pl var. ling.
  • nc  Vicia hirsuta (L.) Gray
  • nc  Ervum hirsutum L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escanyagats escanyagats

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escanyagats, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  veces bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  veçó, n m alt. sin.
  • ca  veçó hirsut, n m alt. sin.
  • ca  vícia hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  essos, n m pl var. ling.
  • nc  Vicia hirsuta (L.) Gray
  • nc  Ervum hirsutum L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

exacció CECA exacció CECA

<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).

© Communautés européennes, 2004

La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.

  • ca  exacció CECA, n f
  • es  exacción CECA
  • fr  prélèvement CECA
  • en  ECSC levy

<Comunitats europees > Finances comunitàries>

Nota

  • La sigla CECA correspon a Comunitat Europea del Carbó i l'Acer.
fesol bord fesol bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fesol bord, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  vícia bitínica, n f alt. sin.
  • nc  Vicia bithynica (L.) L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fesol bord, n m
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  vícia bitínica, n f alt. sin.
  • nc  Vicia bithynica (L.) L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fesol bord, n m
  • ca  fesols bords, n m pl alt. sin.
  • ca  guixó, n m alt. sin.
  • ca  guixó articulat, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  veça, n f alt. sin.
  • ca  veçó, n m alt. sin.
  • ca  veçot, n m alt. sin.
  • ca  veçot articulat, n m alt. sin.
  • ca  veçot bord, n m alt. sin.
  • nc  Lathyrus clymenum L.
  • nc  Lathyrus articulatus L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>