Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "dialecte" dins totes les àrees temàtiques

dialecte dialecte

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto
  • fr  dialecte
  • en  dialect

<Lingüística>

Definició
1. Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants. 2. En dialectologia, modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini, delimitada per diverses isoglosses.
dialecte dialecte

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto
  • en  dialect

<Comunicació empresarial > Comunicació>

Definició
Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants.
dialecte dialecte

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto, n m
  • fr  dialecte, n m
  • en  dialect, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

dialecte dialecte

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto
  • fr  dialecte
  • en  dialect

<Lingüística>

Definició
Varietat diatòpica o regional d'una llengua que presenta una sèrie de particularitats fonètiques i fonològiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.

Nota

  • S'han adduït diferents criteris per a establir l'oposició entre llengua i dialecte, com ara la consciència lingüística dels parlants, la intercomprensió o el grau de diferenciació determinat per mitjà de procediments dialectomètrics. Aquests criteris poden ajudar a delimitar els diferents dialectes d'una llengua, però cap no és definitiu: la consciència lingüística dels parlants pot veure's molt alterada en una situació de diglòssia; la intercomprensió pot plantejar problemes en el cas dels dialectes constitutius, i l'intent de mesurar les diferències ha donat pocs resultats positius. Pel que fa a la classificació dels dialectes, es poden utilitzar criteris diferents. Des d'una perspectiva històrica, els dialectes poden ser constitutius i consecutius. Tenint en compte la vitalitat d'ús, es pot parlar de dialectes normals, decadents, residuals i extingits. Des d'un punt de vista geogràfic, es diferencien els parlars locals, els subdialectes i els dialectes pròpiament dits. Finalment, es parla també de dialectes socials, o sociolectes, i de dialectes històrics quan les varietats no són geogràfiques sinó socials i històriques.
varietat diatòpica varietat diatòpica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  varietat diatòpica, n f
  • ca  dialecte, n f sin. compl.
  • ca  varietat geogràfica, n f sin. compl.
  • es  variedad diatópica
  • fr  variété diatopique
  • en  regional variety

<Lingüística>

Definició
Varietat característica d'una zona determinada del domini d'una llengua.

Nota

  • El català, per exemple, té diferents varietats diatòpiques agrupades en dos gran blocs, l'oriental i l'occidental. Al bloc oriental pertanyen el català central, el septentrional, el baleàric i l'alguerés; i a l'occidental, el català nord-occidental i el valencià. Les varietats poden presentar alhora subvarietats, com el cas del valencià septentrional, el meridional, l'alacantí, etc.