Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "jovial" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a jornal
- es a jornal
- fr à la journée
- fr à tant par jour
- en work for a day's wage
<Enginyeria forestal>
<Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca abúlia social, n f
<Salut mental>
Definició
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca actor social | actora social, n m, f
- es actor social
- en social actor
<Sociologia>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca actor social | actora social, n m, f
- es actor social | actora social, n m, f
- en social actor, n
<Institucionalització > Rol i estatus>
Definició
Nota
- 1. La teoria del rol considera que tots els individus són actors socials.
- 2. El sociòleg francès Bruno Latour va introduir el terme actant en el context de la seva teoria de l'actor-xarxa. Un actant és tant un humà com un no humà que duu a terme una acció social.
<Salut mental > Psicologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca adaptació social, n f
<Salut mental > Psicologia>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca addicció social, n f
- es adicción social, n f
- fr addiction sociale, n f
- en social addiction, n
<Sociologia>
Definició
Nota
- 1. Es consideren addiccions socials la ludopatia, l'addicció a comprar, l'addicció a treballar o l'addicció tecnològica (especialment, a internet, les xarxes socials o els videojocs).
- 2. Les addiccions socials generen problemes personals, socials i sanitaris.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adequació social, n f
- es adecuación social
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
L'adequació social és una doctrina o teoria que sosté que les accions que es mouen en el marc de l'ordre de la vida en comunitat format històricament no es poden incloure a cap tipus delictiu, ni tan sols quan formalment (causalment) el compleixen i materialment comporten perills per a béns juridicopenalment protegits.
La teoria de l'adequació social va ser formulada originàriament pel penalista alemany Hans Welzel. Segons aquest autor, als tipus es fa palesa la naturalesa social i històrica del dret penal: assenyalen les formes de conducta que s'aparten greument dels ordres històrics de la vida social.
L'adequació social és, d'aquesta manera, l'estat normal de la llibertat social d'acció. Alguns exemples de formes de conducta típiques, però socialment adequades, són: la participació en el modern trànsit motoritzat, marítim o aeri; l'explotació nuclear; els esports; les lesions corporals insignificants; les privacions de llibertat irrellevants; servir begudes alcohòliques; el lliurament habitual de regals de poc valor als funcionaris públics, entre altres. En tots aquests casos, des del punt de vista ex post, hi ha un perill pel bé jurídic protegit, però no s'arriba a superar la llibertat general d'acció, atès que aquestes conductes es mouen dins allò que és socialment habitual o adequat.
En la doctrina ha estat molt discutida la naturalesa de l'adequació social. Alguns autors entenen que es tracta d'una causa d'atipicitat, mentre que d'altres creuen que és una autèntica causa de justificació. La posició dominant sembla que s'inclina per la primera opció. S'entén que l'adequació social constitueix un criteri d'interpretació que obliga a restringir l'abast literal dels tipus de la part especial, excloent-ne els comportaments que siguin socialment adequats. Si s'entén que el tipus compleix la funció de seleccionar els comportaments penalment rellevants per la seva especial gravetat, es pot afirmar que el tipus s'ha de limitar a descriure lesions o posades en perill de béns jurídics de certa importància, tant pel valor del bé lesionat o per la proximitat de la seva posada en perill, com per la manera en què s'efectuen. Això permet entendre que les activitats socialment adequades no realitzen cap tipus per raó de la seva escassa gravetat.
Pel que fa a la problemàtica de l'adequació social i la imputació objectiva, i no obstant el que s'ha afirmat fins ara, el desenvolupament de la teoria del tipus ha influït de manera determinant en l'abast de l'adequació social com a criteri d'exclusió de la tipicitat. En efecte, el fet de reconèixer que la conducta socialment adequada és atípica només al·ludeix al fet que el desvalor social d'una conducta és inherent al tipus com a tipus d'injust. No es tracta, per tant, d'un element del tipus, sinó de la seva essència: tots els tipus han de ser interpretats de manera que només hi encaixin conductes socialment inadequades.
Ara bé, fins i tot la utilitat de l'adequació social com a criteri hermenèutic dels tipus ha quedat superada o dissolta per un instrumental molt més precís i carregat de contingut normatiu: la teoria de la imputació objectiva. En efecte, tot i que la inspiració general de la teoria de l'adequació social és correcta, el problema principal és la incapacitat que té per a decidir quan es tracta d'un comportament socialment (in)adequat. Amb el reconeixement que l'element fonamental dels tipus és la creació d'un risc penalment desaprovat, l'adequació social es dilueix en el concepte de risc no penalment desaprovat o risc permès. Si només un judici sobre la rellevància (objectiva-subjectiva) del risc, i no la mera causalitat abastada pel dol, fonamenta la tipicitat de les conductes desaprovades pel dret penal, és innecessari un retorn a la valoració social i general sobre la seva adequació o inadequació social per a excloure-la. La tipicitat no es donarà ja per la manca de la presència d'un risc penalment rellevant. Els casos abans mencionats es resolen acudint a la idea de risc qualitativament no prohibit o risc permès: el nebot que persuadeix l'oncle ric per tal que surti a passejar enmig d'un gran xàfec no respon pel delicte d'homicidi dolós si, tal com ell desitjava per a cobrar l'herència, es produeix la mort de l'oncle a conseqüència d'un llamp.
En definitiva, l'antiga idea de l'adequació social, tot i que és essencialment correcta, ha quedat superada pel desenvolupament de la teoria de la imputació objectiva, concretament amb el criteri que cap risc general de la vida o risc permès no pot donar lloc a responsabilitat per les conseqüències que se'n derivin.
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca agregador social, n m
- es agregador de redes sociales
- es agregador social
- fr aggrégateur de réseaux sociaux
- fr outil de lifestream
- en lifestream aggregator
- en social aggregator
- en social network aggregator
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca al·luvió, n m
- ca dipòsit al·luvial, n m sin. compl.
- es aluvión
- en alluvium
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
Sol estar constituït per acumulacions de blocs, còdols, graves, sorres i llims estratificats. En els cursos alts, a causa del fort pendent, hi predominen els blocs i les graves, mentre que, en els cursos baixos, hi predominen les sorres i els llims. Els al·luvions són ^sòls mal gradats^, presenten ^clasts^ força arrodonits, i les partícules de la part superior del dipòsit són de mida més reduïda. Són materials permeables que donen lloc a ^aqüífers^ excel·lents.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca al·luvial, adj
- es aluvial
- en alluvial
<Arqueologia > Treball de laboratori > Geoarqueologia>
