Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "maguei" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
  • ca  babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
  • ca  blini, blinis (EXEMPLE), n m
  • ca  burca, burques (EXEMPLE), n m
  • ca  kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
  • ca  kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
  • ca  lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
  • ca  manga, mangues (EXEMPLE), n m
  • ca  mousse, mousses (EXEMPLE), n f
  • ca  ninja, ninges (EXEMPLE), n m
  • ca  nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
  • ca  play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
  • ca  tanka, tankes (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
La flexió en plural dels manlleus introduïts en el sistema lingüístic català sol seguir les normes morfològiques habituals del català, és a dir que la forma plural es crea afegint al singular la marca -s, amb les variants -os i -es segons els casos; igualment, cal aplicar les modificacions gràfiques que siguin necessàries en català a les formes plurals resultants.

Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]

Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]

El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
adaptador de bandes adaptador de bandes

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adaptador de bandes, n m
  • ca  atacador de bandes, n m
  • ca  posicionador de bandes, n m
  • es  adaptador de bandas
  • es  atacador de bandas
  • es  posicionador de bandas
  • fr  adaptateur de bagues
  • fr  fouloir enfonce bagues
  • en  band adapter
  • en  band pusher
  • en  band seater

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

aflaquiment aflaquiment

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  aflaquiment, n m
  • ca  amagriment, n m
  • es  delgadez
  • es  enflaquecimiento
  • es  magrez
  • fr  amaigrissement
  • fr  maigreur
  • en  leanness

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

aflaquiment aflaquiment

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  aflaquiment, n m
  • ca  amagriment, n m
  • es  delgadez
  • es  enflaquecimiento
  • es  magrez
  • fr  amaigrissement
  • fr  maigreur
  • en  leanness

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Disminució del pes corporal per la pèrdua generalitzada de greix i d'altres teixits.
aflaquiment aflaquiment

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  aflaquiment, n m
  • ca  amagriment, n m
  • es  delgadez
  • es  enflaquecimiento
  • es  magrez
  • fr  amaigrissement
  • fr  maigreur
  • en  leanness

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Disminució del pes corporal per la pèrdua generalitzada de greix i d'altres teixits.
aforament manual aforament manual

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  aforament manual, n m
  • es  aforo manual
  • fr  comptage manuel
  • en  manual census
  • en  manual traffic counting

<Trànsit > Circulació > Informació i previsió>

Definició
Aforament de trànsit fet per observadors situats a la vora de la calçada en un punt fix d'un itinerari, que s'utilitza per a mesurar intensitats de trànsit a les hores punta o en períodes breus i per a determinar els moviments de vehicles en una intersecció.
aixecar bandes aixecar bandes

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aixecar bandes, v intr
  • es  quitar bandas
  • fr  enlever les bagues
  • en  deband, to

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

altar major altar major

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  altar major, n m
  • es  altar mayor, n m
  • fr  autel majeur, n m
  • fr  maître-autel, n m
  • en  high altar, n
  • eu  aldare nagusi, n
  • eu  oparri nagusi, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  amagament, n m
  • es  amague

<Arts > Dansa>

Definició
Pas de simulació o de temptativa propi d'alguns balls, especialment del tango.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  amagament, n m
  • es  amague

<Arts > Dansa>

Definició
Acció i efecte d'amagar un pas o una part del cos durant el ball.