Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca aula, n f
es aula
en aula

<Arqueologia > Construccions > Estructures>

Definició

Conjunt dels palaus imperials romans i dels edificis de la cort.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca aula, n f
es aula
en aula

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>

Definició

Gran pati obert d'una casa romana al voltant del qual hi havia els estables.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca aula, n f
ca classe, n f sin. compl.
es aula
es clase
fr classe
fr salle de classe
en classroom

<Educació > Organització i gestió educatives > Aules i equipaments>

Definició

Espai d'un centre educatiu destinat a portar-hi a terme els processos d'ensenyament i aprenentatge entre els professors i els alumnes d'un grup classe.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca aula, n f
es aula
en aula

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Gran pati obert al voltant del qual es distribuïen els estables a les cases de la Roma antiga.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca aula, n f
es aula
en aula

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Conjunt dels palaus imperials i els edificis de la cort o àulics, durant l'Imperi romà.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca aula, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició

Part anterior del tercer ventricle del cervell, per on es comunica amb els ventricles laterals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "maula" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota