Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca corró llis, n m
ca corró compactador, n m sin. compl.
es rodillo apisonador
es rodillo asentador
es rodillo compactador
es rodillo liso
fr rouleau compacteur
fr rouleau plombeur
it rullo compressore
en compaction roller
en flat roller
en press roller
en smooth roller
de Druckrolle
de Glattwalze
de Schlichtwalze

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Corró format per un o diversos cilindres de superfície llisa, que s'utilitza per a aplanar la terra.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca corró llis, n m
ca corró compactador, n m sin. compl.
es rodillo apisonador
es rodillo asentador
es rodillo compactador
es rodillo liso
fr rouleau compacteur
fr rouleau plombeur
it rullo compressore
en compaction roller
en flat roller
en press roller
en smooth roller
de Druckrolle
de Glattwalze
de Schlichtwalze

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca corró marcador, n m
es rodillo marcador
fr rouleau marqueur
it rullo marcatore
en marking roller
de Markierwalze

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Corró format per discs troncocònics de parets rectes i situats al mateix eix sense separació entre ells.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cup, n m
ca trull, n m sin. compl.
es jaraíz
es lagar
fr fouloir
en wine press

<Vinificació. Enologia>

Definició

Recipient on es trepitja el raïm.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca desclavar, v tr
es desclavar
fr déclouer
en drive out, to
en pull, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició

Fer sortir un clau de dins d'un cos sòlid, generalment amb una eina.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca desclavar, v tr
es desclavar, v tr
fr déclouer, v tr
en drive out, to, v tr
en pull, to, v tr
eu iltzeak atera
eu iltzeak kendu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca dull, n m
ca tap, n m
es desaguadero
es tapón de achique
fr vanne
en seacock

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>, <Esport > 11 Esports nàutics > 06 Motonàutica>

Definició

Forat al fons d'una embarcació, tapat amb un tap de metall o de plàstic, que serveix per a fer sortir l'aigua que no s'ha pogut recollir amb la bomba de buidatge un cop posada l'embarcació en terra.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca encavallada, n f
es cercha
en trull
en truss

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició

Element constructiu format per un mínim de dues bigues, disposades a dues aigües, i un tirant inferior.

S'han emprat tradicionalment per a la formació de cobertes de bigues de fusta en combinació amb tirants de fusta o metàl·lics. Més modernament, s'han emprat encavallades d'estructura metàl·lica o de formigó prefabricat per a la mateixa finalitat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enciam crespat, n m
ca lletuga arrissada, n f alt. sin.
ca lletuga rulla, n f alt. sin.
ca lletuga tavellada, n f alt. sin.
ca lletuga reülla, n f var. ling.
ca lletuga rissada, n f var. ling.
nc Lactuca sativa L. var. crispa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca enciam crespat, n m
ca lletuga arrissada, n f alt. sin.
ca lletuga rulla, n f alt. sin.
ca lletuga tavellada, n f alt. sin.
ca lletuga reülla, n f var. ling.
ca lletuga rissada, n f var. ling.
nc Lactuca sativa L. var. crispa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rull" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició