Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca civada estèril, n f
ca civadella, n f alt. sin.
ca escanyacavalls, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca estripa-sac, n m alt. sin.
ca estripa-sacs, n m alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
ca margall llarg, n m alt. sin.
ca trapa-sac, n m alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
nc Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca civada estèril, n f
ca civadella, n f alt. sin.
ca escanyacavalls, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca estripa-sac, n m alt. sin.
ca estripa-sacs, n m alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
ca margall llarg, n m alt. sin.
ca trapa-sac, n m alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
nc Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca conducte coclear, n m
ca cargol membranós, n m sin. compl.
ca còclea membranosa, n f sin. compl.
ca conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
ca laberint acústic, n m sin. compl.
ca làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
ca membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
ca porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
ca rampa de Löwenberg, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca corn alpí, n m
ca trompa alpina, n f
es cuerno alpino
es trompa alpina
fr cor des Alpes
en Alpine horn
de Alpenhorn
de Alphorn

<Instruments musicals > Instruments aeròfons>

Definició

Instrument aeròfon de fusta propi dels Alps, que consta d'un tub llarg generalment recte, d'entre 1,5 i 4 metres, amb un pavelló corbat cap a dalt.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca corn de caça, n m
ca corn, n m sin. compl.
es cuerno
es cuerno de caza
es trompa de caza
fr cor de chasse
en hunting horn

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca corn de caça, n m
ca corn, n m sin. compl.
es cuerno
es cuerno de caza
es trompa de caza
fr cor de chasse
en hunting horn

<Instruments musicals > Instruments aeròfons>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca escala rampa, n f
es escalón de asno
es rampa escalonada
fr pas-d'âne
en ramped step
en shallow step

<Construcció > Urbanisme>

Definició

Escala els graons de la qual admeten més d'una passa al seu interior i en què el pla horitzontal sovint és lleugerament inclinat i el vertical és de dimensions molt reduïdes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca escar, n m
ca moll varador, n m sin. compl.
es muelle varadero
es rampa de varada
es varadero
en hauling ramp
en slipway

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició

Instal·lació a la vora de la mar o d'un riu, disposada de manera que per un pla inclinat es poden avarar o treure de l'aigua les embarcacions.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca escar, n m
ca rampa, n f
es rampa de varada
es varadero
fr échouage
fr rampe de halage
en hauling ramp
en shipyard

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició

Pla inclinat que serveix per a avarar i treure a terra embarcacions.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca glacis, n m
es glacis
es rampa
fr glacis
en pediment

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Superfície d'erosió lleugerament inclinada, desenvolupada sobre un substrat rocós poc resistent i que sol trobar-se a la base d'un relleu muntanyós, especialment en ambients àrids.

Nota

Els autors europeus distingeixen glacis, quan la superfície d'erosió es desenvolupa sobre roca poc resistent, de pediment, sobre roca dura. Els autors americans utilitzen pediment per als dos conceptes.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "trampa" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota