Diccionari general de l'esport

Tant fitnes cardiovascular, com cardiofitnes, com, en certs contextos, càrdio (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades; en canvi, no es consideren adequades les formes creades sobre*fitness.

Els motius de la tria de fitnes cardiovascular, cardiofitnes i càrdio són els següents:

- Pel que fa a fitnes cardiovascular:
(1) Adapta la forma original anglesa cardiovascular fitness a l'ordre de nom + adjectiu propi del català.
(2) Pren com a base l'adaptació fitnes, recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i anteriorment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

- Pel que fa a cardiofitnes:
(1) Converteix l'adjectiu original cardiovascular en la forma prefixada cardio-, de manera que crea una paraula composta ajustada a les regles morfològiques del català.
(2) Pren com a base l'adaptació fitnes.

- Pel que fa a càrdio:
(1) Redueix la forma cardiofitnes a l'element més distintiu, cardio-, escrit d'acord amb les regles ortogràfiques del català per a les paraules independents.
(2) Cobreix el mateix camp de significats que la forma completa, cardiofitnes.
(3) Per les ambigüitats que pot generar a partir dels múltiples termes que contenen cardio-, es considera una forma sobretot col·loquial.

En canvi, *cardiofitness, *fitness cardiovascular, etc. presenten el problema de prendre com a nucli fitness, una forma anglesa que la normativa ha decidit adaptar en fitnes. Aquesta adaptació evita la presència de dues s en final de paraula, que és una grafia estranya al català, i, per contra, no s'allunya gaire de l'original i tampoc afecta la pronúncia.

El fitnes cardiovascular, o el cardiofitnes, o fins i tot el càrdio, és la pràctica del fitnes pensada especialment per a exercitar el cor i els vasos sanguinis.

Tant fitnes (nom masculí), com condició física (nom femení), com forma (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *fitness i *condicionament físic.

- El fitnes (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada anteriorment pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un conjunt de pràctiques físiques, generalment dutes a terme en un centre esportiu, que tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física; es considera que el fitnes s'ha de complementar amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats.
. Per descartar l'alternativa *condicionament físic (que era la forma normalitzada pel Consell Supervisor prèviament, el 1995) s'han tingut en compte els motius següents:
(1) El manlleu continua tenint un ús majoritari en el sector (gimnasos, publicacions especialitzades, especialistes i mitjans de comunicació) i fins i tot es pot considerar integrat en la llengua general.
(2) Es documenta el manlleu també en castellà, francès, italià i alemany, en alguns casos en diccionaris generals.
(3) El Consell Supervisor ha rebut diverses peticions d'acceptació del manlleu durant els últims anys.
. Per adaptar el manlleu (fitnes en lloc de *fitness), es van tenir en compte els motius següents:
(1) Es considera preferible l'adaptació perquè aquest terme pràcticament ha passat a formar part de la llengua general.
(2) L'adaptació difereix molt poc de la denominació originària (comporta únicament l'eliminació d'una essa al final de mot), de manera que s'identifica sense problema amb el concepte.
(3) Té el vistiplau dels especialistes.
. L'equivalent castellà és fitness; els francesos, conditionnement physique, entraînement physique, fitness i gymnastique de forme; l'italià, fitness; els anglesos, fitness training, physical condition training, physical conditioning, physical fitness training i physical training, i l'alemany, Fitnesstraining.

- La condició física (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'estat general de la capacitat física i psicomotora d'una persona; el fitnes i les activitats gimnàstiques en general, doncs, pretenen aconseguir una bona condició física.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És molt coneguda i utilitzada en l'àmbit esportiu.
(2) Es documenta àmpliament en fonts especialitzades i terminològiques catalanes.
(3) És lingüísticament adequada, a partir del sentit de condició del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ("Qualitat que forma part de la manera d'ésser d'una persona o una cosa").
(4) En les altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.
. Els equivalents castellans són condición física i estado físico; el francès, condition physique; l'italià, condizione fisica, i l'anglès, physical condition.

- La forma és la condició física que té un esportista en un moment determinat de la temporada per a la pràctica d'un esport, tal com ja s'estableix en el diccionari normatiu; es tracta, doncs, de l'avaluació de la condició física en un moment concret amb relació a la pràctica d'un esport.
. L'equivalent castellà és forma; el francès, forme, i l'anglès, form.

Tant futbolgolf com futgolf es consideren denominacions adequades, tot i que tenen sentits una mica diferents; en canvi, les grafies *futbol golf i *footgolf no es consideren formes adequades.

Els motius d'aquesta tria són els següents:

- Pel que fa a futbolgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb dues paraules catalanes que té un sentit nou, el qual no és ni una modificació del sentit del primer nom (com passa amb camió cisterna o gos llop), ni tampoc una suma dels sentits dels dos noms (és el cas de caça bombarder o berenar sopar).
. El futbolgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un terreny expressament dissenyat per a aquest esport, que consisteix a introduir una pilota de futbol en una sèrie de forats successius per mitjà de puntades de peu, amb el mínim nombre de cops possible i superant diversos obstacles que fan pensar en un camp de minigolf. Els camps de joc de futbolgolf tenen el mateix nombre de forats que un camp de golf i estan calculats per completar-los amb el mateix nombre de cops, però tenen aproximadament la meitat d'extensió, cosa que els fa aptes per a tots els nivells.
. L'equivalent castellà és fútbol-golf; el francès, footballgolf, i els anglesos, footballgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).

- Pel que fa a futgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb un tros d'una paraula que no existeix per si sol (fut-, de futbol) i una paraula sencera.
. S'escriu futgolf perquè la forma fut- procedeix de la paraula ja catalanitzada futbol.
. El futgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un camp de golf, que consisteix igualment a introduir una pilota de futbol en els forats, degudament ampliats, colpejant-la amb el peu, amb el mínim nombre de cops possible. Ara bé, els obstacles són els propis d'un camp de golf (búnquers, turons, etc.) i l'extensió també és la mateixa d'un camp de golf, cosa que demana molta potència de xut. Per això els practicants de futgolf solen ser futbolistes o exfutbolistes.
. Els equivalents castellans són footgolf, futgolf i fútgolf; el francès, footgolf, i els anglesos, footgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).

En canvi, *futbol golf i *footgolf tenen inconvenients gràfics:
. *futbol golf comporta escriure separat un compost que no es pot considerar ni un tipus de futbol (a diferència del futbol sala) ni una suma de futbol i de golf (perquè clarament hi predomina el golf).
. *footgolf implica prendre la primera part de l'anglès football, innecessàriament perquè ja fa molts anys que en català hi ha la forma adaptada futbol, plenament consolidada.

Tant futbol com futbol sala i futsal (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El futbol és un esport de pilota practicat a l'aire lliure en un camp de joc de gespa, que fa de 100 a 110 m de llarg i de 64 a 75 m d'ample, entre dos equips de deu jugadors de camp i un porter, consistent a introduir una pilota a la porteria de l'equip adversari impulsant-la amb qualsevol part del cos excepte els braços i les mans (el més habitual, però, és fer servir el peu). Els partits duren noranta minuts, dividits en dues parts de quaranta-cinc, i sovint els equips apliquen la regla del fora de joc.
. L'equivalent castellà és fútbol; el francès, football; l'italià, calcio; els anglesos, association football, football (en anglès britànic) i soccer (en anglès nord-americà), i l'alemany, Fußball.

- El futbol sala, amb el sinònim complementari futsal, és una variant del futbol que es juga en una pista de superfície dura de 42 a 36 m de llarg i de 22 a 18 m d'ample, amb una pilota més petita i entre dos equips de cinc jugadors. Els partits duren quaranta minuts, dividits en dues parts de vint, i no hi ha fora de joc.
. Els equivalents castellans són fútbol sala i futsal; els francesos, futbol en salle i futsal; els italians, calcetto, calcio a cinque i futsal; l'alemany, futsal, i els alemanys, Futsal i Hallenfußball.

Els motius de l'acceptació de futsal com a sinònim de futbol sala són els següents:
(1) Tot i que és un manlleu del portuguès del Brasil (a partir de futebol de salão) o del castellà de l'Amèrica del Sud (a partir de fútbol sala), també es pot crear a partir del català futbol sala, igual que heliport (helicòpter + aeroport), boirum (boira + fum) o informàtica (informació + automàtica).
(2) És una forma àmpliament utilitzada, per exemple en el nom de diversos clubs catalans, i ja recollida en alguns diccionaris catalans.
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
(4) També s'utilitza en altres llengües, com a denominació única (per exemple, en anglès) o com a forma sinònima (en castellà, en francès, en italià, en portuguès i en alemany).

Tant Grand Slam com gran eslam (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, amb significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *gran slam.

- El Grand Slam és el conjunt dels quatre grans tornejos del circuit mundial de tennis, que es disputen al llarg de dues setmanes i amb partits de tres sets guanyats en categoria masculina (en categoria femenina dos, com en la resta de tornejos). Aquests quatre tornejos són els que donen més puntuació en la classificació, més premis i també més prestigi als guanyadors.
. Els jugadors que els guanyen tots quatre en la mateixa temporada són els guanyadors del Grand Slam. (Fins ara només ho han aconseguit, per ordre cronològic, Don Budge, Maureen Connolly, Margaret Court, Rod Laver i Steffi Graf.)
. L'equivalent castellà és Grand Slam; el francès, Grand Chelem; l'italià, Grand Slam, i l'anglès, Grand Slam.

- Un gran eslam o un torneig de Grand Slam és cadascun dels quatre tornejos que formen el Grand Slam.
. Els quatre grans eslams són el de Roland Garros (disputat sobre terra batuda), el d'Austràlia (superfície dura), el dels Estats Units (superfície dura) i el de Wimbledon (herba).
. Els equivalents castellans són Grand Slam i torneo de Grand Slam; els francesos, Chelem i tournoi du Grand Chelem; els italians, Major, Slam i torneo del Grande Slam, i els anglesos, Grand Slam, Grand Slam tournament i major.

Els motius de catalanitzar Grand Slam només amb un dels sentits són els següents:
(1) Com a denominació del conjunt de tornejos, Grand Slam rep un tractament de nom propi, amb majúscules i sense adaptació ortogràfica ni flexió, perquè és una denominació pròpia del joc del bridge (victòria aconseguida amb la màxima puntuació possible) que no té traducció en català; a més, s'ajusta a l'ús que en fan majoritàriament les altres llengües.
Ex.: Steffi Graf va guanyar el Grand Slam el 1988.
(2) Com a denominació de cadascun dels quatre grans tornejos, gran eslam és un nom comú, equivalent a torneig de Grand Slam, que es pot flexionar en plural quan el context ho requereix; per tant, s'hi aplica el tractament habitual d'afegir una e- als manlleus començats amb s i consonant (com ara scanner --> escàner, starter --> estàrter, spaghetti --> espaguetis), per ajustar-los al sistema de pronúncia del català.
Ex.: Steffi Graf va guanyar 24 grans eslams.

En canvi, *gran slam és una forma híbrida, que modifica l'ortografia anglesa però no s'adapta a la pronúncia catalana.

Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.

- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.

Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:

- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.

- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.

Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).

Es considera que la forma adequada és mal de fondària (nom masculí), i no *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen, *narcosi submarina, *borratxera de les profunditats ni *embriaguesa de les profunditats.

El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.

En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.

El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.

Tant marxa aquàtica i marxa aquàtica costanera (noms femenins) com senderisme aquàtic (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.

- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.

Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).

Es considera que les formes adequades són mitjapunta (escrit com una sola paraula) i mig centre (escrit com dues paraules); en canvi, no es consideren adequades les formes *mitja punta (separat) ni *migcentre (junt).

- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.

- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.

. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.