Back to top
0 CRITERI Grand Slam, gran eslam o gran slam? 0 CRITERI Grand Slam, gran eslam o gran slam?

09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI Grand Slam, gran eslam o gran slam?

09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis, 50 Fitxes de criteris

Definició
Tant Grand Slam com gran eslam (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, amb significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *gran slam.

- El Grand Slam és el conjunt dels quatre grans tornejos del circuit mundial de tennis, que es disputen al llarg de dues setmanes i amb partits de tres sets guanyats en categoria masculina (en categoria femenina dos, com en la resta de tornejos). Aquests quatre tornejos són els que donen més puntuació en la classificació, més premis i també més prestigi als guanyadors.
. Els jugadors que els guanyen tots quatre en la mateixa temporada són els guanyadors del Grand Slam. (Fins ara només ho han aconseguit, per ordre cronològic, Don Budge, Maureen Connolly, Margaret Court, Rod Laver i Steffi Graf.)
. L'equivalent castellà és Grand Slam; el francès, Grand Chelem; l'italià, Grand Slam, i l'anglès, Grand Slam.

- Un gran eslam o un torneig de Grand Slam és cadascun dels quatre tornejos que formen el Grand Slam.
. Els quatre grans eslams són el de Roland Garros (disputat sobre terra batuda), el d'Austràlia (superfície dura), el dels Estats Units (superfície dura) i el de Wimbledon (herba).
. Els equivalents castellans són Grand Slam i torneo de Grand Slam; els francesos, Chelem i tournoi du Grand Chelem; els italians, Major, Slam i torneo del Grande Slam, i els anglesos, Grand Slam, Grand Slam tournament i major.

Els motius de catalanitzar Grand Slam només amb un dels sentits són els següents:
(1) Com a denominació del conjunt de tornejos, Grand Slam rep un tractament de nom propi, amb majúscules i sense adaptació ortogràfica ni flexió, perquè és una denominació pròpia del joc del bridge (victòria aconseguida amb la màxima puntuació possible) que no té traducció en català; a més, s'ajusta a l'ús que en fan majoritàriament les altres llengües.
Ex.: Steffi Graf va guanyar el Grand Slam el 1988.
(2) Com a denominació de cadascun dels quatre grans tornejos, gran eslam és un nom comú, equivalent a torneig de Grand Slam, que es pot flexionar en plural quan el context ho requereix; per tant, s'hi aplica el tractament habitual d'afegir una e- als manlleus començats amb s i consonant (com ara scanner --> escàner, starter --> estàrter, spaghetti --> espaguetis), per ajustar-los al sistema de pronúncia del català.
Ex.: Steffi Graf va guanyar 24 grans eslams.

En canvi, *gran slam és una forma híbrida, que modifica l'ortografia anglesa però no s'adapta a la pronúncia catalana.

Nota

  • 1. Grand Slam i gran eslam s'utilitzen en altres esports, a més del tennis:
    - En el món anglòfon, Grand Slam designa també els tornejos principals del golf i del rugbi.
    - En català, gran eslam designa també la millor jugada de beisbol.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de gran eslam al Cercaterm, i també el document de criteri original, El Grand Slam... o els grans eslams?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/grand-slam-o-els-grans-eslams).
0 CRITERI icestock o cúrling? 0 CRITERI icestock o cúrling?

17 Esports d'hivern, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI icestock o cúrling?

17 Esports d'hivern, 50 Fitxes de criteris

Definició
Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.

- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.

Nota

  • 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua? 0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?

01 Conceptes generals de l'esport, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?

01 Conceptes generals de l'esport, 50 Fitxes de criteris

Definició
Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:

- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.

- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.

Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).

Nota

0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats? 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?

10 Esports aquàtics, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?

10 Esports aquàtics, 50 Fitxes de criteris

Definició
Es considera que la forma adequada és mal de fondària (nom masculí), i no *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen, *narcosi submarina, *borratxera de les profunditats ni *embriaguesa de les profunditats.

El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.

En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.

El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.

Nota

0 CRITERI marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic? 0 CRITERI marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?

10 Esports aquàtics, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?

10 Esports aquàtics, 50 Fitxes de criteris

Definició
Tant marxa aquàtica i marxa aquàtica costanera (noms femenins) com senderisme aquàtic (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.

- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.

Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).

Nota

0 CRITERI mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre? 0 CRITERI mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?

09 Esports de pilota > 03 Futbol, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?

09 Esports de pilota > 03 Futbol, 50 Fitxes de criteris

Definició
Es considera que les formes adequades són mitjapunta (escrit com una sola paraula) i mig centre (escrit com dues paraules); en canvi, no es consideren adequades les formes *mitja punta (separat) ni *migcentre (junt).

- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.

- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.

. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.

Nota

0 CRITERI Noms de les jugadores de futbol: la lateral dreta, la lateral dret o el lateral dret? 0 CRITERI Noms de les jugadores de futbol: la lateral dreta, la lateral dret o el lateral dret?

09 Esports de pilota > 03 Futbol, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI Noms de les jugadores de futbol: la lateral dreta, la lateral dret o el lateral dret?

09 Esports de pilota > 03 Futbol, 50 Fitxes de criteris

Definició
Per a designar les jugadores de futbol, convé fer servir el gènere femení de totes les paraules que componen les denominacions de cada posició de joc. Això vol dir que s'ha d'utilitzar la forma femenina de l'article, la forma femenina del nom que fa de nucli de la denominació i la forma femenina de l'adjectiu, en cas que n'hi hagi.

Ara bé, cal tenir present que no tots els noms ni tots els adjectius tenen una forma femenina diferenciada de la forma masculina, ja que de vegades masculí i femení coincideixen.

Per tant, pot passar que la denominació d'una jugadora dona sigui del tot igual que la designació d'un jugador home, que només canviï el nom, que només canviï l'adjectiu o bé que canviïn nom i adjectiu. Tot i això, com que el gènere és femení (encara que la forma de la denominació sigui igual que la masculina), parlant de jugadores és necessari fer servir l'article femení.

Exemples de posicions de joc en què només varia l'article:
- la mig (les mitjos) - el mig (els mitjos)
- la mig centre (les mitjos centres) - el mig centre (els mitjos centres)
- la mitjapunta (les mitjapuntes) - el mitjapunta (els mitjapuntes)
- la punta (les puntes) - el punta (els puntes)

Exemples de posicions de joc en què varien l'article i el nom:
- la portera (les porteres) - el porter (els porters)
- la davantera centre (les davanteres centre) - el davanter centre (els davanters centre)

Exemples de posicions de joc en què varien l'article i l'adjectiu:
- la lateral esquerra (les laterals esquerres) - el lateral esquerre (els laterals esquerres)
- la lateral dreta (les laterals dretes) - el lateral dret (els laterals drets)
- la central esquerra (les centrals esquerres) - el central esquerre (els centrals esquerres)
- la central dreta (les centrals dretes) - el central dret (els centrals drets)
- la interior esquerra (les interiors esquerres) - l'interior esquerre (els interiors esquerres)
- la interior dreta (les interiors dretes) - l'interior dret (els interiors drets)
- l'extrem esquerra (les extrems esquerres) - l'extrem esquerre (els extrems esquerres)
- l'extrem dreta (les extrems dretes) - l'extrem dret (els extrems drets)
- la pivot defensiva (les pivots defensives) - el pivot defensiu (els pivots defensius)
- la pivot ofensiva (les pivots ofensives) - el pivot ofensiu (els pivots ofensius)

Exemples de posicions de joc en què varien l'article, el nom i l'adjectiu:
- la carrilera esquerra (les carrileres esquerres) - el carriler esquerre (els carrilers esquerres)
- la carrilera dreta (les carrileres dretes) - el carriler dret (els carrilers drets)

Nota

0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar? 0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?

09 Esports de pilota, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI Noms dels esports de pilota: adaptats al català o sense adaptar?

09 Esports de pilota, 50 Fitxes de criteris

Definició
Molts dels noms dels principals esports de pilota tenen origen anglès, perquè la majoria d'aquests esports van quedar regularitzats en països de parla anglesa durant el segle XIX o l'inici del segle XX, i va ser des d'aquests països que es van escampar per Europa.

El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:

(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).

(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)

(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol

[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]

(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix

(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)

Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.

Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.

Nota

0 CRITERI planter, plantilla o pedrera? 0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?

01 Conceptes generals de l'esport, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI planter, plantilla o pedrera?

01 Conceptes generals de l'esport, 50 Fitxes de criteris

Definició
Tant planter (nom masculí) com plantilla (nom femení) són formes adequades per a referir-se a un conjunt d'esportistes d'un club, encara que hi ha diferències importants segons si es designen jugadors d'equips diferents o d'un mateix equip. En canvi, la denominació *pedrera no es considera adequada amb aquest significat.

Pel que fa a les formes adequades:

- El planter és el conjunt dels esportistes joves que pertanyen als equips inferiors d'un mateix club esportiu; l'objectiu d'aquests esportistes és formar-se en l'esport i, amb sort, arribar a integrar-se en el primer equip.
. Es tracta d'una forma d'ús metafòric, que compara els esportistes en formació amb el lloc on es cultiven les plantes petites.
. L'equivalent castellà és la cantera; el francès, les équipes des jeunes; l'italià, le squadre giovanili, i l'anglès, the youth teams. (Com es pot veure, els equivalents en francès, italià i anglès són plurals que designen tots els equips inferiors, ja que no tenen un terme específic que correspongui al conjunt dels equips.)

- Una plantilla és el conjunt de jugadors d'un mateix equip, que competeix en una categoria concreta. Així, es pot parlar de la plantilla del primer equip, la plantilla de l'equip juvenil, la plantilla de l'equip infantil, etc.
. Els equivalents castellans són una plantilla o un plantel; el francès, un effectif; l'italià, una rosa, i l'anglès, a squad.

Pel que fa a *pedrera, es considera que és una denominació inadequada amb aquest sentit perquè, encara que el català pedrera i el castellà cantera designin el lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció, pedrera no té els significats metafòrics afegits que sí que té cantera. S'ha de tenir en compte que les llengües es singularitzen per les diferències en les paraules, la pronúncia i la sintaxi però també per les diferències en les metàfores que utilitzen, que es poden basar en comparacions diferents.

D'una manera similar, el català planter i el castellà plantel tenen la mateixa estructura lèxica i designen igualment un lloc on es cultiven plantes per a trasplantar-les, però tenen sentits metafòrics diferents:
- El català planter fa referència, metafòricament, als joves d'un club esportiu (les plantes joves; correspon al castellà cantera).
- El castellà plantel fa referència, també metafòricament, a les persones d'un mateix grup (en castellà se'n pot dir plantel o plantilla; en català, només plantilla).

Nota

0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín? 0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

13 Ciclisme, 15 Esports de motor > 02 Motociclisme, 50 Fitxes de criteris

  • ca  0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

13 Ciclisme, 15 Esports de motor > 02 Motociclisme, 50 Fitxes de criteris

Definició
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.

Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)

En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser i no *-ín.

. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.