Diccionari general de l'esport

Tant bloqueig i continuació com bloqueig i obertura (tots dos, nom masculins) es consideren formes adequades, amb significats diferents, mentre que es considera innecessari l'ús de les formes originals angleses *pick and roll i *pick and pop.

- El bloqueig i continuació és una jugada ofensiva en què un mateix jugador fa un bloqueig al defensa del seu company d'equip que té la pilota i a continuació es desplaça cap a cistella, de manera que el defensa ha d'escollir entre mantenir l'aparellament amb el jugador que té la pilota i deixar lliure el que li ha fet el bloqueig o, a la inversa, passar a defensar el jugador que li ha fet el bloqueig i deixar lliure el que té la pilota.
. Habitualment, fa el bloqueig un jugador alt (pivot o aler) i porta la pilota un jugador baix (base o aler).
. Els equivalents castellans són bloqueo y continuación i pick and roll; els francesos, écran et glissement i pick and roll; els italians, blocco sulla palla i pick and roll, i els anglesos, ball screen, pick and roll (amb la variant pick-and-roll) i screen and roll.

En canvi, el bloqueig i obertura es pot considerar una variant del bloqueig i continuació, ja que l'única cosa que canvia és que el jugador que fa el bloqueig no es dirigeix immediatament cap a la cistella sinó cap a una zona lliure de la línia exterior, per amenaçar de fer un llançament des de llarga distància o mitjana distància.
. En aquest cas, el jugador que fa el bloqueig, a més de ser alt, ha de tenir un bon llançament de lluny.
. Els equivalents castellans són bloqueo y apertura i pick and pop; el francès, pick and pop; l'italià, pick and pop, i l'anglès, pick and pop.

Pel que fa a *pick and roll i *pick and pop, que són les denominacions originals d'aquestes jugades ofensives (procedents del bàsquet de l'NBA), es consideren innecessàries en català, perquè les alternatives bloqueig i continuació i bloqueig i obertura són descriptives, mantenen una relació formal entre elles, recullen l'element primer de la jugada i ja tenen un cert ús.

Tant canvi per desviador com canvi intern (noms masculins) es consideren formes adequades per a designar els tipus de canvis de marxes més habituals en les bicicletes, encara que tenen significats diferents segons el sistema que utilitzin per a variar la relació de transmissió entre el moviment dels pedals i la roda posterior:

- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.

- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.

Tant ciclisme de sala (nom masculí) com bicicleta de sala (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *ciclisme indoor , *spinning ni *bicicleta de spinning.

- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.

- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.

Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.

D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.

En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:

(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar

Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.

Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:

Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs

Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular

El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.

El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.

Es considera que la forma adequada és esquat (nom masculí), i no *gatzoneta o *assegudeta, que són formes que també es poden documentar en català.

Els motius de la tria de esquat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació menor del manlleu anglès original squat, simplement amb l'afegiment d'una vocal per a fer pronunciable en català el grup [s+consonant]), que s'ajusta perfectament a la pronúncia i a l'ortografia catalanes.
(2) Es tracta d'una adaptació que es difon públicament des de fa anys, ja que la normalització és del 1995.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva precisió i per la forta presència en l'àmbit del manlleu de l'anglès.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a forma única (és el cas de l'italià) o bé en convivència amb alternatives pròpies (en castellà i francès).

En canvi, les altres formes presenten diversos problemes, que les fan poc aconsellables:

- *gatzoneta:
(1) És una paraula que no té un ús lliure sinó únicament a l'interior de l'expressió a la gatzoneta, de manera que no té un significat precís assignat. (Això també passa, per exemple, amb doina, de la locució en doina, o engròs, de la locució a l'engròs.)
(2) El significat de la locució a la gatzoneta no s'ajusta al d'aquest exercici, ja que seure, posar-se o estar a la gatzoneta vol dir 'ajupir-se' (amb les natges en contacte amb els talons), mentre que en l'esquat es tracta de seure amb les cames en angle recte i sense suport per a cuixes i natges.
(3) És una locució poc estesa en el domini lingüístic, d'acord amb les informacions del Petit atles lingüístic del domini català, que la situa sobretot a Mallorca. (Això confirma la informació del Diccionari català-valencià-balear, que només hi aporta informació sobre la pronúncia de Menorca i Mallorca.)

- *assegudeta:
(1) Lingüísticament no és una forma prou adequada, perquè, tot i que la posició fa pensar en l'acció de seure, no està justificada la presència del sufix diminutiu (no és una 'asseguda petita').
(2) Té poca documentació en català, i sovint en documents que són traduccions del castellà.
(3) No es documenta una forma anàloga en cap altra llengua que el castellà; de fet, sembla clar que es tracta d'una traducció literal del castellà sentadilla.

Els equivalents castellans de un esquat són una cuclilla, una sentadilla i un squat; els francesos, un accroupissement, une flexion de jambes (o une flexion des jambes) i un squat; l'italià, uno squat, i l'anglès, a squat.

Un esquat és cadascun dels exercicis de musculació que s'executen estant dret, amb les cames obertes i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, consistents a doblegar i estirar les cames mantenint sempre recta la part inferior de les cames. Aquest exercici també es pot fer amb els halters sobre les espatlles, per davant del coll o per darrere, amb les manuelles o simplement amb els braços estirats endavant.

Tant fer una assistència com donar un assistència es poden considerar estructures adequades per a referir-se a l'acció de fer arribar la pilota a un company d'equip de manera que pugui anotar més o menys fàcilment.

Els motius que justifiquen fer una assistència són els següents:
(1) El verb fer és el verb de sentit més genèric en català, utilitzat especialment en contextos en què un verb pràcticament només aporta informació sobre el subjecte i sobre el temps en què passa l'acció, però quasi no proporciona cap significat. Aquesta estructura s'hi ajusta, ja que la paraula que aporta el sentit és assistència i no fer.
(2) Fer una assistència té més ocurrències que donar una assistència i, a més, en general en fonts considerades fiables.

Però també hi ha motius que justifiquen donar una assistència:
(1) En el verb donar generalment hi ha implícita la idea que una persona traspassa voluntàriament alguna cosa que té a una altra persona. En aquest cas, es pot entendre que amb l'assistència es fa referència a la pilota, que passa d'un jugador a un altre (el jugador que anotarà).
(2) Amb un sentit diferent del que té en l'esport, el nom assistència demana el verb donar. Així, es parla de donar assistència a una persona malalta (o necessitada, o marginada, etc.). L'existència ja consolidada d'aquesta estructura donar + assistència, encara que sigui en contextos diferents, afavoreix també que es faci servir en aquest altre àmbit (de manera similar a com donar un cop de puny explica l'estructura donar un cop d'ull).

En resum, fer una assistència es pot considerar preferible per nombre d'ocurrències i perquè s'ajusta a la tendència general del català de recórrer al verb fer com a verb sense significat (fins i tot en contextos que correspondrien més a donar), però donar una assistència s'ha de considerar també una estructura adequada.

Els equivalents en castellà són dar una asistencia i hacer una asistencia; els francesos, faire la passe décisive i donner la passe décisive, i l'anglès, to assist a goal.

Tant fitnes cardiovascular, com cardiofitnes, com, en certs contextos, càrdio (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades; en canvi, no es consideren adequades les formes creades sobre*fitness.

Els motius de la tria de fitnes cardiovascular, cardiofitnes i càrdio són els següents:

- Pel que fa a fitnes cardiovascular:
(1) Adapta la forma original anglesa cardiovascular fitness a l'ordre de nom + adjectiu propi del català.
(2) Pren com a base l'adaptació fitnes, proposada anteriorment pel Consell Supervisor del TERMCAT.

- Pel que fa a cardiofitnes:
(1) Converteix l'adjectiu original cardiovascular en la forma prefixada cardio-, de manera que crea una paraula composta ajustada a les regles morfològiques del català.
(2) Pren com a base l'adaptació fitnes.

- Pel que fa a càrdio:
(1) Redueix la forma cardiofitnes a l'element més distintiu, cardio-, escrit d'acord amb les regles ortogràfiques del català per a les paraules independents.
(2) Cobreix el mateix camp de significats que la forma completa, cardiofitnes.
(3) Per les ambigüitats que pot generar a partir dels múltiples termes que contenen cardio-, es considera una forma sobretot col·loquial.

En canvi, *cardiofitness, *fitness cardiovascular, etc. presenten el problema de prendre com a nucli fitness, una forma anglesa que el Consell Supervisor del TERMCAT va proposar d'adaptar en fitnes. Aquesta adaptació evita la presència de dues s en final de paraula, que és una grafia estranya al català, i, per contra, no s'allunya gaire de l'original ni tampoc afecta la pronúncia.

El fitnes cardiovascular, o el cardiofitnes, o fins i tot el càrdio, és la pràctica del fitnes pensada especialment per a exercitar el cor i els vasos sanguinis.

Tant fitnes (nom masculí), com condició física (nom femení), com forma (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *fitness i *condicionament físic.

- El fitnes (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT el 2013, fruit d'una reconsideració) és un conjunt de pràctiques físiques, generalment dutes a terme en un centre esportiu, que tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física; es considera que el fitnes s'ha de complementar amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats.
. Per descartar l'alternativa *condicionament físic (que era la forma normalitzada pel Consell Supervisor prèviament, el 1995) s'han tingut en compte els motius següents:
(1) El manlleu continua tenint un ús majoritari en el sector (gimnasos, publicacions especialitzades, especialistes i mitjans de comunicació) i fins i tot es pot considerar integrat en la llengua general.
(2) Es documenta el manlleu també en castellà, francès, italià i alemany, en alguns casos en diccionaris generals.
(3) El Consell Supervisor ha rebut diverses peticions d'acceptació del manlleu durant els últims anys.
. Per adaptar el manlleu (fitnes en lloc de *fitness), s'han tingut en compte els motius següents:
(1) Es considera preferible l'adaptació perquè aquest terme pràcticament ha passat a formar part de la llengua general.
(2) L'adaptació difereix molt poc de la denominació originària (comporta únicament l'eliminació d'una essa al final de mot), de manera que s'identifica sense problema amb el concepte.
(3) Té el vistiplau dels especialistes.
. L'equivalent castellà és fitness; els francesos, conditionnement physique, entraînement physique, fitness i gymnastique de forme; l'italià, fitness; els anglesos, fitness training, physical condition training, physical conditioning, physical fitness training i physical training, i l'alemany, Fitnesstraining.

- La condició física (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'estat general de la capacitat física i psicomotora d'una persona; el fitnes i les activitats gimnàstiques en general, doncs, pretenen aconseguir una bona condició física.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És molt coneguda i utilitzada en l'àmbit esportiu.
(2) Es documenta àmpliament en fonts especialitzades i terminològiques catalanes.
(3) És lingüísticament adequada, a partir del sentit de condició del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ("Qualitat que forma part de la manera d'ésser d'una persona o una cosa").
(4) En les altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.
. Els equivalents castellans són condición física i estado físico; el francès, condition physique; l'italià, condizione fisica, i l'anglès, physical condition.

- La forma és la condició física que té un esportista en un moment determinat de la temporada per a la pràctica d'un esport, tal com ja s'estableix en el diccionari normatiu; es tracta, doncs, de l'avaluació de la condició física en un moment concret amb relació a la pràctica d'un esport.
. L'equivalent castellà és forma; el francès, forme, i l'anglès, form.

Tant futbolgolf com futgolf es consideren denominacions adequades, tot i que tenen sentits una mica diferents; en canvi, les grafies *futbol golf i *footgolf no es consideren formes adequades.

Els motius d'aquesta tria són els següents:

- Pel que fa a futbolgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb dues paraules catalanes que té un sentit nou, el qual no és ni una modificació del sentit del primer nom (com passa amb camió cisterna o gos llop), ni tampoc una suma dels sentits dels dos noms (és el cas de caça bombarder o berenar sopar).
. El futbolgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un terreny expressament dissenyat per a aquest esport, que consisteix a introduir una pilota de futbol en una sèrie de forats successius per mitjà de puntades de peu, amb el mínim nombre de cops possible i superant diversos obstacles que fan pensar en un camp de minigolf. Els camps de joc de futbolgolf tenen el mateix nombre de forats que un camp de golf i estan calculats per completar-los amb el mateix nombre de cops, però tenen aproximadament la meitat d'extensió, cosa que els fa aptes per a tots els nivells.
. L'equivalent castellà és fútbol-golf; el francès, footballgolf, i els anglesos, footballgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).

- Pel que fa a futgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb un tros d'una paraula que no existeix per si sol (fut-, de futbol) i una paraula sencera.
. S'escriu futgolf perquè la forma fut- procedeix de la paraula ja catalanitzada futbol.
. El futgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un camp de golf, que consisteix igualment a introduir una pilota de futbol en els forats, degudament ampliats, colpejant-la amb el peu, amb el mínim nombre de cops possible. Ara bé, els obstacles són els propis d'un camp de golf (búnquers, turons, etc.) i l'extensió també és la mateixa d'un camp de golf, cosa que demana molta potència de xut. Per això els practicants de futgolf solen ser futbolistes o exfutbolistes.
. Els equivalents castellans són footgolf, futgolf i fútgolf; el francès, footgolf, i els anglesos, footgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).

En canvi, *futbol golf i *footgolf tenen inconvenients gràfics:
. *futbol golf comporta escriure separat un compost que no es pot considerar ni un tipus de futbol (a diferència del futbol sala) ni una suma de futbol i de golf (perquè clarament hi predomina el golf).
. *footgolf implica prendre la primera part de l'anglès football, innecessàriament perquè ja fa molts anys que en català hi ha la forma adaptada futbol, plenament consolidada.

Tant futbol com futbol sala i futsal (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El futbol és un esport de pilota practicat a l'aire lliure en un camp de joc de gespa, que fa de 100 a 110 m de llarg i de 64 a 75 m d'ample, entre dos equips de deu jugadors de camp i un porter, consistent a introduir una pilota a la porteria de l'equip adversari impulsant-la amb qualsevol part del cos excepte els braços i les mans (el més habitual, però, és fer servir el peu). Els partits duren noranta minuts, dividits en dues parts de quaranta-cinc, i sovint els equips apliquen la regla del fora de joc.
. L'equivalent castellà és fútbol; el francès, football; l'italià, calcio; els anglesos, association football, football (en anglès britànic) i soccer (en anglès nord-americà), i l'alemany, Fußball.

- El futbol sala, amb el sinònim complementari futsal, és una variant del futbol que es juga en una pista de superfície dura de 42 a 36 m de llarg i de 22 a 18 m d'ample, amb una pilota més petita i entre dos equips de cinc jugadors. Els partits duren quaranta minuts, dividits en dues parts de vint, i no hi ha fora de joc.
. Els equivalents castellans són fútbol sala i futsal; els francesos, futbol en salle i futsal; els italians, calcetto, calcio a cinque i futsal; l'alemany, futsal, i els alemanys, Futsal i Hallenfußball.

Els motius de l'acceptació de futsal com a sinònim de futbol sala són els següents:
(1) Tot i que és un manlleu del portuguès del Brasil (a partir de futebol de salão) o del castellà de l'Amèrica del Sud (a partir de fútbol sala), també es pot crear a partir del català futbol sala, igual que heliport (helicòpter + aeroport), boirum (boira + fum) o informàtica (informació + automàtica).
(2) És una forma àmpliament utilitzada, per exemple en el nom de diversos clubs catalans, i ja recollida en alguns diccionaris catalans.
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
(4) També s'utilitza en altres llengües, com a denominació única (per exemple, en anglès) o com a forma sinònima (en castellà, en francès, en italià, en portuguès i en alemany).