medicina convencional
medicina convencional
- ca medicina convencional, n f
- es medicina convencional
- fr médecine conventionnelle
- en conventional medicine
Definició
Model imperant de la medicina contemporània occidental, que progressivament tendeix a imposar-se en altres regions, i que es caracteritza per l'administració de medicaments amb efectes contraris, diferents o sense relació amb els símptomes de les malalties, generalment a dosis ponderables amb el risc consegüent de reaccions adverses, l'ús preponderant de mitjans diagnòstics i quirúrgics, sovint tecnològicament sofisticats, i una visió compartimentada del pacient que fomenta l'especialització mèdica.
Nota
-
1. La medicina convencional, a diferència de l'homeopatia, no té en compte el pacient globalment ni la seva individualitat, ja que utilitza tractaments protocol·litzats, barreja mètodes terapèutics (al·lopatia, enantiopatia i isopatia) i també recorre a mètodes substitutoris, com és l'ús de preparats hormonals, vitamínics i minerals. També fa un ús inconscient i parcial del mètode homeopàtic, per exemple quan utilitza digital en el tractament de cardiopaties, radi en algunes dermatosis pruriginoses, quinina en les febres palúdiques o derivats mercurials en la sífilis.
2. Resulta especialment eficaç en casos d'urgències, cirurgia i traumatologia, i experimenta una evolució i millora constants en els mètodes de diagnosi per la imatge.
medicina holística
medicina holística
- ca medicina holística, n f
- es medicina holística
- fr médecine holistique
- en holistic medecine
Definició
Medicina que tracta la persona globalment des del punt de vista físic, emocional, mental i espiritual i que aplica qualsevol tractament considerant aquesta premissa.
Nota
- L'homeopatia és una medicina holística. En la medicina convencional, a banda de la psicosomàtica, que reconeix la integració dels fenòmens físics i dels mentals, hi ha una tendència a la proliferació d'especialitats mèdiques i a separar aquests dos fenòmens dirigint el pacient a una especialitat o a una altra segons la comprensió que es fa del predomini dels seus símptomes.
mesmerisme
mesmerisme
- ca mesmerisme, n m
- es mesmerismo
- fr mesmérisme
- en mesmerism
Definició
Mètode terapèutic en què es tracten les malalties per mitjà del magnetisme que emanen els éssers vius, consistent a transferir, una persona, la vitalitat a una altra, generalment passant-li les mans molts properes al cos i sense contacte.
Nota
-
1. Mètode desenvolupat per F. A. Mesmer.
2. L'Òrganon de S. Hahnemann es refereix al mesmerisme en els darrers capítols, on en destaca els efectes de manera favorable, però adverteix de l'ús fraudulent que se'n pot fer.
metàstasi
metàstasi
- ca metàstasi, n f
- es metástasis
- fr métastase
- en metastasis
Definició
Conjunt de manifestacions patològiques o desordres nous que, com a conseqüència de la interrupció o la supressió d'un fenomen fisiològic o patològic, apareixen en una zona de l'organisme diferent de l'afectada inicialment.
Nota
- La metàstasi implica, en els casos d'un procés patològic, la transformació d'una malaltia en una altra que implica un canvi de lloc i de forma. La primera afecció ha d'haver desaparegut totalment perquè la segona, que sol ser més greu que la primera, la substitueixi. En sentit estricte, doncs, la mera propagació d'una malaltia, com ara un càncer, no es pot considerar una metàstasi, encara que aquesta és la concepció predominant en la medicina convencional.
mètode antipàtic
mètode antipàtic
- ca enantiopatia, n f
- ca mètode antipàtic, n m sin. compl.
- ca mètode pal·liatiu, n m sin. compl.
- es enantiopatía
- es método antipático
- es método paliativo
- fr énantiopathie
- fr méthode antipathique
- fr méthode palliative
- en antipathic method
- en enantiopathy
- en palliative method
Definició
Mètode terapèutic basat en l'administració de medicaments que produeixen efectes o símptomes contraris als causats per la malaltia.
Nota
-
1. Una part de la terapèutica de la medicina convencional es basa en l'ús de medicaments oposats a la malaltia (antifebrils, antidiarreics, antiinflamatoris, antihipertensius, etc.).
2. S. Hahnemann considerava que el mètode enantiopàtic és fonamentalment pal·liatiu, i per això sovint utilitzava la denominació mètode pal·liatiu per a referir-s'hi. Només el considerava indicat en casos d'urgència vital, en malalties aparents degudes a errors higiènics o dietètics, o en casos d'accidents aguts en persones sanes, com ara intoxicacions, cremades o ofegaments.
mètode de flux continu
mètode de flux continu
- ca mètode de flux continu, n m
- es método de flujo continuo
- es método de fluxión continua
- fr méthode de fluxion continue
- en continuous flow method
Definició
Mètode de preparació d'un medicament consistent a aplicar a una dilució inicial continguda en un flascó un corrent ininterromput d'aigua purificada que actua a la vegada com a diluent i com a força dinamitzadora.
Nota
- Amb aquest mètode s'obtenen dinamitzacions centesimals, que es representen generalment amb el símbol F. Les dilucions obtingudes, en no ésser sotmeses a sucussió sinó a un moviment de flux, que comparativament és molt més feble, tenen poca força de dinamització. La majoria de farmacopees no accepten aquest mètode perquè els preparats obtinguts no són reproduïbles amb exactitud en assaigs controlats.
mètode de Hahnemann
mètode de Hahnemann
- ca mètode de Hahnemann, n m
- ca mètode dels flascons separats, n m sin. compl.
- es método de Hahnemann
- es método de la pluralidad de frascos
- es método de los frascos separados
- fr méthode de Hahnemann
- fr méthode des flacons multiples
- fr méthode des flacons séparés
- fr méthode hahnemannienne
- en Hahnemann's method
- en Hahnemannian method
- en multiple-glass method
- en multiple-phial method
Definició
Mètode de preparació d'un medicament consistent a desconcentrar progressivament una soca per mitjà d'un procés de dilució seriada, sucussionant el preparat a cada pas un mínim de cent vegades i utilitzant un flascó diferent a cada nova dilució.
Nota
- Amb aquest mètode, concebut per S. Hahnemann, s'obtenen dinamitzacions decimals, centesimals i cinquantamil·lesimals. Les dinamitzacions obtingudes es representen amb el símbol H, excepte les dinamitzacions cinquantamil·lesimals, que es representen amb el símbol Q o LM, sense especificar el mètode d'obtenció. Segons la soca, el vehicle utilitzat en la primera dinamització pot ser aigua purificada, alcohol etílic o una combinació d'ambdós. És l'únic mètode acceptat en totes les farmacopees.
mètode de Kórsakov
mètode de Kórsakov
- ca mètode de Kórsakov, n m
- ca mètode del flascó únic, n m sin. compl.
- es método de Korsakov
- es método del frasco único
- fr méthode de Korsakov
- fr méthode du flacon unique
- en Korsakov's method
- en Korsakovian method
- en single-glass method
- en single-phial method
Definició
Mètode de preparació d'un medicament consistent a desconcentrar una soca en aproximadament 100 parts d'un diluent, sucussionar el preparat com a mínim cent vegades, buidar el contingut del flascó, afegir-hi novament unes 100 parts de diluent per a desconcentrar les restes de la soca adherides a les parets del flascó i tornar a sucussionar un mínim de cent vegades la dilució obtinguda.
Nota
- El procés descrit es repeteix tantes vegades com calgui per a obtenir el grau de dinamització desitjat. Amb aquest mètode, concebut per I. Kórsakov, s'obtenen dinamitzacions centesimals, que es representen amb el símbol K. Les dinamitzacions obtingudes amb el mètode de Kórsakov no són acceptades en totes les farmacopees perquè no són reproduïbles amb exactitud en assaigs controlats.
mètode del flascó únic
mètode del flascó únic
- ca mètode de Kórsakov, n m
- ca mètode del flascó únic, n m sin. compl.
- es método de Korsakov
- es método del frasco único
- fr méthode de Korsakov
- fr méthode du flacon unique
- en Korsakov's method
- en Korsakovian method
- en single-glass method
- en single-phial method
Definició
Mètode de preparació d'un medicament consistent a desconcentrar una soca en aproximadament 100 parts d'un diluent, sucussionar el preparat com a mínim cent vegades, buidar el contingut del flascó, afegir-hi novament unes 100 parts de diluent per a desconcentrar les restes de la soca adherides a les parets del flascó i tornar a sucussionar un mínim de cent vegades la dilució obtinguda.
Nota
- El procés descrit es repeteix tantes vegades com calgui per a obtenir el grau de dinamització desitjat. Amb aquest mètode, concebut per I. Kórsakov, s'obtenen dinamitzacions centesimals, que es representen amb el símbol K. Les dinamitzacions obtingudes amb el mètode de Kórsakov no són acceptades en totes les farmacopees perquè no són reproduïbles amb exactitud en assaigs controlats.
mètode dels flascons separats
mètode dels flascons separats
- ca mètode de Hahnemann, n m
- ca mètode dels flascons separats, n m sin. compl.
- es método de Hahnemann
- es método de la pluralidad de frascos
- es método de los frascos separados
- fr méthode de Hahnemann
- fr méthode des flacons multiples
- fr méthode des flacons séparés
- fr méthode hahnemannienne
- en Hahnemann's method
- en Hahnemannian method
- en multiple-glass method
- en multiple-phial method
Definició
Mètode de preparació d'un medicament consistent a desconcentrar progressivament una soca per mitjà d'un procés de dilució seriada, sucussionant el preparat a cada pas un mínim de cent vegades i utilitzant un flascó diferent a cada nova dilució.
Nota
- Amb aquest mètode, concebut per S. Hahnemann, s'obtenen dinamitzacions decimals, centesimals i cinquantamil·lesimals. Les dinamitzacions obtingudes es representen amb el símbol H, excepte les dinamitzacions cinquantamil·lesimals, que es representen amb el símbol Q o LM, sense especificar el mètode d'obtenció. Segons la soca, el vehicle utilitzat en la primera dinamització pot ser aigua purificada, alcohol etílic o una combinació d'ambdós. És l'únic mètode acceptat en totes les farmacopees.
