mètode pal·liatiu
mètode pal·liatiu
- ca enantiopatia, n f
- ca mètode antipàtic, n m sin. compl.
- ca mètode pal·liatiu, n m sin. compl.
- es enantiopatía
- es método antipático
- es método paliativo
- fr énantiopathie
- fr méthode antipathique
- fr méthode palliative
- en antipathic method
- en enantiopathy
- en palliative method
Definició
Mètode terapèutic basat en l'administració de medicaments que produeixen efectes o símptomes contraris als causats per la malaltia.
Nota
-
1. Una part de la terapèutica de la medicina convencional es basa en l'ús de medicaments oposats a la malaltia (antifebrils, antidiarreics, antiinflamatoris, antihipertensius, etc.).
2. S. Hahnemann considerava que el mètode enantiopàtic és fonamentalment pal·liatiu, i per això sovint utilitzava la denominació mètode pal·liatiu per a referir-s'hi. Només el considerava indicat en casos d'urgència vital, en malalties aparents degudes a errors higiènics o dietètics, o en casos d'accidents aguts en persones sanes, com ara intoxicacions, cremades o ofegaments.
mètode plus
mètode plus
- ca mètode plus, n m
- es método plus
- fr méthode plus
- en plussing
- en plussing method
Definició
Mètode que consisteix a diluir un medicament amb aigua o amb una barreja hidroalcohòlica, i a administrar-lo a intervals regulars sucussionant-lo abans de cada presa, amb l'objectiu de potenciar-ne les propietats terapèutiques sense que augmenti el risc d'agreujament homeopàtic o l'aparició d'efectes adversos.
Nota
- Està indicat especialment en el tractament de malalties agudes, en què sol ser recomanable augmentar el nombre de preses del medicament.
miasma
miasma
- ca malaltia miasmàtica, n f
- ca miasma, n m sin. compl.
- es enfermedad miasmática
- fr maladie miasmatique
- en miasmatic disease
Definició
Malaltia infecciosa aguda o crònica que es caracteritza per la manifestació d'una gran multiplicitat de símptomes i d'alteracions, que essencialment pertanyen a una mateixa malaltia, i que s'identifica perquè segueix uns patrons fixos quant a les manifestacions i l'evolució.
Nota
-
1. En sentit estricte miasma s'hauria de reservar per a referir-se a la causa de les malalties miasmàtiques, que en són la conseqüència, però s'aplica indistintament tant a la causa com a la conseqüència.
2. S. Hahnemann va establir un extens inventari de les afeccions que assolaven la humanitat i les va agrupar en tres malalties miasmàtiques: psora, sicosi, i sífilis. Va comparar els símptomes dels pacients amb cada una d'aquestes tres grans malalties i va considerar que cada pacient presenta un fragment d'una sola de les malalties o d'una barreja de totes tres. Altres autors han discrepat posteriorment del concepte hahnemannià de malaltia miasmàtica i han considerat que la semiologia que s'hi presenta correspon més aviat a un mode reaccional o a una diàtesi, i no pas a una malaltia amb una gran multiplicitat de manifestacions. Per això no és estrany trobar en algunes obres les denominacions diàtesi miasmàtica o mode reaccional miasmàtic.
miasma
miasma
- ca miasma, n m
- es miasma
- fr miasme
- fr mode réactionnel
- en miasm
Definició
Condició de l'organisme deguda a un agent infecciós adquirit o heretat que altera la força vital i que predisposa a contreure una malaltia o un determinat grup de malalties.
miasma
miasma
- ca miasma, n m
- es miasma
- fr miasme
- en miasm
Definició
Agent infecciós que provoca una alteració dinàmica o energètica en l'organisme.
Nota
-
1. En sentit estricte miasma s'hauria de reservar per a referir-se a la causa de les malalties miasmàtiques, que en són la conseqüència, però s'aplica indistintament tant a la causa com a la conseqüència.
2. S. Hahnemann va prendre la denominació miasma dels ambients mèdics de la seva època, en què designava l'efluvi o emanació nocius de la terra, de l'aire o de l'aigua que eren considerats com la causa de les malalties contagioses i epidèmiques abans del descobriment dels microbis. Després, el nom va caure en desús dins del saber mèdic convencional i només es va conservar en l'àmbit de l'homeopatia. En canvi, infecció, que n'era un sinònim, va evolucionar i s'ha seguit utilitzant.
miasma agut
miasma agut
- ca miasma agut, n m
- es miasma agudo
- fr miasme aigu
- en acute miasm
Definició
Miasma, originat a partir d'una infecció adquirida, que predisposa a contreure malalties d'evolució temporal curta i de curació espontània, encara que en alguns casos poden deixar seqüeles, i que segueix uns patrons relativament fixos quant a la manifestació de símptomes.
Nota
-
1. Per exemple, una escarlatina, que té una durada mitjana de cinc a deu dies, si no es tracta correctament pot donar lloc a un estat persistent de debilitat i a d'altres seqüeles, com ara adenitis cervical, otitis mitjana aguda, pneumònia o glomerulonefritis.
2. S. Hahnemann va deixar escrit que, de manera constant, un o més remeis específics estarien indicats per a tractar un miasma agut, mentre que els miasmes crònics i la majoria de malalties agudes requereixen una prescripció individualitzada a partir de la globalitat de símptomes.
miasma cancerós
miasma cancerós
- ca miasma cancerós, n m
- ca miasma oncòtic, n m
- ca cancerisme, n m sin. compl.
- es cancerinismo
- es miasma canceroso
- es miasma oncótico
- fr cancérinisme
- fr miasme cancéreux
- en cancerinic miasm
- en oncotic miasm
Definició
Miasma crònic d'origen multifactorial que se sol manifestar per canvis en l'olor corporal i en l'aspecte de berrugues i pigues, excrecions i secrecions anormals, aparició de coloració fosca a la pell, escleròtiques blavoses i úlceres que no es curen, i que pot donar lloc al desenvolupament de diferents tipus de càncer.
Nota
- Miasma descrit i proposat per L. Vannier.
miasma crònic
miasma crònic
- ca miasma crònic, n m
- es miasma crónico
- fr miasme chronique
- en chronic miasm
Definició
Miasma, originat a partir de la transmissió d'un agent infecciós adquirit o heretat o bé per un tractament que comporta una supressió de símptomes, que predisposa a la manifestació d'un conjunt de disfuncions o a contreure malalties que segueixen un patró característic de presentació i evolució.
Nota
-
1. Si els miasmes crònics es troben arrelats a l'individu, no remeten espontàniament i tendeixen a empitjorar en diferents etapes i a aprofundir-se si se'n suprimeixen les manifestacions i no s'hi oposa el remei miasmàtic adequat.
2. S. Hahnemann va classificar els miasmes crònics en tres grans grups, segons l'agent infecciós implicat: miasma psòric, miasma sicòtic i miasma sifilític. Posteriorment es van proposar el miasma tuberculós i el miasma cancerós.
miasma luètic
miasma luètic
- ca miasma sifilític, n m
- ca sífilis, n f
- ca miasma luètic, n m sin. compl.
- es miasma luético
- es miasma sifilítico
- es sífilis
- fr luèse
- fr luétisme
- fr miasme syphilitique
- fr syphilis
- en luetic miasm
- en syphilis
- en syphilitic miasm
Definició
Miasma crònic, originat per transmissió hereditària o per un procés sifilític, que se sol manifestar per l'aparició de xancres i lesions ulcerades a les mucoses i la pell, que poden evolucionar i afectar òrgans interns.
miasma oncòtic
miasma oncòtic
- ca miasma cancerós, n m
- ca miasma oncòtic, n m
- ca cancerisme, n m sin. compl.
- es cancerinismo
- es miasma canceroso
- es miasma oncótico
- fr cancérinisme
- fr miasme cancéreux
- en cancerinic miasm
- en oncotic miasm
Definició
Miasma crònic d'origen multifactorial que se sol manifestar per canvis en l'olor corporal i en l'aspecte de berrugues i pigues, excrecions i secrecions anormals, aparició de coloració fosca a la pell, escleròtiques blavoses i úlceres que no es curen, i que pot donar lloc al desenvolupament de diferents tipus de càncer.
Nota
- Miasma descrit i proposat per L. Vannier.
