Diccionari nàutic

Pedra grossa i arrodonida que s'usa per a ancorar les petites embarcacions.

Peça de corda de quaranta canes.

Art de fons integrat per dos grups de xarxes, un tresmall a la part de baix i una solta a la de dalt.

Art d'emmallament de forma rectangular que es cala al fons, disposat en filera o en andana.

Roba, paper o altres mercaderies posada ben comprimida dins d'un embolcall, generalment d'arpillera o de roba enquitranada, per a transportar-los convenientment.

Meteor de gran lluminositat que sovint s'exhaureix amb una explosió.

Xarxa petita, composta de fil de veles, que en un dels extrems té molts ploms i en l'altre diversos suros per a impedir que se submergeixi per complet.

Corda forta que per un extrem acaba en un quissonell i per l'altre passa per dins la bigota de la pota de gall de borina, i que s'amarra a un costat del vaixell per dur cap a proa la ralinga de sobrevent d'una vela baixa.

Cap que serveix per a cobrar cap a proa la ralinga de caiguda de sobrevent de les veles quadrilàteres, quan hom navega cenyint, perquè el vent incideixi en la vela i per a evitar que aquesta flamegi.

Corda que per un extrem acaba en un cassanell que passa per dins la bigota i per l'altre s'amarra a un costat del vaixell per a dur cap a proa la ralinga de sobrevent d'una vela quadrada.