bon temps
bon temps
- ca bon temps, n m
- es buen tiempo
Definició
Temps suau agradable, en què no fa ni fred ni calor, ni fa vent ni tampoc plou.
bon vent
bon vent
- ca bon vent, n m
Definició
Vent que segueix la mateixa direcció que el vaixell.
bon vent
bon vent
- ca bon vent, n m
Definició
Vent que és favorable a la navegació.
bona
bona
- ca bona, n f
Definició
Part inferior de la ploma d'alçar pesos en les embarcacions de vela, que té forma de forca, per la qual s'enganxa a l'arbre.
bona atracada
bona atracada
- ca bona atracada, n f
Definició
Atracada en la qual el vaixell queda situat i parat just en el punt que havia d'atracar.
bona baderna
bona baderna
- ca bona baderna, n f
Definició
Acció d'abadernar amb cura i seguretat, quan hi ha marejada forta o vent fresc, que fa fer molta força al cable al mateix temps que es vira per a llevar l'ancora.
bona baderna!
bona baderna!
- ca bona baderna!, interj
Definició
Ordre de comandament donat a la marineria per abadernar amb molta cura i seguretat, quan hi ha mar grossa o vent fresc, que fan forçar molt el cable del virador.
bona mar
bona mar
- ca mar calma, n f
- ca bona mar, n f sin. compl.
- ca mar amainada, n f sin. compl.
- ca mar bonança, n f sin. compl.
- ca mar de dones, n f sin. compl.
- es mar bonanza
- es mar en bonanza
- es mar en calma
Definició
Mar tranquil·la, no agitada.
bona mar
bona mar
- ca bona mar, n f
- ca bella mar, n f sin. compl.
Definició
Mar tranquil·la, no agitada.
bonaboia
bonaboia
- ca bonaboia, n f
- es bagarino
- es buenaboya
Definició
Persona que vogava en las galeres com a voluntari.
