bezaanschuit
bezaanschuit
- ca bezaanschuit, n m
- es bezaanschuit
Definició
Embarcació holandesa empleada en el tràfic fluvial i de cabotatge, que arbora un sol pal, amb vela cangrea i sense botavara, i que hissa floc i trinqueta.
BI 1
BI 1
- ca BI 1
- es BI 1
Definició
Distintiu corresponent a la província marítima de Lequeito (Biscaia).
BI 2
BI 2
- ca BI 2
- es BI 2
Definició
Distintiu corresponent a la província marítima de Bermeo (Guipúscoa).
BI 3
BI 3
- ca BI 3
- es BI 3
Definició
Distintiu corresponent a la província marítima de Bilbao (Guipúscoa).
biaix
biaix
- ca biaix, n m
- es sesgo
Definició
Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa.
biaix de cartabó
biaix de cartabó
- ca biaix de cartabó, n m
- es sesgo de cartabón
Definició
Forma de l'extrem d'un llistó o d'una post consistent en un pla que forma un díedre de 45 º amb els costats llargs d'aquesta peça.
bibotella
bibotella
- ca bibotella, n f
- es bibotella
Definició
Bloc de dues botelles d'aire comprimit que l'escafandrista es col·loca a l'esquena amb l'ajuda dels guarniments.
bicol
bicol
- ca bicol, n m
- ca bicolí, n m sin. compl.
- es braza
Definició
Cap que va fermat a les empunyadures de les veles quadres per a maniobrar-les.
bicolí
bicolí
- ca bicol, n m
- ca bicolí, n m sin. compl.
- es braza
Definició
Cap que va fermat a les empunyadures de les veles quadres per a maniobrar-les.
bicònic -a
bicònic -a
- ca bicònic -a, adj
- es bicónico -ca
Definició
Que és semblant, per la forma, a dos cons units per les bases.
