Diccionari nàutic

Vas petit de ferro usat pels calafats per a tirar brea sobre les costures.

Nansa, cornamusa, orella o escarpa de fusta o de ferro, fixa als costats o a la coberta per a amarrar-hi caps.

Tros de pal amb un forat gran al centre, on es fa ferm el bossell de l'amura major.

Peça de fusta, disposada verticalment i fixada a la part interior de l'orla d'un vaixell, que porta, a l'extrem superior, una groera amb una politja per la qual corre l'amura de la vela major.

Pinyó dentat que fa moure el molinet de tirar les àncores.

Construcció que s'elevava damunt la coberta alta d'un vaixell, a la part de proa, i a vegades també a la de popa.

Acumulament de núvols.

Extrem de proa per damunt de la coberta superior comprès entre la roda i el lloc on correspondria de situar el trinquet.

Acumulament de núvols.

Castell que portaven alguns vaixells a popa.