Diccionari nàutic

Ploma del pal des del racament a la seva verga respectiva quan està hissada, fins on arriba la ralinga del pujament de la vela.

Barreta que es passa entre els fils d'ordit per a separar-los i mantenir-los ordenats, durant les operacions de nuar i de teixir.

Canya de pescar que està formada de dos trossos, el més prim dels quals va ficat per un extrem dins el tros més gruixut.

Estri format per una canya de 3 braces de llargada, 3 braces de cordill i de pèl de seda i un paladar d'àngel amb un ham enganxat, i que serveix per a pescar des de les roques o des de l'embarcació estant.

Estri que consta d'una canya curta, 6 braces de cordill, 3 braces de pèl de seda i una ploma blanca que fa d'esquer, amb un ham lligat.

Estri format per una canya d'uns 3 metres de llargada amb cordill, pèl de seda i dos hams de mig mosquit.

Tros de cap amb una pinya en un dels seus extrems i un bossell en l'altre, per on passa l'escota de la vela de civadera.

Tros de cap que els flocs tenen en el puny, del qual surten les dues escotes, per a poder-los caçar una i altra banda, quan és necessari.

Barra de ferro o bronze, que en un extrem té una forta abraçadora, per mitjà de la qual s'assegura al timó per la part de la pala, junt a la línia d'aigua.

Part de l'àncora des de la creu a l'arguenell.