Diccionari nàutic

Embarcació de rem, allargada i d'escassa obra morta, sense coberta, corredors ni aparell, emprada des del segle XIV fins al segle XX.

Tija cilíndrica o cònica amb un sortint o filet especialment de secció rectangular o triangular, que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua, i que es fixa en el cos on penetra encaixant dins les espires en buit que ella mateixa s'obre o que porta la femella.

Eina formada per dues peces que es clouen a manera de mandíbules mitjançant un caragol i que serveix per a tenir fixada la peça que es treballa.

Espècie de caragol que s'enganxa en els fons del vaixell.

Abisme famós en la mitologia grega, personificat per la tradició d'una dona monstre que tenia el seu cau en una profunda caverna de la costa siciliana, i que feia molt perillosa la navegació per aquella zona.

Estel corresponent a la constel·lació Quilla, l'angle sideri i la declinació del qual vénen reflectits a l'almanac nàutic.

Llima plana molt prima, especialment la que té tres caires.

Base de fusta de forma normalment arrodonida o prismàtica, situada sobre la quilla o sobre el paramitjal, per a introduir-hi l'ungla o el peu de l'arbre.

Ormeig de pesca constituït per una llinya i un ham, o bé per luna linya, un pèl de cuca i un ham o més, que hom fixa a la canya de pescar.

Carn envasada en barrils i conservada en sal que constituïa la base dels menjars de bord.