desencintar
desencintar
- ca desencintar, v tr
- es desencintar
Definició
Treure la cinta vorada que envolta el buc d'una embarcació.
desengalgar
desengalgar
- ca desengalgar, v tr
- es desengalgar
Definició
Llevar les galgues que s'havien posat a l'àncora.
desenginyar
desenginyar
- ca desenginyar, v tr
Definició
Deixar anar les trinques de les antenes dels vaixells d'aparell llatí per prendre rissos o envergar una vela.
desengramponador
desengramponador
- ca tornavís, n m
- ca desengramponador, n m sin. compl.
Definició
Eina constituïda per un mànec i una tira cilíndrica d'acer l'extremitat de la qual és adaptada per cargolar o descargolar.
desengranar
desengranar
- ca desengranar, v tr
- es desengranar
Definició
Separar dues rodes dentades per a donar-los independència.
desengrillonar
desengrillonar
- ca desengrillonar, v tr
- es desengrilletar
Definició
Treure un grilló d'una cadena.
desenlIatar
desenlIatar
- ca desenlIatar, v tr
- es deslatar
Definició
Treure les llates d'una nau.
desenquitranament
desenquitranament
- ca desenquitranament, n m
Definició
Acció i efecte de desenquitranar.
desenquitranar
desenquitranar
- ca desenquitranar, v tr
- es desalquitranar
Definició
Separar el quitrà que hi ha en una substància, generalment en una petita porció, la utilització del qual pot produir efectes nocius.
desenrocar
desenrocar
- ca desenrocar, v tr
Definició
Desaferrar especialment un ormeig o una corda enrocats.
