Diccionari nàutic

Senyal que forma en la superfície de l'aigua la direcció d'un corrent, quan troba oposició en el seu curs, o hi ha de qualsevol altra manera xoc entre les parts del fluid.

Cordonet que corre a la vora de la vela perquè, en tensar-lo, eviti que flamegi.

Pal que es posava en la galera, per a fer l'empavesada i en temps de calor.

Bordó o vorada que porten les barques al cantell del corredor, a la part de crugia o oposada al costat.

Eixàrcia fabricada amb cànem de qualitat no gaire bona, que es confecciona amb dues, tres o quatre filàstiques, que formen un únic cordó conxat d'esquerra a dreta.

Cap prim compost de dos o tres caps en madeixes de vint a trenta unces de pes, que s'empra per a pescar.

Part de la motllura dels galons del buc que consisteix en una superfície plana i estreta, semblant a una cinta, situada per sota de la mitja canya que l'adorna.

Conjunt de fórmules que defineixen les freqüències i les direccions particulars de l'ona en la zona d'abast o validesa, les quals són d'importància en el punt de pronòstic.

Font d'aigua dolça al peu d'una costa.

Dispositiu destinat a purificar l'aire.